-
Iósif Stalin (URSS)
Ióssif Stalin va neixer el dia 18 de desembre de 1878 a l’Imperi Rus. Va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953. Després de la mort de Lenin al 1924, va ser el màxim dirigent de l'URSS. Va participar en les conferències de Teheran, Ialta i Potsdam, on va aconseguir estendre el comunisme sobre la major part dels països alliberats per l'Exèrcit soviètic. Stalin va morir el 5 de març de 1953 a Moscou. -
Harry S. Truman (Demòcrata)
Demòcrata.
Harry S. Truman va néixer a Lamar, Estats Units, el 8 de maig de 1884. Va ser el trentè tercer president dels Estats Units des de 1945-1953.Durant la Primera Guerra Mundial, Truman va ser oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que va combatre en aquesta guerra. Va morir a Kansas City, el 26 d desembre de 1972. -
Divisió de les dues Alemanyes
L'any 1945, després de la 2ª GM, Alemanya i Berlín es divideix en quatre parts, una per cadascú dels guanyadors. Tres anys desprès, l'URSS bloqueja el Berlín Capitalista i aquests van haver de crear un pont aeri. Al següent any, es crea la República Federal Alemanya a l'oest alemany i, a l'est alemany, la República Alemanya Democràtica. L'any 1961 l'URSS va construir el Mur de Berlín en una sola nit. -
Doctrina Truman
Va ser la primera expressió important de la política nord-americana de "contenció" del comunisme durant la guerra freda.En un discurs davant el Congrés el 12 de març de 1947, Harry Truman va dir que els EUA havien de donar suport als pobles que estaven resistint als comunistes.
Aquest discurs va tenir com a objectiu aconseguir un ajut de 400 milions de $ a Grècia i Turquia. A Grècia es desenvolupava una guerra civil entre capitalistes i comunistes i Turquia havia estat sota la pressió soviètica. -
Pla Marshall
El Pla Marshall és el Programa de Reconstrucció Europeu anunciat pel secretari d'estat nord-americà George Marshall en el 5 de juny de a 1947.Moscou aviat va declinar l'oferiment i va obligar als seus països comunistes a fer el mateix .
Tot i la campanya dels partits comunistes, setze països van acceptar l'ajuda i es van reunir en una Conferència a París al setembre de 1947. Es crea una estructura que afavoreix la implantació i el manteniment de règims democràtics. -
Kominform
El 1947 es va crear el Kominform (Oficina d'informació dels Partits Comunistes i Obrers). Va ser una organització comunista creada per la Unió soviètica com a resposta al Pla Marshall.
Amb aquesta associació es buscava agrupar els partits comunistes de la zona d'influència soviètica i els partits comunistes de França i Itàlia. D'aquesta manera es podria aglutinar sota unes directrius comunes d'actuació a tot el bloc soviètic. -
Informe Djànov
Al setembre de 1947,l'informe Jdanov, que pren el nom d'Andréi Jdanov, tercer secretari del partit comunista de l'URSS, reconeix la divisió del món en dos camps: les forces imperialistes, dirigides pels Estats Units, i els antiimperialistes, liderats per l'URSS.
Zhdánov proposa una anàlisi maniqueu que anava a ser característic de la problemàtica de la Guerra Freda que comença a anunciar-se per aquests anys. -
Cop de Praga
1948, Benes presidia un govern de coalició amb els comunistes i demòcrates. Les tensions internacionals i l'evidència de que PC anava a perdre suport va precipitar el cop comunista.
Amb la benedicció de Stalin, el 24 de febrer va haver un vaga general. El 25 de febrer, Benes va haver d'acceptar la constitució d'un govern dominat pels comunistes. Benes va abandonar la presidència al maig i al juny de 1948 els liberals van ser expulsats del govern. Txecoslovàquia era ja una "democràcia popular". -
Bloqueig de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya i Berlín van quedar dividida en quatre àrees d'influència, dominades per: França, Gran Bretanya, els EUA i l'URSS. Els capitalistes van acabar amb el Reichsmark i posar el marc alemany.
URSS va fer un bloqueig de la ciutat, sense deixar passar mercaderia al Berlín capitalista. Els EUA van crear un pont aeri, per tal de seguir avastint a la població. L'URSS va derogar el bloqueig de la ciutat el 1949, ja que aquest va ser inútil davant el Pont Aeri. -
OTAN
A Washington 4 abril 1949 el Tractat de l'Atlàntic Nord. El van signar EEUU, Canadà, R. Unit, França, Itàlia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Portugal. El 1952 Turquia i Grècia van accedir al Pacte, la Rep. Fed. Alemanya el 1955 i,Espanya al 1982. El 1950 es va crear una estructura militar permanent de l’OTAN. Al 1999, Polònia, la República Txeca i Hongria es van adherir a l'Aliança. Al 2004 Romania, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia. -
Cacera de bruixes
Joseph McCarthy, va comunicar al Senat nord americà, que posseïa unes llistes on sortien noms de comunistes americans.
El terror pel contagi comunista fou tan gran, que aquestes llistes foren temudes per tota la població. La por al comunisme a casa es traduí a perseguir a qualsevol persona. Primer es va il•legalitzar el Partit Comunista dels EUA, després es perseguiren polítics, seguidament personatges públics, per acabar amb persones que tinguessin qualsevol tipus de relació amb el comunisme. -
Dwight Eisenhower (Republicà)
Republicà.
Dwight David Eisenhower, va néixer a la ciutat de Denison, Texas, el 14 d'octubre de 1890. Va ser un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Durant la Segona Guerra Mundial fou general en cap de les forces aliades al Front Occidental. Fou el fundador de l'OTAN i un dels seus màxims impulsors, sent el seu primer Comandant Suprem. Va morir el 28 de març de 1969, als 78 anys, a Washington. -
Nikita Jrushchov (URSS)
Nikita Jrushchov, va néixer el 17 d’abril de 1894 a Kursk, Rússia. Va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin. Va ser el primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels membres del partit el 1964 i reemplaçat per Leonid Bréjnev. Estableix el Pacte de Varsòvia al 1955 en resposta a la formació de l'OTAN. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l'est -
Pacte de Varsòvia
En aquest pacte, es recollia ajudes militars entre els països comunistes, de cara a fer front a un possible atac durant la guerra freda. La seu es Moscou, on es va formar un Comitè Assessor per a vetllar per a les normes. Aquest comitè estava format per membres de cadascun dels països.
Els membres que formaven part del pacte eren països socialistes excepte Iugoslàvia: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, La República Democràtica Alemanya, Romania, Unió Soviètica. -
John F. Kennedy (Demòcrata)
Demòcrata.
John Fitzgerald Kennedy va néixer a Massachusetts el 29 de maig de 1917. Fou el 35è president dels Estats Units. Alguns fets importants durant la seva presidència són la Invasió de Bahía de Cochinos, la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, l'exploració espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del Moviment pels drets civils. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre de 1963 durant un viatge oficial. Lee Harvey Oswald, va ser detingut, acusat d'h -
Lyndon Johnson (Demòcrata)
Demòcrata.
Lyndon Baines Johnson va néixer a la ciutat de Stonewall, Texas el 27 d'agost del 1908. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy, el mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units. Durant el seu primer mandat , va aprovar la llei de drets civils, la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials. Va morir el 22 de gener de 1973, als 64 anys. -
Leonid Brézhnev (URSS)
Va néixer el 19 de desembre de 1906 a Kámenskoie, Ucraïna. Va ser Secretari general del Partit Comunista (1964-1982). En morir Stalin en 1953, va ser secretari nacional del partit a Moscú.Es secretari nacional del partit el 1956 i el 1957 el van nomenar membre del Presidium del Comitè Central del partido. En maig de 1960 va ser elegit president del Presidium del Soviet Suprem. Va succeir al Khrusxov com a líder del partido.Leonid Brezhnev va morir a Moscou el 10 novembre 1982. -
Richard Nixon (Republicà)
Republicà.
Richard Milhous Nixon va néixer a Califòrnia el 9 de gener de 1913. Fou el 37è president dels Estats Units des de 1968 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961. Va renunciar a la presidència el 8 d'agost de 1974 per motius de l'escàndol d'espionatge polític a l'hotel Watergate. Va morir el 22 d'abril de 1994, als 81 anys, a l’estat de Nova York. -
Gerald Ford (Republicà)
Republicà.
Gerald Rudolph Ford, Jr. Va néixer a Omaha, Nebraska al 1913. Va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units i el 40è (1973-1974) vicepresident dels Estats Units. Va succeir Nixon en la presidència, sent així el primer president de la història dels EUA que arriba a aquest càrrec sense haver estat escollit ni president ni vicepresident. També va ser el primer president nord-americà en perdre una guerra, la del Vietnam. Va morir a la ciutat de Rancho Mirage, Califòrnia al 2006. -
Jimmy Carter (Demòcrata)
Demòcrata
James Earl "Jimmy" Carter, Jr va neixer a Geòrgia l’1 d'octubre de 1924. Fou un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador d’aquest estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981). A l’any 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, per lluitar contra la discriminació social als EEUU. Encara continua viu. -
Ronald Reagan (Republicà)
Republicà
Ronald Wilson Reagan va néixer a Tampico, Illinois el 6 de febrer de 1911. Va ser actor i el 40è president dels Estats Units. L'administració Ronald Reagan va potenciar un pla de defensa nuclear, la guerra de les galàxies, a la que l'URSS va respondre amb una política de rearmament. Reagan va morir a Bel Air, Califòrnia el 5 de juny de 2004. -
Yuri Andropov (URSS)
Va néixer el 15 de juny de 1914 prop de Stavropol. El 1944 és nomenat dirigent del Partit Comunista a la República Socialista Soviètica de Carelia. En 1951 treballa per al partit a Moscou, i des de 1954, a Hongria com a ambaixador de la URSS. Va tornar a Moscou el 1957, i des de 1967 fins 1982 es president del Comitè de Seguretat de l'Estat. Yuri Andropov va morir el 9 de febrer de 1984 a Moscou. -
Konstantín Chernenko (URSS)
Va néixer el 24 de setembre de 1911 a Krasnairsk. Va presidir (1965-1976) el Departament General del Comitè Central del Partit Comunista Soviètic. Membre numerari del Comitè Central el 1971, es va unir al Politburó en 1977. A la mort de Yuri Andropov, va ser nomenat secretari general del partit al febrer de 1984 i president (cap del Presidium del Soviet Suprem) de laURSS a l'abril. Konstantín Txernenko va morir a Moscou el 10 de març de 1985 a les tretze mesos de ser elegit per al càrrec. -
Mijaíl Gorbachov (URSS)
Va néixer el 2 de març de 1931 a Privolnoye, prop de Stàvropol (Rússia). És un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). En política exterior, va retirar les tropes soviètiques de l'Afganistan i va signar amb els president dels Estats Units una sèrie d'acords sobre el control d'armes. Va participar en la conclusió de la Guerra freda, a més de en la unificació d'Alemanya. Per això actes obtenir el Premi Nobel de la Pau. -
George H. W. Bush (Republicà)
Republicà.
George Herbert Walker Bush va néixer el 12 de juny de 1924 a Massachusetts. Va ser el 41è president dels Estats Units d'Amèrica (1989-1993). A la Segona Guerra Mundial, on va ser pilot de combat de l'Aviació Naval. Va servir com a director de la CIA (Agència Central d'Intel•ligència) entre gener de 1976 i gener de 1977. Després va ser vicepresident de Ronald Reagan (1981-1989), durant l'època de la Guerra Freda que la CIA va subministrar armes a la Resistència Nicaragüenca. -
Bill Clinton (Demòcrata)
Demòcrata
William Jefferson Clinton és un advocat i polític nord-americà, exgovernador d'Arkansas i el 42è president dels Estats Units entre 1993 i 2001 pel Partit Demòcrata, que va néixer el 19 d'agost de 1946 a Arkansas. L'any 1978 aconseguí ser nomenat Governador d'Arkansas, i amb 32 anys va esdevenir el governador més jove de tota la geografia dels Estats Units.
