Literatura valenciana

  • Period: 5 to 15

    La lieratura en l'Edat Mitjana

    Des del segle V al XV
    Des del punt de vista històric, anomenem Edat Mitjana el període de temps que comprén del segle V al Xv, i que es divideis en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana (segles V-XI) i la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV)
  • Period: 5 to 15

    La lírica cults del segle XV. Ausias Marc

    Fins al moment, i com ja haviem dit anteriorment, els peotes creaven les seues composicions en llengua occitana i se cenyien a les regles estrcites de la poesia trobadoresca. Tots aquests canvis en la poesia del segles XV es donen a causa de la decàdencia de la societat feudal.
  • 11

    La lírica trobadoresca

    La lírica trobadoresca
    Els temes que trobem en aquestes composicions són:
    -L'amor cortés: es caracteritza pel refinament i l'esperitualitat i l'enamorat (om) té una relació de vassallatge amb la dama (midons)
    -La mort: el gènere representatiu d'aquesta temàtica és el plany, que s'emprava per a expressar el dolor per la mort d'una persona important o coneguda.
    -Les picabaralles: els enfrontaments entre un trobador i un enemic seu.
    -Els debats: dos trobadors debatien sobre temes amorosos.
  • 13

    La prosa. Les cròniques

    Una altra manifestació literària propia de l'Edat Mitjana (segles XIII i XIV) van ser les quatre grans cròniques: la crònica de Jaume I o LLibre dels feits, la crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere III el Ceremoniós.
  • 14

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Bernat Metge naix el 1346. És consdierat un dels millors prosistes en la nostra llengua de tots els temps
  • 14

    Característiques i temes de la prosa humanista

    -Interés per la cultura classica: buscaven els models en el món grecollatí.
    -Antropocentrisme: l'home es el centre del univers
    -Recuperació de les llengues classiques: recerca de models clàssics.
    -Racionalisme i esceptionisme: superficial.
  • 14

    Lo somni

    Va ser escrit l'any 1399, quan l'humanisme acabava d'arribar a la Crona d'Aragò, Bernat Metge i trenta-set consellers reials foren acusats de causar la mort de Joan I.
    Primer llibre: l'autor, tamcat a la pressó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I.
    Segon llibre: coneixem els acompanyats del rei Joan, Tirèsis i Orfeu.
    Tercer llibre: Orfeu fa una explicació de la seua vida i descriu l'infern.
    Quart llibre: El llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.
  • Period: 14 to 15

    La prosa humanista

    Aquest gènere reflecteix els ideals de l'Humanisme, que és un moviment nascut a Itàlia en el segle XIV.
  • 15

    Lirica de caire renaixentista

    S'usa el valencià culte, però amb tecnicismes
    El poeta empra la poesia per a alleugir el sofriment amoroós
    Es recorre a la visió de la natura, que en aquest cas és equilibrada i harmònica.
    Hi trobem moltes imatges que reflecteixen una poesia sensible i molt plastica.
  • 15

    El Misteri d'Elx

    El Misteri d'Elx
    El Misteri d'Elx es divideix en dos actes, anomenats la Vespra i la Festa:
    -La Vespra: se celebra el 14 d'agost. La Vespra comprén des de l'expressió de desig de Maria que els apòstols estiguen presents en la seua mort i el desig de morir fins a l'ascensió de la seua ànima al cel.
    -La Festa: segon acte. El seguici, igual que el dia anterior, també ix de l'ermita de Sant Sebastià.
  • 15

    La lirica innovadora

    És una poesia escrita integrament en Valencià
    S'ofereix una visió més real de la dona amb tots el defectes i virtuts
    S'hi descriuen imatges provinents de la vida quotidania burgesa
    Allò que es manté, respecte de la poesia trobadoresca, són els senyals de l'estrofa final.
  • 15

    Temes

  • 15

    Temes

    Temes
    L'amor: aquest tema pren un nou caràcter si el comparem amb el tractament que se'n fa en la poesia culta i en la prosa humanista.
    El fets d'armes. Es relataven sovint les guerres, els tornejos, les justes, i els combats personals, ara era la força, la valentia i l'enginy dels combatents.
  • 15

    Tirant lo Blanc. L'argument.

    La novel.la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. Després dels savis consells de l'ermità, Tirant s'arma de cavaller i amb el temps es convirteix en un gran estratega militar. A més no tarda en apareixer l'amor, ja que, s'enamora de la filla de l'emperador de Grècia, Carmesina.
    En el cos de la novel.la s'ofereixen quatre grups de d'aventures:
    -Tirant a Anglaterra
    -Tirant a Sicilia i Rodes
    -Tirant a Constantinoble
    -Tirant a Barbària
  • 15

    Els temes

    -L'amor: la inspiració es troba en una dona real
    -La religió: se centra en el seu penediment per haver buscat només l'amor carnal y haver oblidat l'amor de Déu.
  • 15

    Ausias Marc

    Va naixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València el 1459. Pertanya a una familia de cavallers i poetes ja que son pare, Pere Marc, també va conrear el gènere.
    L'amor:
    -Cants d'amor: el poeta no manté una relació de vassallatge amb la dama.
    -Cants de mort: dedicats a la segona esposa.
    -Cant espirutual: és un poeama llarg adreçat a Déu on es planteja el que hi ha després de la mort.
  • 15

    Joan Roís de Corella

    Nascut a València pertanyia a una important família de la noblesa valenciana.
    Això pel que es caracteritza la prosa de Corella és, principalment, l'estil.
    Dos blocs en la seua obra:
    -Les narracions mitològiques
    -Les proses religioses, conreades d'acord amb la seua condició d'home eclesàstic.
  • 15

    L'estil

    En l'obra podem veure reflectius dos estils: un de més culte, anomenat valenciana prossa i un altre de més col.loquial, ple de refranyans, exclamacions i jocs de paraules.
  • Period: 15 to 15

    El teatre medieval. El misteri d'Elx

    Pel que fa a la tipologia de representacions teatrals ens trobem amb dos casos diferenciats: el teatre prfoá i el teatre religiós.
    -El teatre profà: la peça teatral que més representa és l'entremés, que és una composició breu.
    -Teatre religiós: representacions que tenien lloc a les esglésies, com un allargament de les celebracions litúrgiques, atés que la seua finalitat era caracteritzar la població.
  • Period: 15 to 15

    La novel.la del segle XV. Tirant lo Blanc.

    En les obres trobem les caracteristíques:
    -El protagonista és valent i fort i a més és versemblant. Tenen virtuts pròpies d'heroi.
    -L'autor por fer intervindre personatges històrics contemporanis a la seua època
    -Les accions evolucionen d'una manera lògica i versemblant.
    -Els fets es desenvolupen en llocs coneguts
    -S'hi inclouen fets amb to humoristic.
  • 16

    La Decadència

    Al principi del segle XVI comença un nou periode de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l'us de la nostra llengua com a llengua culta i de la qualitat estètica de les obres que s'escrivien, si ens referim a la literatura culta enfront de l'esplandor de la literatura del segle anterior.
  • 16

    La poesia

    Pel que fa a la poesia culta del segle XVI, hi ha tres decadències:
    -La continuació de la tradició medieval, i en especial d'Ausias Marc. El seu principal representant va ser Pere Serafí, el qual va saber fondre molt bé els trets de la poesía medieval.
    -Els intents de renovació mètrica per tal d'adaptar la nova mètrica italiana, on troben una altra vegada Pere Serafí.
    -La imitació de la poesia popular i tradicional. Aquesta tendència també va ser conreada per Pere Serafí i Joan Timoneda.
  • 16

    La prosa didàctica

    El màxim exponent de la prosa del segle XVI és Cristofor Despuig, que va escriure Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Aquesta obra està estructurada en sis diàlegs entre tres personatges: Libio, cavaller tortosí, Fabio, ciutadà tortosí i don Pedro, un cavaller valencià.
  • Period: 16 to 16

    La literatura del segle XVI

  • 17

    El teatre

    L'obra més important del període es Lo desengany de Francesc Fontanella,es tracten sentiments com la mort i el desengany de la vida.
    El teatre a casa nostra va estar representat per Francesc Mulet. Va ser un escriptor satíric i un predicador potent, que va rebre el sobrenom de "El Quevedo valencià".
    Característiques:
    -Les situacions grotesques que s'hi troben.
    -El llenguatge és planer, impropi del noble llinatge dels personatges.
    -La finalitat és ridiculitzar la literatura cavalleresca anterior.
  • 17

    Els temes

    -El pas del temps: la brevetat de la vida, i conseqüenment, la proximitat de la mort.
    -L'obsessió per lliutar per la facultat de l'ésser humà per a decidir la pròpia vida.
    -La caricatura tragicoburlesca de l'existència.
    -El pessimisme polític.
  • 17

    Recursos

    -L'artificiositat lèxica i sintàctica, i l'obscuritat en els conceptes.
    -El contrast entre els conceptes: vida/mort, bellesa/lletjor, realitat/il.lusió...
    -La deformació de la realitat, que o bé porta a la caricatura (vessant satíruic), o bé a la bellesa absoluta (vessant culte)
    -L'us sovint de figures retòriques: antitesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons, al.lusions, mitològiques...
  • 17

    El Barroc Valencià

    El Barroc Valencià
    Atesa la influència que rebien de Castella, en la literatura del barroc a València trobem que no es segueix la tradició autòcona medieval, sinó que s'usen l'estil i la mètrica castellans.
  • 17

    La poesia

    Pel que fa al conreu de la poesía barroca, el representant mñés important és Francesc Vicent García, rector de Vallfogona.
    La seua obra va ser breu, no es va imprimir fins el 1703, amb el títol de L'harmonia del Parmàs.
  • 17

    La prosa.

    La prosa d'aquest segle ve representada de la mà de mossén Pere Joan Porcar (1560-1629), el qual en el seu dietari descriu molt pictòriament la València del segle XII, admirada pels fenòmens extraordinaris.
  • Period: 17 to 17

    La lieratura en el segle XVII

    En el segle XVII el panorama literari fa un gir per a canviar el corrent artísitc, Ara, s'abandona aquell Renaixement, on es predominaven les mirades al món grecollatí, per a donar la benvinguda al Barroc, un estil que es desenvolpua a Europa durant tot el segle.
  • Period: 17 to 18

    La literatura del segle XVIII

    El segle XVIII va suposar la culminació del procés de la Decadència, amb el triomf de les tropes borbones i el consegúent retrcès dels usos del valencià a partir del decret de Nova Planta (1707-1716)
  • 18

    El teatre

    En aquest gènere és on es veu el procés de substitució lingüística. La major part de les obres estan escrites en castellà o en castellà i en valencià. Les característiques son el realisme, l'esperit satíric i el caràcter popular de les seues obres. El que les va reflectir va ser Joan Ferrandis.
  • 18

    La lírica

    -La tradició popular i satírica, produirà col.loquis que són peces de to popular molt ben acollits pel poble que seran els antecedents dels sainets dels segles XIX i XX. Un dels mes representatius es Carles Leons, titulat Els dos Bessons Nelo i Quelo.
    -La poesia culta, que busca la simetria i l'equilibri formals. Usa un repertori reduït pel que fa a la mètrica: sonets, dècimes, romanços i octvaes. Els autors més representatius foren Joan Baptista Escorihuela i Joan Ramis.
  • 18

    La prosa.

    Quan ens referim a la prosa del segle XVIII parlem d'una prosa, d'una banda, amb caràcter erudit i narratiu.
    La prosa erudita té com a màxim exponent Baldiri Reixac que va escriure un tractat de caràcter pedagògic.
    -Lluís Galiana: que a banda de la seua obra en castellà i en llatí va escriure Rondalla de rondalles, construïda amb una perfecta estructura narrativa.
    -Rafael d'Amat: més conegut com el baró de Maldà. Va escriure l'obra de Calaix de sastre, on fa una descripció de la època.
  • 18

    El teatre

    El teatre noglàssic es caracteritzava per:
    -La regla de les tres unitats teatrals: temps, lloc i acció.
    -La preferència pels temes històrics, mitològics i religiosos, i la finalitat didacticomoral.
    -La creació de les obres en vers
    -La tragedia com a gènere més rellevant.
    L'obra més representativa d'aquest periode és la tragedia Lucrècia, de Joan Ramis, en què conta la vida de Lucrècia, una dama romana que vas ser ultrajada per Tarquinus, nebot de l'ultim rei de Roma al segle VI aC.