-
2600 BCE
Civilització Minoica
La Civilització Minoica o Cretenca és va desenvolupar a les illes de Creta, al sud de Grècia, entre els anys 3 000 i 200 aC. Aquesta cultura pre-helènica, és coneguda també com a Egea, Cretenca o Minoica. Es diu Minoica pel rei Minos, el llegendari rei mitològic qui forge la grandesa de Creta. -
1639 BCE
Erupció del volcà de l'illa de Thera
Va ser un dels fenòmens naturals més significatius ocorreguts en el mar Egeu durant l'Edat del Bronze. L'erupció volcànica va causar un canvi climàtic a la zona del Mediterrani oriental i possiblement en tot el planeta. Va ser una de les majors erupcions volcàniques sobre la terra en els últims milers d'anys. -
1600 BCE
Civilització Micènica
Els aqueus o micènics van desenvolupar la cultura micènica, que va assolir l'apogeu al 1300 a. C. Van aprendre l'escriptura dels cretencs i ja parlaven una forma arcaica del que després seria el grec clàssic.
Els aqueus conqueriren Troia cap al 1250 a.C., fet que evoca Homer a la Ilíada. Micenes i Tirint van ser ciutats importants de la cultura micènica. -
1200 BCE
Civilització dòria
Va ser un poble centreeuropeu que va provocar a l'Hèl·lade una situació caòtica i l'emigració d'una part dels aqueus cap a les illes i les costes de l'Àsia Menor. La civilització dòria va representar, en general, un empobriment cultural de Grècia. -
1200 BCE
Arribada dels doris
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'Antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica. -
1194 BCE
Els aqueus conquistaren Troia
En la mitologia grega, la guerra de Troia va ser un conflicte bèl·lic en el qual es van enfrontar una coalició d'exèrcits aqueus contra la ciutat de Troia i els seus aliats. Segons Homer, es tractaria d'una expedició de càstig per part dels aqueus, el casus belli dels quals hauria estat el rapte (o fugida) d'Helena d'Esparta pel príncep Paris de Troia. -
800 BCE
Època arcaica
Característiques:
- Canvis sociopolítics. Sorgeix la polis, i apareixen els comerciants i artesans.
- Desenvolupament comercial, industrial i cultural. La indústria començà amb l'elaboració de vi, oli... i la producció de recipients de ceràmica per transportar productes.
Es construeixen els primers temples i sorgiren els grans poetes i filòsofs.
- Colonitzacions. Els grecs comencen a colonitzar.
- Creixement de dues polis. En aquest període, Atenes i Esparta. -
800 BCE
Arribada dels aqueus
Els aqueus van ser un poble indoeuropeu de l'Edat de Bronze. Van partir des dels Balcans Lliures fins a Grècia l'any 1800 a. de C., sent els primers visitants indoeuropeus a arribar a aquesta península que coneixem avui dia. Allí, van instituir els regnes de Micenes i Tirint. Més tard, al voltant de l'any 1400 a. de C., van conquistar pacíficament l'illa de Creta i van introduir algunes innovacions, sense alterar l'estructura social dels pobles natius. -
753 BCE
Monarquia romana
Va ser la primera forma de govern de la ciutat-Estat de Roma, es va fundar en 753 a. C. fins al final de la monarquia en el 509 aC, instaurant-se la República romana.
La mitologia romana vincula l'origen de Roma i de la institució monàrquica a l'heroi troyà Enees. Posteriorment, el seu fill Ascanio va fundar Alba Longa, de la família reial del qual descendirien els bessons Ròmul i Remo, els fundadors de Roma. -
509 BCE
República romana
Fou el període de la civilitcació en què la forma de govern era la república. Va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici, la batalla d'Actium o la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August. -
500 BCE
Època clàssica
Època més brillant de Grècia.
- Guerres mèdiques, els perses envaeixen Grècia continental.
- L'esplendor d'Atenes i la democràcia. Atenes es converteix el el gran centre polític, econòmic i cultural de Grècia; contrueix l'Acròpolis, la literatura i la ciència brillen a la ciutat.
- La guerra del Peloponès. Guerra entre els Espartans i els Atenencs. Va morir Pèricles, i atenes va ser derrotada anys després. -
490 BCE
Batalla de Maratón
La batalla de Marató va ser un enfrontament armat que va definir el desenllaç de la Primera Guerra Mèdica. Va ocórrer l'any 490 aC i va tenir lloc en els camps i la platja de la ciutat de Marató, situada a pocs quilòmetres d'Atenes, en la costa aquest de Àtica. -
469 BCE
Inici del govern de Pèricles
Pèricles fou un estrateg, polític i orador atenenc que sabé tenir a prop les personalitats més destacades de la seua època, homes que destacaven en la política, filosofia, arquitectura, escultura, història, literatura i estratègia. Fomentà els arts i les lletres i donà a Atenes una esplendor que mai més no es repetiria en la història. És per això que aquesta important figura donà nom al "segle d'or atenenc", l'apogeu de l'antiga Grècia. -
336 BCE
Època hel.lenística
Regnat d'Alexandre el Gran (336-323 a.C.), succesor de Filip II, rei de Macedònia.
- Regnat d'Alexandre el Gran. Alexandre s'estableix a Orient amb el seu exèrcit i s'apoderà d'un territori inmens (Àsia Menor, Síria, Egipte...)
Sorgeix l'Hel·lenisme: el grec es converteix en la llengua del territori.
En la seva mort, els generals es reparteixen l'imperi en diferents regnes.
- Grècia. La conquesta de Grècia continental i dels regnes hel·lenístics i el segle següent per part de Roma. -
323 BCE
Mort d'Alexandre el Gran
Amb la mort d'Alexandre, el regne va sofrir grans divisions a causa de disputes entre els generals. El vast Imperi d'Alexandre el Gran va quedar dividit a la seua mort d'aquesta manera:
Àsia per a Antígon Monoftalmos, va tindre més poder i més extensió de terres.
Egipte per a Ptolemeu, que fundàr la dinastia més estable de totes .
Tràcia i l'Àsia Menor per a Lisímac de Tràcia.
Babilònia i Síria per a Seleuc.
Grècia i Macedònia per a Cassandre. -
219 BCE
Conquesta de Sagunt per Aníbal
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins. La batalla es produí a la ciutat edetana d'Arse, coneguda pels clàssics com a Saguntum, i és coneguda sobretot perquè va provocar una de les guerres més importants de l'edat antiga, la Segona Guerra Púnica. -
218 BCE
Segona Guerra Púnica
Fou la guerra més important de les tres que hi van haver; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginés en benefici de Roma. La guerra se sol datar des de l'any 218 aC, data de la declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt, fins al 201 aC on Anníbal i Escipió van acordar les condicions de la rendició de Cartago. A la Segona Guerra Púnica hi destaca la Batalla de Cannas. -
146 BCE
Conquesta de Grècia per Roma
Roma va derrotar a Grècia,ja que alguns estats es van posar de part dels romans i això determina que cap a l'any 146 aC. tant Grècia com Macedònia passen a ser part de l'imperi de Roma marcant així el final de l'època grega.
Grècia va passar a pagar tribut a Roma a partir d'intervinguts del segle II a. de C. Van intentar revoltar-se en el 88 aC. però van fracassar.
Després van haver guerres civils causades per les lluites de poder entre romans que volien les terres gregues. -
59 BCE
Conquesta definitiva de la Gàl.lia
El 59 aC Juli Cèsar fou nomenat cònsol i durant el seu mandat Ariovist va rebre el títol de "Rex atque amicus" de part del senat. El 58 aC Cèsar va obtenir com a províncies la Gàl·lia Cisalpina i Il·líria, amb la Gàl·lia al nord dels Alps, per cinc anys i comissionat especialment pels afers al nord dels Alps i per protegir als amics i aliats de Roma -
44 BCE
Mort de Juli Cèsar
Diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seues posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. Al 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival. -
-
313
El cristianisme es converteix en la religió oficial de l'Imperi
L'emperador Constantí, va assumir el poder total de Roma, atribuint la seua assumpció a forces divines. Aquest va somiar en què Crist li deia que amb una bandera amb una creu venceria. L'any 313, es va promulgar l'edicte de Milà que establia la pau entre el cristianisme i el paganisme. -
395
Divisió de l'Imperi per Teodosi
L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. -
May 29, 1453
Caiguda de Costantinoble
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
