-
Les revoltes del segle XVII a Anglaterra
Al segle XVII la pretensió de la dinastia Stuard era de governar sense el parlament, això provoca un enfrontament que culmina amb la mort de Carles I.
S'hi implementa la república, que es portada per Oliver Cromwell.
En el 1660 es restableix la monarquia amb Carles II que accepta el control del parlament (l'Habeas corpus, limita les accions del monarca) -
La il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII. Va qüestionar les bases en què recolzava l'Antic Règim i va proposar una nova forma d'organització de la societat. -
La guerra de Successió
La guerra de Successió va ser un conflicte dinàstic entre Àustries i Borbons.
L'entronització dels Borbó a Espanya va significar la introducció del model absolutista francès, molt uniformista i centralitzat
A la Península, les tropes filipistes es van imposar a la batalla d'Almansa al 1707, que va suposar l'ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya. -
El Decret de Nova Planta
Després de la batalla d'Almansa, Felip V va publicar els anomenats decrets de Nova Planta.
Suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial. -
El reformisme il·lustrat
·Establir aranzels per defensar-se de la competència exterior.
·Limitar a els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres.
·Fomentar la lliure Circulació de Mercaderies
·Crear escoles d'ensenyament primari i reformar les Universitats.
·Decretar honestos tots els oficis.
·Donar suport a la producció de bens i liberalitzar el Procés de Fabricació.
·Imposar l'Autoritat reial sobre l'Església (expulsió dels jesuïtes).
·Permetre el lliure comerç amb Amèrica a Tots els ports espanyols. -
La crisi social i econòmica
La crisi econòmica, que va ser conseqüència de les males collites que s'estaven produint des del 1760. L'alça del preu dels aliments, sobretot el pa, principal sosteniment popular, va generar un gran descontentament i un esperit de rebel·lia entre la població.
I la crisi financera, que s'originava en la manca de diners per a les despeses de l'Estat. Van voler que els privilegiats paguessin impostos, però es van negar i Lluís XVI va convocar els Estats Generals. -
La república social: la convenció girondina
La república va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia.
La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí.
La Convenció va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Acusats de traïció, van ser condemnats a mort i executats a la guillotina l'any 1793. -
La república social: la convenció jacobina
El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema.
Es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret a la igualtat social.
Per fer front a la invasió austríaca es va organitzar una lleva en massa, que obligava tots els ciutadans a enrolar-se a l'exèrcit.
El juliol del 1794, un cop d'Estat va posar fi al govern jacobí. -
L'imperi Napoleònic
A partir del 1803, Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa, i el 1804 es va fer coronar emperador pel Papa.
La victòria napoleònica a Austerlitz (1805) sobre els dos emperadors (Àustria i Rússia) va marcar el moment àlgid de la superioritat napoleònica.
L'any 1808, França va envair Espanya i Josep Bonaparte, germà de l'emperador, va ser coronat rei.
El 1811, l'Imperi napoleònic es trobava en el seu zenit: s'estenia des d'Alemanya fins a Espanya. -
La Guerra del Francès
L'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici d'aquesta guerra. Fases importants:
Resistència popular: es van formar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya els grups de voluntaris (miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc.
Ofensiva francesa: Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya.
Victòries angloespanyoles: l'exèrcit britànic va ajudar els espanyols, que van vencer els francesos a Arapiles -
El sexenni absolutista
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes, va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts.
La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que confiaven que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar. Molts dels qui hi van participar es van haver d'exiliar, i altres foren executats. -
El trienni liberal
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812.
Milícia Nacional: es va utilitzar per fer front a l'oposició absolutista.
Ferran VII va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Les guerres carlines
La Primera Guerra Carlina (1833-1839): va començar al País Basc i a Catalunya, els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
Segona guerra: va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí.
Tercera guerra:es va iniciar per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. -
La regència d'Espartero
Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina.
Barcelona va ser bombardejada per tal de posar fi a les revoltes i sotmetre-la. -
La segona revolució industrial
A partir del darrer terç del segle XIX van aparèixer i es van desenvolupar noves fonts d'energia.
L'electricitat va aconseguir múltiples aplicacions en la indústria (força motriu de les màquines), en els transports, en els sistemes de comunicació (telèfon, telègraf, ràdio…), en l'oci (fonògraf, cinematògraf…) i en la il·luminació. Es va crear la dinamo.
I es van desenvolupar nous sectors industrials: la química, la metal·lúrgia de l'alumini, la fabricació d'automòbils i l'aeronàutica. -
L'explosió demogràfica europea
Al llarg del segle XIX les reformes en l'agricultura, la industrialització i els avenços mèdics i higiènics havien provocat un enorme descens de la mortalitat a Europa.
El saldo entre naixements i defuncions va provocar l'augment de la població, primer als països industrialitzats i, després, al conjunt del continent. La població europea es va doblar i part d'aquesta població va emigrar cap a altres continents. En la foto els països amb més immigració. -
Els imperis extraeuropeus: els Estats Units i el Japó
Als Estats Units, es va imposar el model industrial del nord, i els seus recursos energètics i de matèries primeres, juntament amb la utilització de la tecnologia i els avenços ja desenvolupats a Europa, la van convertir en poc temps en una gran potència.
L'expansió colonial dels Estats Units va anar cap al Pacífic i el Carib.
Amb l'assessorament de tècnics occidentals, el suport de grans conglomerats financers i la subvenció de l'Estat, al Japó es va dur a terme una ràpida industrialització. -
Imperis colonials: l'imperi britànic
Al final del segle XIX el Regne Unit tenia l'imperi colonial més gran del món i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a l'Atlàntic, l'Índic, el Pacífic i el Mediterrani. A Àfrica, van formar un imperi de nord a sud,s'estenia des del Caire fins a Ciutat del Cap.
La principal colònia de l'Imperi va ser l'Índia. Per garantir un territori de seguretat que l'envoltés, els britànics van rivalitzar amb França per annexar-se Birmània (1886) i amb Rússia pel domini d'Afganistan i del Tibet. -
Imperis colonials: l'imperi francès
El segon gran imperi colonial era el francès. Els francesos es van instal·lar especialment al nord d'Àfrica i al sud-est asiàtic.
El projecte francès d'ocupar d'est a oest Àfrica va topar amb els interessos britànics al Sudan. Tanmateix, França va consolidar el seu domini en una àmplia zona que s'estenia pel Marroc, Algèria i Tunísia, i, més al sud, a les anomenades Àfrica Occidental Francesa i Àfrica Equatorial Francesa.
La presència francesa al sud-est asiàtic va formar la Indoxina francesa. -
Les guerres de moviments i de trinxeres
Les operacions bèl·liques van començar al front occidental, quan en una operació els exèrcits alemanys van atacar França.
Els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar l'avanç de l'exèrcit alemany a la batalla del Marne.
Al front oriental,la batalla de Tannenberg, els alemanys van derrotar els russos.
Després de la batalla del Marne, al front occidental es van obrir trinxeres.Al juliol els va produir la batalla de Somme,on els britànics i francesos van atacar els alemanys -
L'agricultura feudal i la indústria dependent
L'economia de l'Imperi rus era de les més endarrerides d'Europa.
L'agricultura constituïa la principal activitat econòmica i la terra estava en mans d'una aristocràcia privilegiada, poderosa i rica.
En algunes zones de l'Imperi (Moscou,Sant Petersburg) havia començat un procés industrial impulsat, per capital estranger.
Hi havia aparegut un nombrós proletariat industrial que treballava en grans fàbriques, que gairebé la meitat ho feia en empreses de més de 500 obrers, per uns salaris miserables.
