2a Guerra Mundial

Timeline created by daniel1313
  • Reforma

    Reforma
    Reforma vol dir millorar o esmenar del que està equivocat, o és insatisfactori, o està afectat per la corrupció i / o les males pràctiques, etc. L'ús d'aquest terme en el sentit indicat, va sorgir a finals dels anys 1700, i es creu que va tenir el seu origen en el moviment "Associació de Cristòfor Wyvill", que llavors s'identificava amb la "Reforma Parlamentària" com el seu objectiu primari. 1
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.[1]
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Segona República Espanyola

    Segona República Espanyola
    Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants
  • Eleccions del 1933

    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    olíticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    Lider alemany desde el 1934 fins la seva mort.
    Va ser un dictador
  • Revolució a Austúries al 1934

    Revolució a Austúries al 1934
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia.
  • Fets del 6 d'octtubre

    Fets del 6 d'octtubre
    Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    Va ser el primer president del Parlament de Catalunya.
    Va morir executat a l'estat español
  • Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)

    Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
    La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüèncie
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    El Comité de No Intervención, también conocido como Comité de Londres, fue una organización creada en 1936 a propuesta de Francia y apoyada por Reino Unido con el objetivo de verificar el grado de cumplimiento del Pacto de No Intervención, con el que se buscaba evitar la intervención extranjera en la Guerra Civil Española y la internacionalización del conflicto en un momento de máxima tensión entre democracias y dictaduras en Europa.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comité Central de Milicias Antifascistas de Cataluña fue un entidad administrativa creada el 21 de julio de 1936 por el presidente de la Generalidad de Cataluña Lluís Companys bajo la presión ejercida por las centrales sindicales anarquistas C.N.T. y F.A.I. que habían capitalizado la lucha obrera en las calles de Barcelona en un intento de doblegar a los militares sublevados contra la Segunda República Española y en el contexto de la Revolución Española de 1936
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    El cop d'estat del 17 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    Durant la guerra civil espanyola (juliol 1936-abril 1939), Catalunya, amb el govern autònom de la Generalitat al capdavant, va romandre fidel a la República.
    Va tenir lloc l'aixecament militar a Barcelona, com s'havia fet, amb sort diversa, en molts altres indrets de l'Estat el dia anterior. També com en d'altres llocs, la sublevació va fracassar. El fracàs del cop militar a Catalunya fou degut a la resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de les milícies populars
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Las Jornadas de Mayo de 1937, a veces también denominados Sucesos de Mayo o los Hechos de Mayo, hacen referencia a una serie de enfrentamientos ocurridos entre el 3 y el 8 de mayo de 1937 en diversas localidades de las provincias de Cataluña, con epicentro en la ciudad de Barcelona, en el contexto de la guerra civil española.
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    El bombardeo de Guernica (Operación Rügen) fue un ataque aéreo realizado sobre población civil de esta población vasca el 26 de abril de 1937, en el transcurso de la guerra civil española, por parte de la Legión Cóndor alemana y la Aviación Legionaria italiana, que combatían en favor del bando sublevado contra el gobierno de la Segunda República Española.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    L'Acord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
  • Anschluss

    Anschluss
    La reunificació dels pobles alemanys en un sol estat fou una constant des de la creació del Sacre Imperi Romanogermànic, que havia perviscut en diverses fórmules fins al 1806.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    Coincidint amb un dels episodis més durs de la Guerra Civil espanyola a la ciutat que va tenir lloc el 26 de març de 1938, l'Ajuntament farà un acte públic aquest pròxim dilluns, a les 13:00 h, i descobrirà una placa a la plaça del Prim en record dels bombardejos que van assolar la ciutat de punta a punta.
  • Entrada dels nacionals a Reus (15/01/193

    Entrada dels nacionals a Reus (15/01/193
    Aquest 15 de gener s'han complert setanta-cinc anys de l'entrada de l'exèrcit 'nacional' a Reus i en altres viles i pobles de les nostres contrades. És un fet històric del qual encara en paguem -i en pagarem força temps- les conseqüències. El 2009, els dos Museus de Reus van presentar conjuntament, a l'equipament de la plaça de la Llibertat, una significativa exposició sobre els cinc primers anys del franquisme a Reus,
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    L'1 d'abril de 1939 acabava el conflicte bèl·lic que durant tres anys havia enfrontat franquistes i republicans. El desenvolupament de la guerra i, sobretot, la caiguda de Catalunya, va generar un èxode de ciutadans republicans
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    El 11 de noviembre de 1918, finalizó la que hasta el momento había sido la guerra más devastadora de la historia humanidad, un conflicto que sería la antesala de otro que, años más tarde, tendría aún consecuencias más terribles.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    Fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França.
  • Batalla d'Anglaterra

     Batalla d'Anglaterra
    La batalla de Inglaterra —en inglés: Battle of Britain; en alemán: Luftschlacht um England, "La batalla aérea por Inglaterra"— es el nombre con el que se conoce al conjunto de combates aéreos librados en cielo británico y sobre el canal de la Mancha, entre julio y octubre de 1940, cuando Alemania buscó destruir a la Real Fuerza Aérea británica (RAF) para obtener la superioridad aérea necesaria para una invasión de Gran Bretaña, la Operación León Marino.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte (Campanya del Desert Occidental), Marroc i Algèria (l'Operació Torxa) i Tunísia (Campanya de Tunísia).
  • Avi matern

    Va nèixer a Lucena (Andalucia), tenia 3 germans més, ell era el petit.
    Durant la seva vida ha viscut a Riba Roja d'Ebre, Mequinenza i Reus a més de la seu poble natal.
    Va tindre 5 fills i es va casar amb 23 anys.
    Durant la seva vida a pasat per algunes de les dates més imporntants de la història del país com la Dictadura del general Franco, Catalunya, Comunitat Autònoma, Transició Democràtica,
    Regnat de Joan Carles I i el Regnat de Felip VI.
    La època de Franco vas ser la mes dura.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor
    tac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament.
  • Àvia materna

    Va nèixer a Còrdoba (Andalucia), el seu pare va morir quan ella era petita i va crèixer amb la seva mare i els seus tres germans.
    Va conèixer al meus avi amb 18 anys i aviat van a anar a viure junts, pasan per Riba Roja d'Ebre, Mequinenza i Reus, el seu municipi actual.
    durant la seva vida va veure la Dictadura del general Franco, Catalunya, Comunitat Autònoma, Transició Democràtica,
    Regnat de Joan Carles I i el Regnat de Felip VI.
    La època de Franco vas ser la mes dura per a ella.
  • Batalla de Guadalcanal

     Batalla de Guadalcanal
    La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic,la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943,
  • Ocupació de París

     Ocupació de París
    L'Alliberament de París durant la II Guerra Mundial va tenir lloc a l'agost de 1944 i va marcar la fi del Desembarcament de Normandia amb l'alliberament de la capital francesa, i tot un símbol de l'ocupació nazi de França.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    El Tercer Reich és el nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.
  • ONU

    ONU
    L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939.
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del . El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
  • Period: to

    República d'esquerres

    Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
  • Period: to

    República de dretes

    Dreta Republicana Liberal va ser un partit polític espanyol liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament amb la incipient formació republicana de Miguel Maura immediatament abans del Pacte de Sant Sebastià, del que van formar part, i Alcalá Zamora fou elegit president del Govern Provisional de la República.
  • Period: to

    El Front Popular

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.
  • Period: to

    Dictadura del general Franco

    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco.[3] És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978. El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    És l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.[2] Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.