-
Aprovació de la llei d'ordenació urbanística
L'Estat espanyol era mancat d'una legislació única per l'urbanisme i la construcció en una època en què s'experimentava un creixement sense precedents. Amb raó de trobar una solució, l'aparell franquista va elaborar una llei que unificava les diferents lleis que havien anat aplicant-se fins aleshores, algunes de les quals dataven del segle XIX. -
Promulgació del pla econòmic d'estabilització
La greu situació econòmica espanyola, propiciada fins aleshores per una ineficaç política autàrquica, va portar l'Estat a una gradual obertura del règim. Emmarcat en la Guerra Freda, va acollir-se a un model liberalitzador, preveient múltiples plans de desenvolupament que duria a terme durant l'anomenat "desarrollismo" (1960-1973). L'esforç estabilitzador de l'economia arribaria a bon port amb el pla del 1959, que suposava el primer signe d'obertura franquista davant el món. -
Inauguració del Golf de Pals
Els primers nou forats de golf fets a la Costa Brava foren a Pals, amb la inversió d'un català vingut de Cuba que va rebre inspiració del de Son Vida de Palma, inaugurat al 1964. Els 9 forats addicionals arribarien sis anys després, quan a Catalunya ja hi hauria 8 camps de golfs, amb un d'obert a Santa Cristina d'Aro. Els resorts de golf al litoral esdevindrien una marca del "turisme exclusiu" a què s'ha dirigit la costa catalana, així com un greu problema mediambiental. -
Construcció d'Empuriabrava
La famosa urbanització de marina residencial va projectar-se al seu emplaçament actual per un descendent dels Güell, inspirat per la veïna Santa Margarida de Roses. El pla va dur-se a terme quan encara no s'havien aprovat bona part dels permios i, a més, ocupa part dels aiguamolls de l'Empordà, una zona actualment protegida per la seva biodiversitat. Els residents habituals van superar la població gestora, Castelló d'Empúries, l'any 2000. -
Ordenació Urbanística de la Costa Brava
S'aprova la normativa reguladora de règim constructiu a la Costa Brava. Aquesta contempla diferents escenaris d'actuació depenent del municipi, com els de "fins a 58 metres d'alçada" a la primera línia de mar de Platja d'Aro. -
Promulgació de la "Ley de Costas"
Amb la primera llei d'edificació amb relació a la línia litoral, anomenada "Ley de Costas", es decreta ilegal la construcció dins del domini públic marítim, amb un estandard definit com el de 100 metres des de la línea de mar.
Tant aquesta llei com la seva revisió del 2013, sota el nom de "protecció i ús sostenible del litoral", contemplen excepcions. Amb el cas de la revisió van definir-se els municips de Platja d'Aro i Castelló d'Empúries com a espais d'excepcionalitat. -
Inauguració de Port Aventura a Vila-Seca
S'inaugura el parc d'atraccions més gran de l'Estat espanyol a només 1500 metres de la línia litorla i colindant a terrenys de processament químic. -
Inauguració del Lumine Golf Club a Port Aventura
S'obre el macrocomplex golfístic "Lumine", de tres camps, amb spa, gimnàs i una posició privilegiada d'accès al resort de Port Aventura. A més, ocupa l'interior del cap de salou en la seva totalitat -
Amnistia urbanística de 1000 habitatges a Roses
Tres hotels i més de 1000 habitatges vulneraben la "Ley de Costas" a Roses, però després d'un procés judicial en què van servir-se de lleis franquistes com a suport, aquestes es van amnistiar.
Aquest cas, a més, va destapar moltes de les irregularitats urbanístiques associades a Empuriabrava. -
CDC acorda la construcció de 'BCN World'
Després de no haver arribat a un acord amb el magnat del casino Sheldon Adelson, el govern de Mas va prometre omplir el buït de "l'Eurovegas" promès amb una alternativa. La proposta seria originalment finançada per Veremonte i, sota el nom de BCN World, seria la llavor del que posteriorment s'anomenaria "Hard Rock". -
Creació del marc europeu pel Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM)
S'adopta una normativa que contempla diverses ordenacions prèvies en relació a matèria mediambiental per crear criteris comuns pels usos d'espais arran de les costes europees. Aquest tenia per objectiu "fomentar el
creixement sostenible de les economies marítimes, el desenvolupament sostenible dels espais marins, i l'aprofitament sostenible dels seus recursos. -
Urbanitzacions de luxe a Begur
Begur s'enfronta des de fa gairebé cinc anys a dos macroprojectes urbanístics a tocar del mar. Les pinedes mediterrànies, presumptament protegides, han estat deforestades i, d'acord amb la denúncies d'associacions com SOS Costa Brava o Ecologistes en Acció, podrien haver estat irregulars.
La més important d'aquestes urbanitzacions de luxe, Sa Riera Living, inclou 52 habitatges que ja s'han construit.
Un altre cas, el de la Pedrera de S'Antiga, compta amb uns altres 24 que encara construeixen. -
Aprovació del "Pla de protecció de la Costa Brava"
El pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí va aprovar-se el 2021, aparentment tancant un procés que s'havia anat matissant amb successives reformes, com la de protecció del litoral del 2013. -
Aprovació del parc eòlic del golf de Roses
Amb l'aprovació del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), el consell de ministres va donar llum verda a la construcció d'un macroparc eòlic marítim al golf de Roses i la badia de Pals. Tot i estar situat a més de 12 quilòmetres de la costa, múltiples plataformes cíviques i ecologistes insisteixen en què l'afectació sobre el paisatge natural i la biodiversitat pot ser crítica.