-
La revolta aristocràtica 1787-1789
Per combatre la recessió econòmica, la fallida de les finances reials i la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia només podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa i el clergat.
Va reunir una Assemblea de Notables on van presentar les reformes al Palau de Versalles, assemblea formada per prínceps, membres de l'alta noblesa, consellers del rei, magistrats municipals i membres del clergat. Es negà a les pretensions reials i exigí la convocatòria dels Estats G -
Period: to
La revolució Francesa
-
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-91)
Presa de la Bastilla
La Gran por -
Els Estats Generals i la revolució burgesa (1789)
La reunió dels Estats Generals va començar el 5 de Maig al Palau de Versalles i va ser presidida per Lluís XVI de França, el tercer Estat afrontà la convocatòria dels Estats Generals per poder fer les reformes econòmiques i polítiques que li convenien. La convocatòria suposà, doncs, l'inici del procés revolucionari que havia de conduir la burgesia al poder.
Els diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reunió en una sola sala i el vot per persona, -
La Gran Por
Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren. Tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals. -
Proclamació de l'Assemblea Nacional
Els membres del Tercer Estat davant la negativa del rei a reformar el sistema de funcionament, decideixen constituir-se en Assemblea Nacional, la qual cosa significa que de fet trenquen amb la tradició de l'absolutisme de dret diví en defensar que és en ells on resideix la sobirania. -
Jurament del Joc de Pilota
Els membres del Tercer Estat en veure que el rei impedeix mantenir les seves reunions, es reuneixen en el saló del joc de pilota, i juren no separar-se fins a donar a França una Constitució, convertint-se així en Assemblea Nacional Constituent -
Assemblea Constituent
Finalment el rei accepta la situació, incapaç d'imposar la situació anterior, ordena als membres del Clergat i de la Noblesa que àdhuc no ho havien fet, a unir-se a l'Assemblea Nacional -
La pressa de la Bastilla
Era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París. S'ha fet cèlebre per l'associació que tingué la presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa, com un símbol de la rebel·lió contra l'Antic Règim. -
Abolició del sistema senyorial
Una de les primera mesures de l'Assemblea Constituent és l'abolició del sistema feudal, se suprimeixen les obligacions
senyorials i el delme
Decret de l'Assemblea Nacional Constituent del 5 d'agost de 1789.
Abolició del sistema feudal.
Art. 1º-. L'Assemblea Nacional suprimeix íntegrament el règim feudal i decreta que els drets i els deures, tant feudals com a censataris, els que fan referència a la mà morta real o personal i a la servitud personal i els que la representen, queden aboli -
Massacre del Camp de Mart
Massacre en el Camp de Mart, mort de manifestants de les classes populars. -
L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)
El 26 d’agost de 1789, l'assemblea aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. La Declaració francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles, proclama la igualtat de tots els homes i dels seus drets naturals i inalienables la llibertat de la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. la llei de la voluntat general; instaura la llibertat d'opinió, d'impremta i religió, establint la separació de poders. -
Aprovada la primera Constitució de l'història de Francia.
El 3 de setembre de 1791, va ser aprovada la primera Constitució de la història de França. Una nova organització judicial va donar característiques temporals a tots els magistrats i total independència de la Corona. Al rei només li va quedar el poder executiu i el dret de vetar les lleis aprovades per l'Assemblea Legislativa. -
L'Assamblea Legislativa i la caiguda de la monarquia
França funcionaria com una monarquia constitucional. El rei havia de compartir el seu poder amb l'Assemblea, però encara mantenia el poder de veto i la potestat d'elegir els seus ministres. En els primers mesos de funcionament de l'Assemblea, el rei havia vetat una llei que amenaçava amb la condemna a mort als émigrés, i una altra que exigia al clergat prestar jurament de lleialtat a l'Estat. Desacords d'aquest tipus van ser els que van portar més endavant a la crisi constitucional. -
Guerra amb Prússia
França i Prússia entren en guerra, les potències realistes europees volen evitar el triomf revolucionari i el risc d'extensió als seus països. -
La segona revolució: Primera república francesa
Les masses van assaltar el Palau de les Tullerías, i l'Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei. L'Assemblea va acabar convocant eleccions amb l'objectiu de configurar (per sufragi universal) un nou parlament que rebria el nom de Convenció. El 20 de setembre de 1792, en què es va crear un nou cos legislatiu denominat Convenció, que de fet es va convertir en el nou govern de França. -
El reinat del Terror
Totes les tropes franceses van derrotar per primera vegada a un exèrcit prusiano en Valmy, la qual cosa assenyalava l'inici de les anomenades Guerres Revolucionàries Franceses. -
Execució del Rei i primera coalició contra França
La Convenció va condemnar al rei a mort per una petita majoria, acusant-lo de «conspiració contra la llibertat pública i la seguretat general de l'Estat». El 21 de gener el rei va ser executat, la qual cosa va encendre novament la metxa de la guerra amb altres països europeus. La reina Maria Antonieta, nascuda a Àustria i germana de l'Emperador, va ser executada el 16 d'octubre del mateix any, iniciant-se així una revolució a Àustria per substituir a la reina. -
Execució de Luis XVI
Després d'un llarg procés Luis XVI és declarat culpable i executat en la guillotina. -
Execució de Robespierre
Robespierre és detingut a causa dels excessos del Terror, i executat juntament amb algun dels seus partidaris. -
Revolta contra Robespierre
Ocurreix una altra revolta popular contra Robespierre, recolzada pels moderats que veien perillós el trajecte de la Revolució, cada vegada més exaltada. El poble, d'altra banda, es rebel·la contra la condició burgesa de Robespierre que revolucionari abans, ara persegueix a Verlet, Leclerc i Roux. Els membres de la Convenció van aconseguir convèncer el «Pantà», i enderrocar i executar a Robespierre juntament amb altres líders del Comitè de Salvació Pública. -
El directori
La nova Constitució, anomenada Constitució de l'Any III, conferia el poder executiu a un Directori, format per cinc membres anomenats directors. El poder legislatiu seria exercit per una assemblea bicameral, composta pel Consell d'Ancians (250 membres) i el Consell dels Cinc-cents. Aquesta Constitució va suprimir el sufragi universal masculí i restablir el sufragi censatari. -
Napoleó i la toma del poder
La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobins. Hi va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés un cop d'estat instal·lant el Consolat. -
El Consolat
La Constitució de l'Any VIII, redactada per Pierre Daunou va establir un règim autoritari que concentrava el poder en mans de Napoleó Bonaparte, per suposadament salvar la república d'una possible restauració monàrquica. Contràriament a les Constitucions anteriors, no incloïa cap declaració sobre els drets fonamentals dels ciutadans. El càrrec de cònsols el ostentar Napoleó Bonaparte, Sieyès i Ducos temporalment fins el 12 de desembre de 1799.
