-
509 BCE
El període monàrquic
La ciutat de Roma va ser fundada segons la llegenda, per Ròmul i Rem al segle Vll aC.
Luci Tarquini, anomenat el Superb, el derrer rei dels romans, va desencadenar una revolta. -
264 BCE
El període republicà
Hi havia tres grans potències a la Mediterrània:
- Roma
- Cartago
- Macedònia Al segle l aC, GaiJuli Cèsar va conquerir la Gàl-lia i va enviar la gran Bretanya. -
148 BCE
Guerres púniques
Va vèncer els cartaginesos en les guerres púniques.L'any 148 aC -
31 BCE
Conquesta d'egipte
Roma tenia tota la mediterrània -
27 BCE
El període imperial
El poder del senat va començar a disminuir a partir del segle l aC. Durant el regnat de l'emperador Trajà, Roma va aconseguir la màxima extensió territorial. -
1 CE
Patricis i plebeus en el període republicà
La societat romana, com la grega, diferenciava els ciutadans dels que no ho eren: estrengers, dones i esclaus. En els orígens de la ciutat de Roma, els ciutadans lliures formaven dues comunitats rivals: patricis i els plebeus. -
1 CE
Rics i pobres en el període imperial
L'expansió romana en el període imperial va provocar una clara diferenciació entre ciutadans rics i ciutadans pobres.
- Els rics: eren grans propietaris agrícoles, les terres dels quals eren treballades per esclaus. Els comerciants, que es van beneficiar de les conquestes territorials que duien a terme els exèrcits romans.
- Els milers de pobres: residents a Roma subsistien gràcies, al repartiment gratuït de blat que feien les autoritats; d'altres s'enrolaven a l'exercit com a legionaris. -
6
Patricis i plebeus en el període republicà (els enfrontaments)
Les lluites polítiques entre patricis i plebeus van ser constants durant el segle V aC. El patriciat, a causa de l'escàs nombre de components, va anar perdent influència e el govern de la República, com també molts dels seus privilegis.
A partir del segle lV aC , els plebeus van aconseguir moltes de les seves reivindicacions.
La Llei de les dotze taules va permetre la promoció social dels plebeus i tots els ciutadans lliures de Roma van gaudir del mateixos drets. -
6
Les activitats econòmques a Roma
L'agricultura: l'anomenada trilogia mediterrània, és a dir, el conreu de la vinya, l'olivera i el blat. L'agricultura romana, com la que van dur a terme els grecs, era específicament mediterrània. També van difondre un nou tipus d'arada, l'arada romana, que va facilitar les feines agrícoles.
La ramaderia: La ramaderia tenia una importància limitada a la regió mediterrània, ja que era problemàtic mantenir els animals durant l'estiu. -
27
El govern a l'antiga Roma
Les institucions i els càrrecs polítics. Les assemblees de ciutadans de la ciutat de Roma, anomenades COMICS.
El senat la principal institució durant la república, era format per 600 membres, els senadors; el seu càrrec era vitalici, es a dir durav fins que moria la persona que l'exercia. -
27
El govern de les ciutats
Els emperadors romans van aconseguir exercir el control i el domini de totes les províncies romanes mitjançant una xarxa extensa de municipis.
Cada ciutat controlat un territori concret, del qual era el centre de la vida econòmica, social i cultural.
Les ciutats romanes es van bastir seguint un mateix model urbanístic: el pla hipodinàmic -- el centre el constituïa el fòrum, plaça porticada envoltada dels principals edificis de la ciutat. -
31
Patricis i plebeus.
- Patricis: Eren els membres de la noblesa romana i descendents de les famílies més antigues i riques de Roma. Eren els únics que podien participar en el govern de la ciutat, ocupar-ne els càrrecs públics i esdevenir oficials de l'exercit.
- Plebeus: Eren els ciutadans lliures més pobres i generalment es dedicaven a l'artesania i al comerç. Ela plebeus `pagaven impostos i servien l'exercit, però no podien participar en el govern de la ciutat.
- Patricis: Eren els membres de la noblesa romana i descendents de les famílies més antigues i riques de Roma. Eren els únics que podien participar en el govern de la ciutat, ocupar-ne els càrrecs públics i esdevenir oficials de l'exercit.
-
300
La crisi de l'imperi
A partir del segle lll dC, l'imperi de Roma va começar a debilitar-se a conseqüencia de les incursions constants de diversos pobles procedents del nord i del centre d'Europa i també d'Àsia.
L'any 395 Teodisi el Gran, el derrer emperador va governar l'imperi sencer, va dividir els seus dominis en dues parts:
1) L'imperi Romà d'Occident , amb la capital a Roma
2) L'imperi Romà d'orient, amb capital a Constantinoble. -
395
Partició de l'imperi Romà
L'imperi Romà d'orient -- Capital Constantinoble
L'imperi Romà d'occident -- capital Roma -
476
Caiguda de l'imperi Romà d'occident
Desapareix l'imperi Romà d'occident. Continua l'imperi Romà d'orient amb capital Constantinoble fins al segle 15.