-
Jan 1, 730
L'origen del llatí
El llatí medieval era una llengua apresa nomes parlada en cercles religiosos, de aquest llatí medieval, es va originar el llatí vulgar on provenen la majoria de llengües romàniques. -
Jan 1, 1080
Primeres frases
Van aparèixer frases que van permetre parlar d’una prosa romànica. -
Jan 1, 1150
Forum Iudicum
Es van redactar un dels texts més antics del català: una traducció del Forum ludicum. -
Jan 1, 1200
Homilies d’Organyà
També de final dels segle XII o de principi del XIII són les Homilies d’Organyà, un sermonari escrit en català. -
Oct 6, 1228
Expansió per la peninsula
L’expansió per la península, cap als territoris valencians, va començar durant el regnat de Jaume I, fins al segle XIV amb la col·laboració dels cavallers del Regne d’Aragó, originant la restitució del cristianisme als territoris islamitzats. -
Jan 1, 1229
Repoblació de Mallorca
Mallorca va rebre el català de colons procedents de la zona oriental de Catalunya, sobretot de l’Empordà, donant una fesomia pròpia semblant al rossellonès. -
Jan 1, 1233
Expansió Insular
Es va iniciar l’expansió insular amb la conquesta de Mallorca (1229) i Eivissa (1235), on fixaran les primeres bases comercials, sota el regnat de Jaume I. -
Jan 1, 1238
La repoblació al Regne de València
Al Regne de València va ser repoblada per habitants Catalunya. -
Jan 1, 1240
Origen Àrab
Durant 300 anys convisqueren al Regne de València la llengua dels àrabs i el català,. -
Jan 1, 1276
Aparèixer català
Durant el regnat de Pere El Gran van aparèixer documentaciò oficial en català. -
Jan 1, 1282
Conquesta Sicília i Menorca
En 1282, Pere el Gram s’apodera de Sicília i el 1287 Alfons el Franc de Menorca. -
Jan 1, 1300
Literatura Catalana
La literatura catalana comença a la segona meitat del XII, amb Ramon Llull. -
Oct 6, 1320
Desenvolupament de l' ambit comercial
Es va desenvolupar per la Mediterrania, una xarxa de bases i consolats que es regeixen pel dret mercantil marítim compilat al Llibre del Consolat del Mar, al segle 14. -
Oct 6, 1324
Conquestai colonització de Sardenya
en conseqüencia d´això, encara avui es conserva el dialecte alguerés. -
Oct 19, 1349
Regiment de preservació de pestilència.
Ja manifestà certs trets dialectals del català occidental, però pocs seran els textos que evidencien la seua procedencia geogràfica fins al segle XV -
Oct 19, 1371
Ordinacions de Mostassaf
Dins el textos juridíco-administratius, podem trobar-hi usos en els Llibres de Cort de Montuïri (o en les Ordinacions de Mostassaf). -
Jan 1, 1400
La prosa literària
La prosa literària vindrà marcada per el prestigi de la Cancelleria, l'obra de Bernat Metge va demostrar la superació de la llatinització intensa. -
Oct 19, 1409
Proximitat amb l' illa de Sicília que la Corona Catalano-aragonesa annexionà
Annexionà com a regne independent. -
Oct 19, 1410
El castellà commençá a ser mes familiar després de la mort de Martí l'Humà.
-
Oct 19, 1412
Compromís de Casp.
-
Oct 19, 1412
Compromís de Casp.
-
Oct 19, 1418
Sermons del dominic valencià Sant Vicent Ferrer
On mes abundaben els dialectismes en la llengua popular.
(1412-1418) -
Oct 19, 1442
Cultural plurilingüe
Poetes con Francesc Moner o Guillem de Torroella escrivien, a més, en castellà, com altres en italià. -
Oct 19, 1442
començ del regne d'Alfons el Magnànim i us del català a la cort italiana
s' utilitzà al costat de l'italià, del castellà i del grec. -
Oct 19, 1479
Unió monàquica i el regnat de Ferran el Catòlic.
S'hi intensifica la difusió de la llengua i dels costums castellans. -
Oct 19, 1483
Inquisició castellana.
-
Oct 19, 1490
Roís de Corella ha de publicar a Venècia la seua traducció del "Psaltiri".
-
Oct 19, 1490
La proposta de correcció lèxica de Fenollar i Pau, fou satiritzada per Jaumme Gasull
-
Oct 19, 1493
Implantació d'institucions alienes com la Reial Audiència.
-
Oct 19, 1494
El Consell Suprem d'Aragó, que assimilà la Cnacelleria Reial.
-
Oct 19, 1498
El Sant Ofici prohibeix les bíblies en vulgar
-
Expulsió de moriscos
La segona etapa comença amb l’expulsió dels moriscos valencians,posant fi a la convivència àrab-català i es prolongarà fins al segle XVIII. -
La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau
Publicació de l´oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, per assenyalar el començament del període anomenat Reinaxença. En aquest poema, hi trobem la identificació romàntica del binomi llengua-nació. -
Lo Gayter del Llobregat
Represa del català que ve marcada per l´obra de Joaquim Rubió i Ors, Lo Gayter del Llobregat. -
Jocs Florals
La institució dels Jocs Florals actuà de catalizador dels escriptors d'aquella època.
Màxims representants de la poesía jocfloralesca: Jacint Verdaguer , Marià Aguiló i Teodoro Llorente. -
L´Atlàntida de Jacint Verdaguer
La publicació de L´Atlàntida de Jacint Verdaguer, la cual esdevé un model per a la formació del català literari modern. -
Apareix la normativa fabriana
Comença un període de polèmiques lingüístiques que conduirà a la normativa fabriana de 1913. Els conservadors intentaven recuperar com a llengua literària el model lingüístic medieval,anterior a la castellanització decadentista,mentre que els populistes preconitzaven una llengua acostada al carrera<<català que ara es parla>>. -
A València començaren a generalitzar-se les Normes de Fabra
Pel que fa a València i Mallorca,malgrat malentesos i reticències,els intel.lectuals varen anar acceptant la preceptiva ortogràfica i gramatical de la llengua comuna amb lleugeríssimes modificacions.A València començaren a generalitzar-se les Normes de Fabra a partir de 1915. -
Precedents de les Normes de Castelló
Com a principal de les Normes de Castelló,l'any 1930 Lluís Revest publicava La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu,llibre que va ajudar a la creació d'un ambient favorable a la unificació ortogràfica. -
Les Normes de Castelló
El 12 de novembre de 1932 ,a la Societat Castellonenca de Cultura eren asignades les anomenades Normes de Castelló ,les quals ,sense especificar que es tractava de les mateixes Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans ni esmentar el nom de la llengua que aspiraven a codificar,consagraren el triomf del fabrisme a València. -
Institut d'Estudis Catalans
En el segle XX, es va crear l'Institut d'Estudis Catalans que publicarà les Normes Ortogràfiques. -
Principals difusors de les Normes de Castelló
La difusió d'aquesta normativa al País Valencià ha estat protagonitzada ,fonamentalment,per l'eminent filòleg Manuel Sanchis Guarner ,autor de la Gramàtica Valenciana (1950) ,entre els valencians que més han lluitat per la unitat ortogràfica i,ahora,pel respecte a les peculiaritats gramaticals i lèxiques pròpies,cal destacar:Carles Salvador(1893-1955) poeta i autor de la Gramàtica Valenciana(1952) ha estat l'eficaç instrument d'ensenyança als cursos de llengua de Lo Rat Penat fins 1977.
