-
Cop d'estat de Napoleó
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols. -
Comença l'etapa del Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Napoleó, cònsol vitalici
Napoleó Bonaparte va culminar amb el seu nomenament primer com a cònsol vitalici i després, el 1804, com a emperador -
Napoleó, emprenedor francés
Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804 - 6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
Fracàs de la invasió de Rússia
Fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba, de la qual seria nomenat príncep sobirà. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
La batalla de París va tenir lloc entre el 30 i el 31 de març de 1814 entre la Sisena Coalició —que consistia de Rússia, Àustria i Prússia— i l'Imperi francès. -
Derrota a Espanya
Les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquela batalha foguèt la darrièra de la Guèrra d'Independéncia espanhòla e supausèt la fin de l'ocupacion napoleònica de la peninsula ibèrica. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Els Cent Dies[1] de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleón Bonaparte nació en la isla de Córcega (Ajaccio, 1769), en pleno mar Mediterráneo, y murió el 5 de mayo de 1821, en la retirada isla de Santa Elena, en mitad del océano Atlántico, donde fue desterrado por los británicos tras derrotarle en la batalla de Waterloo, en Bélgica, el 18 de junio de 1815.