-
Etapa del consolat
-
Cop d'estat
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
L’ETAPA NAPOLEÒNICA
-
Consoler vitalici
Concerta el seu poder en la seva persona com a consol vitalicí -
Proclamació de l'emperador
11 frimaire, any XIII segons el calendari republicà francès-, un gèlid dia de finals de tardor, Napoleó Bonaparte, fins aquell moment cònsol de la República, va ser coronat emperador a la Catedral de Notre Dame de Paris. -
Codi civil napoleònic
El Codi Civil francès és un dels més coneguts codis civils del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
L'Armada Reial Britànica era problemàtica per als interessos francesos pel que concerneix el comerç intercontinental del Primer Imperi Francès, però no podia fer res contra el comerç francès continental, i no suposava una amenaça pel territori de França.
Els governants francesos, en canvi, creien que aïllar als britànics del continent acabaria amb la seva influència econòmica sobre Europa. -
Fracàs de la invasió de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, rus: Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en francès: Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus. -
Derrota a Espanya
l'exèrcit napoleònic va patir la primera derrota en camp obert de la seva història a mans dels espanyols a la ciutat de Bailén (Jaén). La batalla es va lliurar durant la Guerra del Francès i va ser un punt d'inflexió en el conflicte.19 de jul. 2022 -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
La batalla de París va tenir lloc entre el 30 i el 31 de març de 1814 entre la Sisena Coalició —que consistia de Rússia, Àustria i Prússia— i l'Imperi francès. Després d'un dia d'enfrontaments als suburbis de París, els francesos es van rendir el 31 de març, i van acabar així la guerra de la Sisena Coalició i van obligar l'Emperador Napoleó a abdicar i exiliar-se. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba, de la qual seria nomenat príncep sobirà. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Els Cent Dies[1] de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador. El període va entre el 20 de març de 1815 quan va entrar a París i la restauració de Lluís XVIII el 8 de juliol de 1815, és a dir en realitat 110 dies. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
El 17 d'octubre del 1815 va desembarcar a l'illa i durant les primeres setmanes es va allotjar en una petita habitació, situada sota un graner. Anys més tard va morir, el 1821, a l'illa de Santa Elena, a la meitat de l'oceà Atlàntic, on va ser deportat després de la derrota de la "Gran Armée" a Waterloo.