Història i Evolució de l'Educació Especial

Timeline created by Singulars
In History
  • 1492

    Antiguitat i Edat Mitjana (4.000 aC- 1.492 dC)

    Antiguitat i Edat Mitjana (4.000 aC- 1.492 dC)
    Es considerava la discapacitat com un "càstig dels déus" i que les persones amb diversitat no tenien res a aportar a la comunitat.
    Així s'assumia que les seves vides mancaven de sentit i què, per tant, no valia la pena que la visquessin.
  • 1532

    De subventione pauperum (s.XVI)

    De subventione pauperum (s.XVI)
    Luís Vives comença a parlar sobre l'Educació Especial a la seva obra De subventione pauperum. En aquesta es parla sobre l'abandonament en el qual vivien els pobres i els marginats (que ferien referència a les persones amb discapacitat) el número dels quals anava en augment en ple segle XVI, això plantejava no només problemes d'ordre social, sinó també moral i religiós. Així, a través d'aquest escrit volia que se'ls comencés a tractar com a iguals en tots els àmbits, sinó més, ajudar-los.
  • Ensenyament a sordmuts (s.XVII)

    Ensenyament a sordmuts (s.XVII)
    Al s.XVII comencen a desenvolupar-se tècniques perquè les persones sordmudes poguessin aprendre principalment a comunicar-se i expressar-se, també amb autors com Juan Pablo Bonet, Ramírez Carrión, Pedro de Castro i Diego Vidal, van perfeccionar els mètodes ja establerts per a millorar la vida de les persones amb diferents tipus de diversitats. Tot i això, no s'acabava d'acceptar a aquestes persones i se les enviava a hospicis, hospitals o institucions allunyades de la civilització.
  • Aprenentatge en cecs (s.XVII)

    Aprenentatge en cecs (s.XVII)
    Es comencen a produir importants desenvolupaments en l'educació dels cecs, contribuint a aquests educadors com Valentín Haüy, el qual va obrir a París un Institut per a educar cecs donant-los instrucció escolar i ensenyant-los música i oficis i Braille, que va elaborar un alfabet de lectura per a cecs basant-se en un mètode ideat per Barbier (1767).
  • Etapa Preinstitucional (s.XVI- s.XVIII)

    Etapa Preinstitucional (s.XVI- s.XVIII)
    L'educació de les persones amb diversitat no es planteja fins a l'època de la il·lustració/ finals de s. XVIII quan es va establir una diferència entre "trastornats mentals" i "deficients" i va iniciar-se la idea de la possibilitat d'educar les persones amb diversitat. Abans (s.XV), la diversitat es tractava però sense caràcter educatiu. A Espanya l'única excepció va ser la institució "Padres de Huérfanos"(s. XIV), on s'educava als menors, considerats "marginats socials" de cara al món laboral.
  • Reivindicació de drets educatius (s.XIX)

    Reivindicació de drets educatius (s.XIX)
    Importants intel·lectuals com J.Klein, van iniciar a Àustria una campanya per a promoure l'educació dels cecs a les escoles ordinàries, d'altra banda, J.Conolly, també va proposar l'abolició de les restriccions per als malalts mentals i A. Graham Bell, per la seva banda, va començar a defensar la idea que els minusvàlids havien d'educar-se en escoles especials situades en les seves pròpies comunitats.
  • Llei d'Instrucció Pública (s.XIX)

    Llei d'Instrucció Pública (s.XIX)
    També anomenada Llei Moyano, en el seu art. 108 indicava que "Promourà... el govern els ensenyaments per a sordmuts i cecs, procurant que hi hagi almenys, una Escola d'aquesta classe en cada districte universitari, i que en les públiques de nens s'atengui, quan sigui possible, a l'educació d'aquells que són discapacitats", dictant-se, després una normativa perquè cecs i sordmuts s'instruïssin conjuntament amb els altres nens (1877).
  • Etapa Institucional (s.XIX)

    Etapa Institucional (s.XIX)
    S'inicia al s.XIX, amb el desenvolupament de l'ensenyament de les persones cegues i sordmudes en institucions especials. A partir d'aquí, es va intentar estendre l'educació especial -que no es coneixia com a tal- a altres col·lectius com persones afectades per minusvalideses, amb discapacitats intel·lectuals o malalts mentals. Amb aquesta finalitat van sorgir diferents institucions públiques que si bé al principi atenien persones amb discapacitats heterogènies després van anar especialitzant-se.
  • Llei d'Ensenyament Primari (s.XX)

    Llei d'Ensenyament Primari  (s.XX)
    La Llei d'Ensenyament Primari va establir la creació d'escoles especials per l'Estat "per a assistir a la infància deficient, invàlida i amb algun tipus de discapacitat", així com el foment de la iniciativa privada per a col·laborar en aquesta comesa.
  • Etapa Benèfica- Assistencial (1.900- 1.950)

    Etapa Benèfica- Assistencial (1.900- 1.950)
    El principi del s.XX fins al 1950, es caracteritza per dues coses:
    Per l'ampli desenvolupament que adquireix l'Educació Especial,que s'estendrà a tots els col·lectius susceptibles d'ella i,pel fet que la resposta que solien rebre era bàsicament assistencial en grans institucions aïllades, hospitalàries o en règim d'internat.Després, amb l'extensió de l'educació obligatòria es va fer notòria l'existència de nens amb capacitats limitades per aprendre. Així, van començar a sorgir les escoles d'E.E.
  • Etapa Rehabilitadora-Terapèutica: El Model Clínic (1951-1970)

    Etapa Rehabilitadora-Terapèutica: El Model Clínic (1951-1970)
    Cobreix dels anys 50 als inicis dels 70. Es caracteritza per l'ús d'un model clínic i el predomini de l'especialització. D'una banda, gran part dels professionals que accedien a aquestes institucions, provenien del camp de la medicina i establien uns objectius de rehabilitació d'acord amb un model clínic. Per un altre es van crear un gran nombre de centres especialitzats, gairebé sempre, allunyats –segregats- dels altres centres. En aquesta època s'intenta trobar l'origen de les discapacitats.
  • Llei General d'Educació (s.XX)

    Llei General d'Educació (s.XX)
    La promulgació de la Llei General d'Educació va suposar la integració de l'Educació Especial dins del sistema educatiu, institucionalitzant-se com a modalitat educativa i amb la finalitat de "preparar mitjançant el tractament educatiu adequat a tots els nens amb diversitat i minusvalidesa".
  • Etapa de Normalització: Principis de la Integració Escolar (1971-1979 )

    Etapa de Normalització: Principis de la Integració Escolar (1971-1979 )
    El model escolar proposat fins ara advocava per la segregació dels alumnes discapacitats en institucions educatives especialitzades. El model va començar a ser fortament qüestionat.Autors com Mikeslen (DK,1959),Nirje (SW,1969),i Wolfensberger (CA,1972) van ser els primers a establir i divulgar el principi de normalització. Aquest consistia a introduïr en la vida de les persones amb diversitat unes pautes semblants a les considerades "habituals" per la societat així com l'ús de serveis ordinaris.
  • Etapa d'atenció a la diversitat (1980- actualitat)

    Etapa d'atenció a la diversitat (1980- actualitat)
    A principis dels anys 80, amb la publicació de l'Informe Warnok (document que la Comissió d'Educació britànica va encarregar elaborar a la filòsofa Mary Warnok),va sorgir el concepte de Necesitats Educatives Especials.Juntament amb aquest concepte va sorgir un nou model educatiu: El Model Pedagògic.Aquest és un model plenament educatiu,centrat en les ajudes que són necessaries de proporcionar a l'alumne amb NEE per a optimitzar el seu desenvolupament,en el marc d'una escola atenta i respectuosa.
  • LISMI (Llei d'Integració Social dels Minusvàlids)

    LISMI (Llei d'Integració Social dels Minusvàlids)
    La LISMI es constitueix com un dels instruments que més ha contribuït a aconseguir la integració de les persones amb discapacitat en establir les directrius bàsiques per a la intervenció en els diferents àmbits, entre ells l'educatiu, i més concretament la Educació Especial (Art.26.1.) que tindrá els objectius d'acabar amb les diferències existents per motiu de les diferents capacitats.
  • Etapa de les Escoles Integradores (1990-actualitat)

    Etapa de les Escoles Integradores (1990-actualitat)
    A finals del s.XX, després de la publicació i divulgació de l'Informe Warnock, sorgeixen les primeres Escoles Integradores. Aquest nou model d'escola va suposar un primer pas cap a la disminució de les desigualtats socials i econòmiques, conseqüència d'un sistema educatiu també desigual,assenyalat i criticat per l'Informe Warnock sobre N.E.E. Aquestes escoles pretenen que l'alumnat amb diversitat assumeixi els hàbits i costums socials sense tenir en compte les seves Necessitats Educatives.
  • Etapa Escola Inclusiva (s.XXI)

    Etapa Escola Inclusiva (s.XXI)
    Sorgeix a principis dels 2000.Després de la celebració del fòrum internacional de la UNESCO (1990). L'Escola Inclusiva respecta, atén i cuida les diferències.En elles, veu motiu de riquesa, per la qual cosa intenta que els alumnes, i la comunitat,participin en el procés d'ensenyament, posant en comú les diferents qualitats de tots els nens.Així doncs, la inclusió pretén millorar la qualitat educativa de tots els membres que conformen la societat, més especialment, la dels alumnes amb diversitat.
  • Reial decret d'Ordenació de l'educació dels alumnes amb necessitats educatives especials

    Reial decret d'Ordenació de l'educació dels alumnes amb necessitats educatives especials
    El Reial decret 696/1995 (28/4/95) d'Ordenació de l'educació dels alumnes amb necessitats educatives especials,té per objecte la regulació de les condicions per a l'atenció educativa dels alumnes amb necessitats especials, temporals o permanents. En ell també s'estructura l'atenció dels alumnes atesos en els Centres de EE. i organitza els seus ensenyaments en dues etapes: L'educació bàsica obligatòria (6-16) i la formació que faciliti la transició a la vida adulta (16-19).
  • Llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

    Llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
    Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, la qual pretén modernitzar la LISMI però no deroga completament tots els aspectes establerts en ella.
  • Reforma de la Constitució (s.XXI)

    Reforma de la Constitució (s.XXI)
    La Constitució de 1978 va introduir una profunda modificació en l'atenció de les persones amb minusvalidesa en establir (Art.49) el seu dret a l'educació i a la integració a tots els àmbits de la vida. Així mateix, en els articles 27 i 49 es garanteix el dret de tots els ciutadans a l'educació i s'assegura, per part dels poders públics, una política d'integració i atenció especialitzada a aquelles persones amb minusvalidesa que el requereixin.
  • LOE: Llei Orgánica d'Educació

    LOE: Llei Orgánica d'Educació
    La LOE: Llei Orgánica2/2006 de 3 de Maig d'Educació, al seu Títol Preliminar, capítol I: Principis i finalitats de l'educació Article 1, estableix:
    ▪ A) La qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies.
    ▪ B) L'equitat, que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la inclusió educativa i la no discriminació amb especial atenció a les persones amb discapacitat.
    ▪ C) La flexibilitat per a adequar l'educació a la diversitat d'aptituds.
  • Llei de reconeixement de les llengües de signes a Espanya

    Llei de reconeixement de les llengües de signes a Espanya
    LLEI 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcega.
  • Fonts Documentals

    Fonts Documentals
    Mercedes Hernández Romo; La evolución de la Educación Especial en Europa en las últimas décadas: de la institucionalización y del modelo clínico a la normalización de servicios y al modelo pegagógico, 2008 Luís Carros; Evolución Histórica de la Educación Especial,s/f Eduardo Martínez Gómez, Centro Universitario Internacional de Barcelona; De la integración a la inclusión: breve historia de la Escuela inclusiva, 2016 ESCUELA INTEGRADORA E INCLUSIVA, google sites, s/f