-
Period: 218 to 410
L'arribada del romans a la península.
En el context de les guerres púniques, Roma i Cartago, s'enfrenten pel poder del Mediterrani. Això fa que es romanitzi la llengua i cultura i arrassi amb les llengües preromanes en benefici del llatí vulgar. De tal manera que la nova llengua i cultura, es denomini el substrat preromà. -
Period: 410 to 711
La caiguda de l'Imperi Romà
L'any 410 dC, els pobles bàrbars saquegen Roma amb regnes germànics. Entre aquests regnes hi ha el regne visigòtic, que inclou a Catalunya. La caiguda de l'Imperi Romà fa que el llatí vulgar en les diverses llengües romàniques es corrompi. El viatge que passa el llatí vulgar i el català, la llengua s'anomena protoromanç català. La llengua germànica dels visigots es relaciona amb aquest nou concepte de la llengua i junts donen origen el superstrat germànic visigòtic. -
Period: 711 to 878
La invasió del musulmans.
Quan els musulmans arriben a la península ibèrica provoca que desaparegui el regne visigòtic. Els francs de Girona i Barcelona quan s'assabenten del fet, els intenten expulsar i modifiquen un barrera entre el catolicisme i l'islamisme al riu Llobregat i d'aquest neix la Catalunya Vella organitzada per l'Imperi franc on el català rep noves donacions de mots d'origen germànic, el qual s'anomena el superstrat germànic franc. -
Period: 850 to 988
Els primers textos a la plenitud medieval.
A mitjan del segle IX, l'emperador franc Carlemany innova la Renovatio carolíniga, moviment cultural amb propòsit per retornar el llatí clàssic l'antiga esplendor. Solament als monestirs catalans de Ripoll i de Cuixà eren els nuclis actius del moviment. Però els comtats catalans es separen dels francs a finals del segle X, fins que el 988, el comte de Barcelona, Borrell II trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc De facto, i és quan els comtes de la terra originen un Estat independent. -
Period: 878 to
El regnat i caiguda dels musulmans a la península ibèrica.
A principis d'aquest any, Guifré el Pilós, comte de Barcelona, convoca a tots els comtats catalans. Gran part de la Catalunya Nova queda a mans dels musulmans fins al segle XII. Més tard, els musulmans perden el poder polític i continuen convivint amb catalans fins que són expulsat al 1609. Una de les coses que ens van deixar el conqueridors va ser l'algaravia, que era àrab vulgar de la península, de tal manera que alguns mots passin al català i que formen el superstrat àrab. -
1137
El regne confederat
L'any 1137 els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne confederat. Això permet a les dues nacions fer un salt qualitatiu endavant en tots els aspectes i inicien un període de conquesta i expansió. Durant la conquesta i expansió els comtes-reis catalans, que ja havien conquerit Tarragona als àrabs l'any 1118 fins a l'Ebre. D'aquesta manera, a les terres de la Catalunya Vella s'hi sumen les de la Catalunya Nova -
1150
Els primers textos en català
Els primers textos que coneixem escrits en català es poden ubicar a meitat o finals del segle XII, els dos escrits són: les Homilies d'Organyà, era un conjunt de sis sermons de missa i el Llibre jutge que era la traducció al català del codi legislatiu visigòtic Forum ludicum. -
Period: 1229 to 1238
El transport del català pel rei Jaume I
Durant el regnat del rei Jaume I és protagonista de la primera gran expansió peninsular i mediterr`naia del català, incorporant el domini lingüístic a les illes Balear i el País València durant nou anys. -
1300
Les primera figura literària catalana
Ramon Llull 81232-1316), autor d'obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. L'obra de Llull, monumental i enciclopèdica, constitueix, a més un gran avenç des del punt de vista lingüístic, atès el Doctor Il·luminat és un autèntic creador de llengua. Tot i que l'avenç de Llull al principi va ser pobra, més tard, més gent va començar a sortiri utilitzar la llengua catalana, per exemple: Ramon Muntaner, Ausiàs March, Joan Roís... -
1300
Destacació del català en la societat
El català durant aquest període esdevé una llengua d'Estat i de comerç internacional: cal esmentar que institucions com la Generalitat, el Consolat de Mar i sobretot, la Cancelleria Reial eren grans nuclis on s'utilitzava el català, l'última institució fundat al segle XIV, estava format per un conjunt d'escrivans, notaris, secretaris, etc., i s'encarrega de redactar noves lleis i tot tipus de documentació legal. Els intel·lectuals catalans i aragonesos, introdueixen l'humanisme. -
Period: 1324 to 1397
L'expansió del català pel mediterrani
El català es va expandir pel mediterrani: per Sardenya, Sicília, i fins i tot Atenes i el sud de Grècia. En el terreny lingüístic, han quedat testimonis d'aquest període magnífic polític, cultural i lingüístic: a la ciutat sarda de l'Alguer encara avui dia es parla l'alguerès; la llengua sarda incorpora en el seu lèxic uns quatre mil mots d'origen català. Contràriament a l'expansió, els segles XIII, XIV i XV el català es proclama com a llengua de cultura superant al llatí i l'occità. -
1400
La influència del castellà al segle XV
El castellà supera al català a partir del segle XV, conseqüència que avui dia hi hagin mots que provenen de la primera llengua. En el segle XV i XVI la llengua popular comença a fer ús de mots d'origen castellà. Aquesta sèrie de mots provinents del castellà com: alabar, boda, borratxo, coix, preguntar, adequar, tarda... formen l'adstrat castellà del català. -
Period: 1410 to 1479
La decadència i persecució de la llengua
A l'inici del segle XV, la política, cultura i llengua cauen per 3 factors:- L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa, o Casal de Barcelona. La mort del rei Martí Humà, deixa la vacant i se la queda Ferran d'Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, com a nou rei d'Aragó, el matrimoni amb ell i Isabel de Castella enforteix la política i economia del regne castellà sobre la resta de la península i fa que el proletariat comenci a castellanitzar-se lingüísticament i culturalment.
-
1482
2n factor de la decadència de la llengua
-L'empobriment, la fam i la caiguda econòmic demogràfica de Catalunya a causa de les guerres i epidèmies i la guerra civil contra el rei Joan II i les revoltes pageses del 1482. -
1487
3r factor de la decadència de la llengua
La imposició del tribunal de la Inquisició, fa que es segueixin els preceptes del catolicisme i l'expansió del castellà com a llengua cultural religiosa. -
Period: 1520 to 1523
La revolta de les Germanies
El segle XVI, la Revolta de les Germaniees al País Valèncià i les Illes comencen a manifestar-se en contra de l'oligarquia i el poder central. La derrots dels agermanats, burgesos i petits amos rurals, significa l'inici també per a València i les illes Balears de la llarga etapa de tres sigle que hem convingut a anomenar Decadència. -
Period: to
La guerra dels Segadors
Va ser una revolta originada per la Generalitat de Catalunya i motivada que la monarquia de l'Estat sigui com la de França. La derrota dels catalans a la coalició francoespanyola provoca l'esquarterament territorial de Catalunya. -
Domini dels francesos a Catalunya
La Catalunya Nord, formada per comarques del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya queden en virtut del tractat dels Pirineus, stoa dominació francesa provocant que l'Estat francès substitueixi el francès pel català. -
No tot s'hi acaba
A la resta de Catalunya es continuava parlant en la llengua oralment i es fes ús habitual i exclusiu de la població i la llengua de la cultura popular. Només l'elit econòmica, al jerarquia eclesiàstica i la noblesa fan servir el castellà. També els lletraferits sobreviuen tot i que la producció literària és migrada i de baixa qualitat, mai no es deixa d'escriure en català, com Francesc Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona. -
La mort del rei Carles II i la guerra de Successió
La mort del rei Carles II sense descendència provoca la guerra de Successió, on s'enfrontaven Castella, amb el nou rei Felip de Borbó, contra els antics regnes de la Corona d'Aragó, que voldrien que el tron fos per a Carles d'Àustria. El borbons francesos volien que l'Estat es modifiqui i sigui centralista i unitari, mentre que la dinastia dels Habsburgs, d'on provenia Carles, defensava un model d'Estat en base federal . -
Period: to
L'abandonament del tron de Carles d'Àustria
Quan Carles d'Àustria abandona el tron espnol, els terriotirs dels Països Catalans són derrotats per les tropes francoespanyoles de Felip Borbó. La batalla d'Almansa, el setge i rendició de Barcelona i l'ocupació de Mallorca fan que la seva derrota militar comporti tot tipus de conseqüències, que també inclouen a la llengua. -
La conseqüència del nou rei, Felip V
El 1717, Felip V, declarat rei, promulga el decret de Nova Planta on s'aboleix totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes. Així, la Generalitat de Catalunya, la màxima institució del govern català des dels segle XIV, és abolida fins que torna al 1931. -
Danys que deixa la Nova Planta
La llengua és totalment prohibida en llocs culturals, com escoles i altres institucions. Contra aquesta repressió, els pagesos no deixaran que la llei els hi molesti i segueixen parlant en català i transmetre-ho a les noves generacions. -
2n factor socioeconòmic i cultural
-Sorgeix el romanticisme, un moviment cultural europeu que reivindica la llibertat i l'amor, i també dóna valors al poble de les llengües i cultures europees forjades a l'edat mitjana. La mitificació de l'edat mitjana per part del nacionalisme romàntic esdevé decisiva, perquè la intel·lectualitat de la Reinaxença catalana redescobreix i valora la glòria medieval de la literatura i, per extensió, de la nació catalana. -
La Renaixença
L'any 1839 es publica el poema titulat La pàtria de Bonvavneutra Carles Aribau que es pren com a indici de la Renaixença, un moviment cultural que proclama la fi de la Decadència i que es recuperi el català. L'esclar de la Renaixença respon a factors socioeconòmics i culturals:- La transformació socioeconòmica provoca la Revolució Industrial a Catalunya: que passa de ser una societat més rural, formada per pagesos i menestrals, a una societat urbana de burgesos i treballadors.
-
Les principals fites de la Renaixença
La recuperació de la literatura catalana és gràcies per les figures com el poeta: Jacint Verdaguer, Narcís Oller o el dramaturg Àngel Guimerà. En aquest temps tant important pel català, hi apareixen els Jocs Florals: uns concursos poètics d'origen medieval reinsertats, que premiaven els millors poemes en tres categories: la Fe, la Pàtria i l'Amor. -
La filologia, generalització i comunicació catalana
Amb figures com Milà i Fontanals. La nova filologia intenta arreglar l'ortografia ja que molts autors no tenien cap model normatiu que els indiqués com escriure correctament. Per contrari, els poetes que guanyaven els jocs florals s'inspiraven en la llengua medieval, recargolada i farcida d'arcaismes.- La generalització del català afecta a altres hàbitats de comunicació com el teatre, Frederic Soler i als mitjans de comunicació, el Diari Català.
-
Pompeu Fabra i la normativització de la llengua
La Reinaxença dona pas al modernisme, un moviment cultural que incita l'art, ciutadà de vocació europea i que esclata en múltiples manifestacions artístiques, com l'arquitectura de Gaudi o als poemes de Joan Maragall. I molt pront, es dona un altre nou moviment, el noucentisme que portava l'esperit clàssic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir, des de la cultura, en el món de la política. -
La normativització de la llengua
L'aliança entre el catalanisme polític amb el noucentisme es concreta entre altres iniciatives, que inclouen la normativització de la llengua, que explica l'acceptació per tothom i cal una autoritat filològica que fixi i vetlli per aquesta norma ja que sense ella els llocs de culte no podrien ser de llengua moderna -
Period: to
El catalanisme polític
Enric Prat de la RIba lidera un moviment que s'anomena Solidaritat Catalana, on bàsicament es reuneixen polítics que comparteixen plantejament catalanistes i de tal manera, així esdevé preseident de la Diputació de Bsrcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, institució que presenta la recuperació autonomitat política de Catalunya. -
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Fou fundada el 1907 per posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua. El seu primer president va ser en mossèn Antoni Maria Alcover, considerant-lo com a a pare de la dialectologia catalana i Diccionari català-valència-balear. Am tot això també apareix Pompeu Fabra, secretari de l'organització. Els seus primers estudis divulgatius es van publicar a L'Avens. Un cop al capdavant de l'IEC, va escometre la depuració i la noramtivització de la llengua en tres etapes. -
Period: to
La depuració i normativització de la llengua
- El 1913 es va promulgar les Normes ortogràfiques, i el 1917 apareix el Diccionari ortogràfic.
- La Gramàtica catalana, és la primera gramàtica oficial de l'IEC.
- L'any 1932 queda vigent la codificació del català del diccionari normatiu: el Diccionari general de la llengua catalan, popularment anomenat el diccionari Fabra.
-
Period: to
El republicanismes
El poble recupera consciència lingüística i política i es proclama la República i es restableix la Generalitat de Catalunya. En el breu període que sumava als republicans recuperen la normalitat de la llengua fins que arriba la Guerra Civil on Franco obté el poder de la República i fa que el català es persegueixi fent que tothom es senti obligada a parlar en castellà. -
L'èxit de Fabra
Gràcies al treball de Fabra, aconsegueix un model de llengua supradialectal, depurada de castellanismes i harmònica amb la resta de llengües romàniques. El triomf deifinitiu arriba el 1932 quan els intel·lectual valencians signen les Normes de Cadtelló, que integraven a les normes de Fabra formes pròpies del valencià. És per tant que ara el català s'escriu correctament. -
Period: to
Les escletxes de la llibertat
Enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalan comencen a recuperar espais públics: -L'Òmnium Cultural promou l'ensenyament del català als adults.
-Es funden revistes culturals com Serra d'Or o Cavall Fort.
-S'uneix la Nova Cançó, fenomen de la cultura de massa en català amb cantautors.
-La literatura catalana s'enriqueix molt amb grans autors reconeguts. Els 60 i 70 del segle XX hi ha la transformació sociolingüística ja que part de la terra és bilingüe.