-
Period: to
ALFONS XIII
-
MAJORIA D'EDAT D'ALFONS XIII
Alfons XIII d'Espanya (Madrid 17 de maig de 1886-Roma, febrer 28 de 1941), va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República el 1931. Va assumir el poder efectiu als setze anys d'edat, el 17 de maig de 1902. Va abandonar Espanya voluntàriament després de les eleccions municipals d'abril de 1931. -
CANALEJAS INICIA EL REFORMISME LIBERAL
De José Canalejas se sol recordar el seu assassinat a mans d'un anarquista a la Puerta del Sol, davant d'una llibreria. I els que estiguin ja propers a les fronteres de l'especialització sabran que Canalejas, un dels grans polítics espanyols de l'època, va promoure una ambiciosa reforma del liberalisme que el va portar a proposar mesures com les que després es van implantar amb l'Estat de benestar. -
SETMANA TRÀGICA
Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica als successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El desencadenant d'aquests violents esdeveniments va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a les possessions espanyoles al Marroc, en aquest moment molt inestable, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general. -
CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
La Mancomunitat de Catalunya va ser una Institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupa els quatre diputacions catalans: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenyir Funcions purament administratives i que els Seves Competències no anaven més enllà de les diputacions PROVINCIALS, va adquirir una gran importància política: representava el primer Reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des de l'1714. -
AMPLI MOVIMENT DE PROTESTA
Crisi de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc en l'estiu de 1917 a Espanya, destacadament tres desafiaments simultanis que van fer perillar al govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració: un moviment militar un moviment polític, i un moviment social. Van coincidir amb una conjuntura internacional especialment crítica en aquest mateix any, possiblement un dels més crucials en tota la Història. -
ASSASSINAT DE DATO,DESASTRE D'ANNUAL
El 8 de març de 1921 va ser assassinat per més de vint trets realitzats amb una pistola en un atemptat dut a terme per tres pistolers considerats anarquistes, encara que algunes versions apunten que es tractava de pistolers a sou.
La batalla d'Annual va ser una gravíssima derrota militar espanyola davant els rifenys comandats per Abd el-Krim.
Aquesta derrota va conduir a una de les més importants crisis polítiques entre les que van soscavar els fonaments de la monarquia liberal d'Alfonso XIII. -
COP D'ESTAT DE PRIMO DE RIVERA
El cop d'Estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Period: to
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
-
DESEMBARCAMENT D'ALHUCEMAS
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Alhucemas per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif.
L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats . L'operació va tenir com a comandant en cap al llavors Director Militar d'Espanya, general Miguel Primo de Rivera -
PACTE DE SAN SEBASTIÀ
El Pacte de Sant Sebastià va ser la reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930 a la qual van assistir representants de tots els partits republicans, a excepció del Partit Federal Espanyol, i en la qual es va acordar la estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola -
PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.CONSTITUCIÓ DE 1931
Proclamació de la Segona República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia constitucional d'Alfons XIII de Borbó, que havia quedat «deslegitimada» a l'haver permès la dictadura de Primo de Rivera i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer -
REFORMA AGRÀRIA
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social, ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicionmiserables. El mètode que finalment es va escollir per a resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien repartits als jornaler -
Period: to
SEGONA REPÚBLICA
-
REVOLTES A ASTURIES
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries al mes d'octubre de 1934 que formava part de la vaga general revolucionària i el moviment armat organitzat pels socialistes a tot Espanya conegut amb el nom de Revolució d'Octubre de 1934 i que només va arrelar a Astúries. -
REVOLTES A CATALUNYA
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat de Catalunya. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDA el 4 d'octubre en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933, i són coneguts en la historiografia nacionalista catalana com fets del sis d'octubre -
TRIONF DEL FRONT POPULAR.
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'Estat que produiria la Guerra Civil. El Front Popular no es va presentar a Catalunya, on una coalició equivalent anomenada Front d'Esquerres, nucleada al voltant de Esquerra Republicana de Catalunya, va prendre el seu lloc. -
COP D'ESTAT. INICI GUERRA CIVIL
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any, i el fracàs parcial va conduir a una guerra civil i , derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura, vigent al país fins a la mort del dictador Francisco Franco el 1975. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
BATALLA DEL EBRE
La batalla de l'Ebre va ser una batalla lliurada durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser la batalla en què més combatents van participar, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. Va tenir lloc a la llera sota de la vall de l'Ebre, entre la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) ia la zona oriental de la província de Saragossa (Mequinensa) i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. -
FI DE LA GUERRRA
L'últim informe de la Guerra Civil Espanyola va ser signat pel general Francisco Franco l'1 d'abril de 1939 en un foli amb la capçalera del "Quarter General del Generalísimo. Estat Major". És un breu text molt famós a Espanya que diu de forma literal el següent: En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han assolit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.
El Generalísimo Franco
Burgos, 1 ° d'abril de 1939
