-
Crisi de 1898
La Crisi de 1898 va ser un important episodi històric que va afectar principalment Espanya i va tenir repercussions a nivell internacional. Aquesta crisi es refereix principalment a la derrota d'Espanya a la Guerra Hispano-Estatunidenca de 1898 i les conseqüències resultants per a l'imperi colonial espanyol. -
Substitució del poder de l'Estat
Així entre l’estiu i la tardor del 1936 el poder de l’Estat va ser substituït per organismes
revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular (pel fet que havien
estat decisius per sufocar el cop d’Estat, es van sentir autoritzat a impulsar uns canvis
socials que impediren al govern imposar la seva autoritat) Van anar sorgint consells, comitès,
juntes que s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre
públic, l’economia... -
Substitució del poder de l'Estat
El govern republicà de José Giral va dissoldre
l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de
voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. En conseqüència al territori
republicà es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i
partits d’esquerres que constituïen en aquell moment l’única força militar capaç de defensar
la legalitat republicana. -
Els catalans franquistes
Catalunya va rebutjar majoritàriament l’aixecament militar, van ser molts els catalans que se sentien afins, per ideologia o per interessos, a tot allò que Franco
representava i des del primer moment es van unir a la causa dels insurrectes. Entre ells podem
destacar a polítics de dreta com Cambó, empresaris com Valls i Tabernet que van haver de fugir a la zona franquista o a l’estranger quan es van apropiar dels seus
negocis i propietat. o intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
Entrada de les tropes d'Àfrica a la península
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels
nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Gran ofensiva sobre Madrid
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Period: to
Primera Etapa de la Evolució militar del conflicte
La primera etapa de l'evolució militar del conflicte franquista va estar marcada per la ràpida mobilització de forces militars i la resistència republicana a ciutats clau com Madrid, Bilbao i Barcelona. Tot i els avenços inicials dels insurgents franquistes, la resistència republicana i la mobilització popular van crear un punt mort en el conflicte que es prolongaria durant diversos anys. -
Eleccions
Aquestes eleccions es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre
dretes i esquerres. La convocatòria electoral no va aconseguir asserenar la situació i, els mesos
que van precedir a l’esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les
forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia una relativa calma. En aquestes eleccions va tromfar el Front Popular. -
Aixecament Militar del Marroc
La insurrecció (Alzamiento Militar) es va estendre a la resta del protectorat
del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades
espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al
mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
Arribada de Franco a la ciutat de Tetuan
El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de
les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica.
El mateix 19 de juliol, Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels
requetès va controlar Navarra. Simultàniament, els militars que participaven en la
conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país. -
Intent d'ocupació dels centres de poder de la ciutat
A la matinada El dia 19 de juliol A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del
general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els
centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi
van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs. -
Resposta a la insurrecció
Al llarg del dia, guàrdies d’assalt, guàrdies civils i obrers armats van aconseguir armes gràcies sobretot a l’assalt a algunes casernes, van anar controlant els llos on s’havien fet forts els militars rebels i alguns civils armats que se’ls havien afegit. Goded va ser fet presoner. El president Companys el va convèncer que anunciés per radio la seva derrota. Aquest fet va assenyalar la fi de l’aixecament militar a Barcelona i va influir en la resta
de Catalunya. -
Period: to
Govern de Giral
El setembre de 1936, el president del govern Giral va ser succeït pel líder socialista Largo Caballero, que buscava una línia política més radical i una mobilització més gran de les forces d'esquerra en la guerra civil.
Encara que el seu mandat va ser curt, el govern de Giral representa un moment crucial a la història de la Segona República Espanyola, marcat per la intensificació de la guerra civil i la lluita entre les forces republicanes i els insurgents franquistes pel control del país. -
Reacció del Govern
El govern de la República va trigar dos dies en reaccionar i, Casares Quiroga va ser substituït per com a cap de govern per José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i
lliurar armes a les organitzacions del Front Popular i dels sindicats . Igualment part de l’exèrcit i de les
forces de seguretat es va mantenir fidel al govern la qual cosa va fer possible sufocar el cop
militar a gran part d’Espanya, concretament allà on les forces obreres i d’esquerres tenien
més presència: -
Aixecament militar a Melilla
El coronel Yagüe, cap
de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Convertiment en el centre de poder de Catalunya
Aquest òrgan presidit per Companys, es va constituir i durant dos
mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l’ordre
públic i d’organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal
d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. -
Decret de Col·lectivitzacions
Per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de
la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la major part
de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies
amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites,
botigues i tallers van continuar sent de propietat privada., encara que sota la fiscalització
d’un comitè obrer. -
Junta de Defensa Nacional
Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional
(JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Creació de la Conselleria de Defensa
-
Creació del Consell d'Economia de Catalunya
-
Period: to
Govern de Largo Caballero
Al maig de 1937, a causa de la pressió dels sectors moderats i la necessitat d'unitat davant de l'avanç franquista, Largo Caballero va ser reemplaçat com a president del govern per Negrín, que va adoptar una política més conciliadora i va buscar establir un govern de concentració republicana.
Tot i el seu curt temps en el càrrec, el govern de Largo Caballero va deixar un llegat de mobilització popular i resistència davant de l'avenç franquista durant la Guerra Civil Espanyola. -
Franco com a comandament militar únic
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN
per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. -
Nou govern de la Generalitat
Presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya. -
Generalíssim de les forces nacionals
Va ser una ordre emesa per Francisco Franco durant la Guerra Civil Espanyola que va tenir un impacte significatiu a l'organització i el funcionament de les forces franquistes. Aquesta ordre, formalment coneguda com a Decret de 29 de Setembre de 1937, va estar dirigida a reorganitzar i centralitzar el comandament de les tropes nacionals sota el control del generalíssim Franco. -
Traspàs de poder a Burgos
Va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Decret de les milícies
Es va fer un decret pel qual les milícies armades del
falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder
creixent. -
Transallad del Govern
Negrín va decidir de traslladar el govern de València a Barcelona. La decisió va estar
motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones
més riques que quedaven sota el control republicà. El govern republicà va assumir el control
de l’ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l’administració de justícia i
la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat. -
Trasllat del Govern de la República
El govern de la República es va traslladar a Barcelona. Això va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l’Administració de justícia. -
Accions de Franco
Franco va iniciar una sèrie d’accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes. -
Batalla de Jarama
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ofensiva dels italians
El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Control de les insurreccions
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26
d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao
El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Ofensiva del republicans
Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Ofensiva republica sobre Terol
Una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per
les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van
atacar el front d’Aragó. -
Period: to
Govern de Negríni
Al maig de 1937, a causa de la pressió dels sectors moderats i la necessitat d'unitat davant de l'avanç franquista, Largo Caballero va ser reemplaçat com a president del govern per Juan Negrín, que va adoptar una política més conciliadora i va buscar establir un govern de concentració republicana. -
Period: to
Segona etapa de la evolució militar del conflicte
La segona etapa de l'evolució militar del conflicte franquista va estar marcada per la consolidació del control franquista al nord d'Espanya, així com pels enfrontaments interns i la crisi política al bàndol republicà. Els avenços franquistes significatius van posar la República en una posició cada cop més precària cap al final d'aquesta etapa del conflicte. -
Period: to
Tercera etapa de la evolució militar del conflicte
La tercera etapa de l'evolució militar del conflicte franquista va estar marcada per la consolidació del control franquista a tot Espanya, la desintegració del front republicà i la rendició final del govern republicà. La victòria de Franco va conduir a establir una dictadura que duraria dècades a Espanya. -
Entrada dels soldats a les localitats lleidatanes
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Decret d'unificació
Es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el
tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim.
Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder
creixent de Franco. El cap de la Falange s’hi
va oposar i Franco el va desterrar.
Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista amb un líder que acumulava
tots el poders. -
Fets de Maig de 1937
En el clima de tensió que es vivia, aquestes dues forces
polítiques van topar violentament a la primavera de 1937. L’enfrontament es va iniciar el dia 3 de maig de 1937, quan la policia d’acord amb les instruccions del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat (Rodríguez Salas) va intentar desallotjar l’edifici de la Telefònica de
Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI. -
Largo Caballero forma govern
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern
amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van
incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran
aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la
reorganització de l’Estat. -
Situació de 1938
Hi mancaven aliments, els
revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre's el cansament de la
guerra. Així al voltant del maig, el govern de la República va proposar una sortida negociada a
la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts on proposava les condicions per al
cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya.
-
Entrada a Mora d'Ebre
-
Period: to
Quarta etapa de l'evolució militar del conflicte
-
Entrada dels nacionals a Tarragona
Paral·lelament l’aviació bombardejava
nombroses localitats catalanes. -
Entrada de l'exercit franquista a Barcelona
-
Caiguda de Girona
-
Arribada de les tropes franquistes al Mediterrani
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Convocació de dirigents de la CNT-FAI
El president Companys va
convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per
aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies
Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la
República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana). -
Traspas del Riu Ebre
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Retirada a l'altra riba del riu
-
Ofensiva del exercit franquista
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va
avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Period: to
Fi de la República
-
Exili de personatges importants a França
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França. -
Llei de responsabilitats polítiques
Pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Guerra acabada a Catalunya
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la
república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a
França el dia 5 de febrer de 1939. -
Cop d'Estat a Madrid
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada de l'exercit Franquista a Madrid
-
Ocupació de la resta de territoris de la república
-
Guerra acabada
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. -
Comunicat de la derrota de l' exercit republicà i la fi del conflicte
