-
Cop d’estat de Napoleó
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols. -
Comença l’etapa del Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. El nou govern estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que els discutia; i l'Assemblea Legislativa, que els votava. És mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
Napoleó, cònsol vitalici
El desembre de 1799 es redactava una nova Constitució (any VIII) que seria aprovada en plebiscit i que atorgava el poder al primer cònsol, el propi Bonaparte que aniria acaparant poder i protagonisme. Posteriorment, el 1802, aquest rebria el títol de cònsol únic i vitalici. -
Napoleó, emperador francès
Napoleó Bonaparte, va ser un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa, i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. -
Codi civil napoleònic
El Codi Civil francès és un dels més coneguts. Va ser creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc l'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
Per a l'any 1812, Napoleó ja controlava tota Europa occidental i central, amb l'excepció de la Gran Bretanya i Portugal. Amb les seves conquestes, diversos governs absolutistes van ser extints i les idees de la revolució francesa es van disseminar per Europa.Napoleó acaronava el desig de transformar França en una potència hegemònica, i es va esforçar a aconseguir-ho fent gala d'un geni militar i una capacitat de lideratge innats -
Fracàs de la invasió de Rússia
La Gran Armée de Napoleó Bonaparte va travessar el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar a l'exèrcit rus. Regne Unit perquè demanés la pau. L'objectiu polític oficial de la campanya era alliberar Polònia de l'amenaça de Rússia. Napoleó va batejar la campanya com a Segona Guerra Polonesa per guanyar-se el favor dels polonesos i proporcionar un pretext polític per a les seves accions. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
Després del desastre de la Gran Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar, i es van unir a la coalició que fins i tot llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims a la Guerra del Francès). -
Derrota a Espanya
Les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquesta batalla va ser la darrera de la Guerra d'Independència espanyola i va suposar la fi de l'ocupació napoleònica de la península ibèrica -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba, de la qual seria nomenat príncep sobirà. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
Després del retorn al poder de Napoleó al març de 1815, diversos estats que s'oposaven formaren la Setena Coalició i començaren a mobilitzar exèrcits. Dos grans forces sota el comandament de Wellington i Blücher es reuniren prop a la frontera nord-oriental de França. Napoleó escollí atacar-les esperant destruir-les abans que es poguessin reunir en una invasió coordinada de França amb altres membres de la coalició -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Napoleó va pujar fugi de l'illa d'Elba i se'n va anar directa a franca una vegada allà va decidir tornar a governar, va fer una junta als quals va reuní als seus ministres,el poble estava d'acord amb el nou imperi, però el sud estava a favor de Lluís XVIII. Òbviament, l'oposició que expulsaria l'emperador era al Congrés de Viena i naixia la Setena Coalició, i declarava oficialment la guerra no a França, sinó a Bonaparte. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
La derrota a Waterloo, en què França havia perdut 29.000 homes, va posar fi al somni, va tornar a embarcar a Napoleó i el va empènyer al desterrament a una illa encara més remota anomenada Santa Elena 20 anys després es va morir