-
507
Els germànics a Barcelona
Quan els visigots es van instalar a Hispania després de la derrota contra els francs a l'any 507, eren temps de crisi i fins, en alguns casos, d'anarquia. El poder polític romà es veia afectat per una epidemia de Tirans, uns emperadors regionals que controlaven situacions que l'emperador legítim no podia abastar. A l'imperi l'economia s'erosionava a causa de les múltiples revoltes per part de la meitat inferior de la piràmide social. -
710
Guerra civil visigoda
Eren temps complicats pels visigots. Afrontaven el principi del segle VIII amb lluites entre bàndols nobiliaris, feblesa del rei davant dels aristòcrates, desastres econòmics, l'increment d'esclaus fugitius, sequera, fam, epidèmies, plagues i la guerra civil de l'any 710 entre els partidaris d'Àkhila, el suposat fill del rei Vitiza, i Roderic, escollit rei per un sector noble. A causa d'aquest conflicte els musulmans van entrar a Hispània. -
711
Els musulmans entren a la península ibèrica
Durant la guerra civil visigoda, els musulmans van aprofitar per a entrar a la península ibèrica a través dels Pirineus i van anar al sud de Gal·lia per a ocupar les ciutats de Narbona i Carcassona, actualment dues ciutats del sud de França. Finalment els francs els van aconseguir parar a l'any 732, dotze anys després de la última conquesta a Carcassona. -
1040
La violencia feudal
Els primers anys de Ramon Berenguer I com a comte de Barcelona els va tutelar la seva àvia, Ermessenda de Carcassona, i amb unes revoltes nobiliàries li van afeblir el poder i el feudalisme es va instal·lar a les seves terres. El feudalisme és quan els cavallers cobren els impostos al poble mitjançant amenaces i la violència. Perque això no passes, es van crear unes lleis com la de Pau i Treva, escrites en els Usatges de Barcelona, la base dels drets catalans des dels segles XI i XII. -
1200
Barcelona té govern propi
Abans de que vinguessin els àrabs i inventessin els alcaldes, hi havia una institució de govern anomenada Consell de Cent, un grup de cent persones, els prohoms, que es reunien a una mena de parlament, el saló de Cent. S'encarregaven de governar a la ciutat i la seva primera gran obra pública va ser acabar la muralla medieval. -
1229
Ampliació de la corona d'Aragó
A causa dels atacs dels pirates mallorquins, alguns mercaders catalans van demanar ajuda al rei, Jaume I, en aquell moment encara regent, ja que era menor d'edat. Per acabar amb el problema dels pirates, va organitzar tot de campanyes de conquesta per conquerir Mallorca. En cosa de mesos ja havien conquerit la illa. -
1231
Conquesta de Menorca
Després de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I, volia inciar la conquesta de València, però, els seus consellers li van dir que conquereixi la seva illa veïna, Menorca. Com que havia petit la reducció del seu exèrcit a causa d'unes males decisions que havia pres, va haver de negociar i amenaçar als musulmans que habitaven Menorca. Finalment van firmar un tractat anomenat Tractat de Cap de Pera on deia que Menorca i els seus habitants passarien a formar part del regne d'Aragó. -
1285
Construcció d'una nova muralla
L'any 1285, Pere II el Gran, va ordenar construir una nova muralla per a reforçar Barcelona durant un conflicte amb França. La fortificació encerclava tota la ciutat des de la Rambla fins a l'actual parc de la Ciutadella, no obstant la part del mar estava desprotegida. Quan la confrontació va acabar, les tasques de reforçar Barcelona com és degut, les va realitzar el Consell de Cent, convertint-se en la seva primera obra pública. -
1357
Fortificació de la muralla medieval
A l'any 1357, un conflicte bèl·lic amb Castella va esclatar i el Consell de Cent va decidir reforçar i fortificar la muralla per a millorar la defensa de la ciutat. Es va tancar la Rambla, permetent el fixament definitiu de la ciutat vella, tot i això, la façana litoral seguia oberta, així no perjudicaven l'entrada marítima de comerç.
