-
753 BCE
Fundació de Roma
Roma va ser formada pels germans Rómul i Rem al 21 d'abril del 753 a.C -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia va acabar a l'any 509 amb l'expulsió de Tarqui el Superb https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Rom%C3%A0 -
509 BCE
República
R passarà de ser saquejada, destruïda i gairebé eliminada a dominar el món conegut, constituint el 'Mare Nostrum. Des de llavors, la República a Roma seria governada per dos cònsols, cada un amb poder per vetar l'altre. D'aquesta manera, el poder no se centraria mai en una sola persona. Els cònsols serien triats pel senat, una representació de el poble que participaria en el govern de Roma. https://www.enroma.com/republica-roma/ -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Republica
-
400 BCE
Lacio
A principis del segle V Roma contrlolava el lacio -
264 BCE
Segle 3 a.c
A principi d'aquest segle Roma controlava tota la peninsula itàlica. Roma s'enfronta a Cartago pel domini del Mediterrani entre el 264 a.C i el 164 a.C -
146 BCE
Derrota Cartaginesa
La derrota cartaginesa (146 a.C) farà que Roma controli Sicília, Còrsega, Sardenya i la Península ibèrica. Així els romans controlaran tor el Mediterrani (Mare Nostrum) occidental i part de l’Oriental -
133 BCE
La reforma fallida dels Graco
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. Eren fills de l'general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Durant aquest període, els dos germans van obtenir el càrrec de tribú de la plebs, des de la magistratura van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir
https://es.wikipedia.org/wiki/Reformas_de_los_Gracos -
91 BCE
Guerra social
La Guerra Social, també coneguda com a Guerra Mársica, va ser un conflicte armat entre la República Romana i els seus aliats italians, que desitjaven que se'ls concedís la ciutadania romana -
88 BCE
Enfrontament entre optimates i populares en el senat origina la primera guerra civil de Roma (88 aC - 81 aC)
La primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I a.c que la comportarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb August com a primer emperador. La guerra va tenir lloc quan els líders de les dues faccions enfrontades al senat els optimates i populars, Sila i Cayo Mario -
73 BCE
Rebel·lio dels esclaus
A l'any 73 va començar la rebelió dels 80 esclaus lliderada per espartaco i van estar en rebelio fins a l'an 71 -
60 BCE
Pompeu, Cras i Juli Cèsar formen el primer triunmvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.[1] A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República Romana no va tenir caràcter oficial, i de fet va ser mantingut en secret durant algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. Es va formar el 60 aC i va durar fins a la mort de Cras el 53 aC. -
44 BCE
Juli Cèsar és assassinat
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC (les idus de març). Cèsar s'havia fet declarar "dictador perpetu" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduiria a un règim tirànic. -
43 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
31 BCE
Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium i es proclamat emperador
Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclosa Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder i però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra -
27 BCE
Imperí
L'Imperi és el sistema en què el poder polític real estava en mans d'un sol individu, l'emperador. Es va inaugurar amb l'emperador August. El Senat va quedar limitat a ser un òrgan de suport d'aquest poder polític. -
27 BCE
Pax Romana (creixement de la cultura i el comerç a l’imperi
Pax Romana és una expressió en llatí utilitzada per referir-se a el llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi romà, caracteritzat tant per la seva calma interior com per la seva seguretat exterior, el que li va permetre aconseguir el seu màxim desenvolupament econòmic i expansió territorial. -
212
Al 212 dC l’emperador Caracalla dóna la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi
-
293
L’emperador Dioclecià implanta la Tetrarquia (on el poder de Roma queda dividit entre quatre persones
La tetrarquia era que el poder de roma estava dividid en quatre persones, esdividien entre dos el augustos i els cesars -
303
La gran persecució als cristians durant el regnat de Dioclecià
Cap a l'any 302 Galeri, pagà devot, va pressionar a Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. ... La persecució no va aconseguir aturar el creixement de l'església cristiana. En 324, Constantí era l'únic governant de l'Imperi i el cristianisme s'havia convertit en la seva religió predilecta. -
307
Durant el regnat de Constantí I, aquest reunifica l’imperi i tolera el cristianisme
-
330
Constantinoble és la nova capital de l’imperi
Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv, quan comença l'edat moderna. -
380
Teodosi I converteix el cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà
-
395
Mort de Teodosi I (395 d.C): l’imperi es divideix amb imperi romà d’orient i imperi romà d’occident
Teodosio l'últim emperador romà d'origen espanyol, abans de morir va dividir l'Imperi entre els seus fills. Arcadi i Honori, l'any 395 d.C. ... Honori el menor, regne en l'Imperi Romà d'Occident; els territoris que actualment pertanyen a Itàlia, França, Espanya, Portugal, Anglaterra i el nord d'Àfrica. -
400
A principis del segle V, sueus, alans i vàndals atravessen el riu Rin començant a envair l’imperi romà occidental.
El 406, grups d'alans, vàndals, sueus, burgundis i hèruls, Agrupats a l'entorn d'un Cap anomenat Radagais, van envair Itàlia, però foren derrotats i van passar a les Gàl·lies. SIMULTÀNIAMENT, els Legions de Britània és van rebel·lar i van proclamar successivament 2 emperadors, Als quals Després van assassinar, i proclamaren finalment una tercera emperador anomenat Constantí III (406 o 407), l'Elecció de lo qual sembla deguda a la coincidència de nom amb el primer emperador cristia -
410
A l’any 410, els ostrogots envaeixen Roma i es queden al sud-oest de França (Aquitania)
-
476
A l’any 476, el líder got Odoacre acaba amb l'últim emperador romà Ròmul Augústul (FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT)