-
Von Neuman y altres
Homer Jacobsen, Edward F. Moore, Freeman Dyson i John von Neumann van ser els responsables de construir la màquina autoreplicant, que és una construcció artificial teòricament capaç de fabricar una còpia de si mateix en forma autònoma, usant matèries primeres preses de l'ambient que l'envolta .
La fàbrica podria produir robots miners per extreure o recol·lectar matèria primera, robots constructors per acoblar noves màquines i robots de reparació per fer la manutenció dels seus propis components. -
nanotubos
Los nanotubos de carbono o NTC tienen una nanoestructura cilíndrica. Estos tienen propiedades inusuales y son de más valor en el campo de la nanotecnología, la electrónica, la óptica y otros campos tecnológicos de la ciencia de los materiales. En particular, debido a sus extraordinarias propiedades de conductividad térmica, mecánica y eléctrica, los nanotubos de carbono pueden tener aplicaciones que permiten numerosas mejoras en las estructuras de material. -
Richard Feymann
El 29 de Desembre de 1959, diversos anys abans de rebre el Premi Nobel, Richard Feynman va pronunciar una conferència on va posar els pilars del que més tard es coneixeria com nanotecnologia. En aquesta conferència, Feynman va tractar sobre com manipular, controlar i fabricar objectes de molt petites dimensions, abordant el problema des d'una perspectiva absolutament diferent a com s'havia fet fins al moment i obrint tot un nou món de possibilitats. -
Un viaje alucinante
Fantastic Voyage es una película estadounidense de ciencia ficción dirigida por Richard Fleischer, con música de Leonard Rosenman y estrenada por primera vez en los Estados Unidos en 1966. Narra la historia fantástica de un viaje al interior del cuerpo humano con un submarino tripulado que ha sido reducido de tamaño La película sirvió de inspiración para una novela una serie de dibujos animados y un cuadro del mismo nombre realizado por el pintor Salvador Dalí. -
El microscopi de efecte túnel
Un microscopi d'efecte túnel és un instrument per prendre imatges de superfícies a nivell atòmic. El seu desenvolupament en 1981 va fer guanyar als seus inventors, Gerd Binnig i Heinrich Rohrer, el Premi Nobel de Física el 1986. Per a un STM, es considera que una bona resolució és 0.1 nm de resolució lateral i 0.01 nm de resolució de profunditat. Amb aquesta resolució, els àtoms individuals dins dels materials són rutinàriament visualitzats i manipulats. -
harold kroto y su equipo descubren los buckminsterfullereno
El buckminsterfullereno es una molécula de fullereno esférico con la fórmula empírica C60. Presenta una estructura tridimensional en forma de jaula integrada por anillos de carbono tiene veinte anillos de carbono hexagonales y doce anillos pentagonales, pueden enjaular y transportar átomos y hasta otras moléculas dentro del cuerpo humano. -
Sumio Lijima i els nanltúbuls de carbono
Corria l'any 1991, quan al laboratori d'Investigació Fonamental de NEC, ubicat a la ciutat japonesa de Tsukuba, l'investigador Sumio Iijima utilitzava el seu microscopi electrònic per observar unes estranyes fibres nanoscòpiques dipositades sobre una mota de sutge. Els nanotubs de carboni que va observar Iijima es van denominar nanotubs de parets múltiples, atès que cada un contenia cert nombre de cilindres buits d'àtoms de carboni un dins d'altres, en forma concèntrica. -
Descubrimiento de los nanotubos monocapa
Nanotubos monocapa Estos están conformados como si los extremos de un folio se uniesen por sus extremos formando el tubo, se denominan nanotubos monocapa o de pared simple. Existen, también, nanotubos cuya estructura se asemeja a la de una serie de tubos concéntricos, incluidos unos dentro de otros, lógicamente, de diámetros crecientes desde el centro a la periferia. Estos son los nanotubos multicapa. -
Sir Harry Kroto guanya el Premi Novel 1996
Harold Kroto va ser guanyador el 1996 del premi Nobel pels treballs d'investigació sobre una nova forma de cristal·lització geomètrica del carboni, a partir de la síntesi dels ful·lerens, descoberts el 1988. Aquestes estructures, que es comporten com minúsculs rodaments de boles, poden ser aprofitades, per les seves excepcionals propietats d'estabilitat, en la fabricació de materials resistents a altes temperatures, i fins i tot, com a substitutius del silici en els xips. -
La guitarra mas pequeña del mundo
Mide 10 micrones (un micrón equivale a una millonésima parte de un metro) es tan grande como un glóbulo rojo. Sus seis cuerdas miden 100 átomos de ancho. Es una nanoguitarra. El instrumento musical más pequeño jamás creado. Es una copia de un diseño clásico de la legendaria Gibson Flying V -
Microchips
es una estructura de pequeñas dimensiones de material semiconductor,tambien se denominan circuitos integrados, ellos se han vuelto casi omnipresentes. ordenadores, teléfonos móviles y otras aplicaciones digitales. La informática, las comunicaciones, la manufactura y los sistemas de transporte, incluyendo Internet, todos dependen de la existencia de los circuitos integrados -
Creació d'un nanollapis
Aquest nanollapis va ser capaç d'escriure el símbol químic del silici que és "Si" amb àtoms, i la paraula sencera mesura només 2 × 2 nanòmetres, el que significa que pots repetir la paraula "Si" unes 40.000 vegades, i l'amplada total de aquesta oració seria just del gruix d'un cabell humà. Com es tracta d'una escriptura a nivell atòmic, els propis desenvolupadors asseguren que no és possible escriure més petit que això. -
Record guinness por microcalculadora
Ginzewski construyó esta calculadora, con un tamaño de unos pocos nanómetros, hecho con 10 moléculas de fullereno que pueden moverse con la punta de un microscópio de efecto túnel. Esto equivale a mover un balón de futbol con la punta de la torre Eiffel.
Los fullerenos son macromoléculas de carbono, fueron descubiertos accidentalmente en 1985 por los grupos de Smalley y de Kroto, este descubrimiento fue galardonado en 1996 con un premio nobel de química. -
Premi Príncep d'Asturies de ciencia i tecnología als pioners en nanotecnologia
Els científics guanyadors són el japonès Sumio Iijima i els nord-americans Shuji Nakamura, Robert Langer, George M. Whitesides i Tobin Marks, que van descobrir els nanotubs de carboni, els díodes emissors de llum (LEDs), biomaterials que possibiliten l'alliberament intel·ligent de fàrmacs, la producció de teixits i òrgans per a trasplantaments. -
El Premio Nobel de Física por descubrimientos acerca de grafeno
El grafeno esta compuesto por carbono puro, con átomos dispuestos en patrón hexagonal, pero en una hoja de un átomo 100 veces más fuerte que el acero y su densidad es aproximadamente la misma que la de la fibra de carbono, y es 5 veces más ligero que el aluminio, una lámina de 1 metro cuadrado pesa 0,77mg se puede doblar sin que se rompa. el premio Nobel probo como una hamaca de grafeno podría soportar hasta 4 kg y pesaría lo mismo que uno de los pelos del bigote del gato, menos de un miligramos -
Estructures tridimensionals de nanofils
Un equip d'investigadors, dirigit per Marisol Martin-Gonzalez, a l'Institut de Microelectrònica de Madrid (IMM), a Espanya, ha desenvolupat un mètode per fabricar un tipus d'estructures tridimensionals de nanofils, de mida macroscòpic. Els nanofils tenen aplicacions en microelectrònica, dispositius òptics o energia. -
La nanociència i la nanotecnologia entren a les aules amb els NanoKits
El NanoKit és un maletí amb un seguit d'experiències ideades per als joves sobre una àrea de coneixement en auge, la nanociència i la nanotecnologia. Cada activitat està relacionada amb diferents àmbits curriculars per que la seva entrada a l'aula sigui una realitat, ja que la nanociència i la nanotecnologia no consten formalment en el currículum dels estudiants. -
Fils conductors amb un gruix de 3 àtoms
S'ha descobert una forma d'utilitzar estructures microscòpiques en forma de gàbia, fetes d'àtoms de carboni i hidrogen, per fer que els àtoms formin els fils elèctrics més prims possible, de tot just tres àtoms d'ample.
La troballa és obra de l'equip d'Hao Yan, de la Universitat de Stanford, i Nicholas Melosh, del Laboratori de l'Accelerador Nacional nord-americana SLAC, a Menlo Park, ambdues entitats a Califòrnia, Estats Units. -
Gran aumento de eficiencia en paneles solares gracias a la nanotecnología
las células solares transforman luz en electricidad. no convierten toda la luz en electricidad por igual, se ha desarrollado una solución que podría solucionar el problema
Las actuales células solares no son buenas en la conversión de la luz visible en energía eléctrica. La mejor eficiencia se halla solo en torno al 20%, de la Universidad japonesa de Kioto, quien trabaja en el desarrollo de tecnologías ópticas para mejorar la producción de energía eléctrica. -
Aprendiendo a tejer con moléculas
se hace el primer nudo molecular con ocho cruzamientos que augura una profusión de nuevos materiales
