-
753 BCE
Fundació de Roma
Fundació de Roma:
Al turó Palatí per Ròmul al voltant de la Mar Mediterrània, es un lloc fèrtil i lloc de pas del riu Tíber, aquesta convertia l’enclavament en un lloc de pas per als comerciants que travessaven la Península Itàlica.
En aquest territori es van mesclar pobles molt diferents, però tots van ser sotmesos a l'autoritat romana.
S.VIII aC diversos pobles a la Península Itàlica: Llatins: al Laci (centre), Etruscs: centre i nord, Grecs: al sud i Sicília
Cartaginesos: Sardenya i Sicília -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquía
La monarquia de Roma era electíva y no era hereditària.
El rei tenia poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot El rei governava amb un Senat format per ancians de famílies molt importants.
Roma va tenir 7 reis, 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: Ròmul 753 - 717 a.C
Numa Pompili 717- 672 a.C
Tul·li Hostili 672 - 640 a.C
Ancus Marci 640 - 616 a.C
Tarquini I 616 - 578 a.C
Servi Tul·li 578 - 534 a.C
Tarquini II el Superb 534 - 509 a.C -
600 BCE
L'època Etrusca
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs. L’època etrusca destaca pel:
- Creixement urbanístic
- Desenvolupament de l’economia
- Importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
509 BCE
Patricis
Famílies riques i poderoses que tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens. -
509 BCE
Cavallers
Són Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, comerç i finances.Pel poder econòmic aconseguiran drets polítics. -
509 BCE
Plebeus
Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats i sense drets polítics. -
509 BCE
Lliberts
Esclaus que aconseguien la llibertat o els alliberava el seu amo i no tenien dret a la participació política -
509 BCE
Esclaus
No es consideraven persones, sinó objectes de la propietat dels seus amos i no tenien llibertat ni drets. -
509 BCE
Dones
No es consideraven ciutadanes i mancaven de la major part dels drets -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Ciutadans que exercien càrrecs de govern i eres escollits anualment. Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava lleis, resolia els afers de la política exterior i de finances, també donava normes d’actuació als magistrats. -
500 BCE
Tribú de la Plebs
Es un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió de la República Itàlica
Els romans es varen topar amb els cartaginesos i va haver un conflicte inevitable. -
450 BCE
Llei de les Dotze Taules
Es una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
400 BCE
Matrimoni amb patricis
Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres Púniques (Cartago)
Tres guerres en el que els romans varen guanyar als cartaginesos, aixó va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
Va haver una divisió de territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos. Les fronteres fortificades s'anomenan Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
100 BCE
Crisi de la República
Revoltes Populars: Els cavallers es beneficien per que negociaven amb botins de guerra, cobrament d’impostos als vençuts i el lloguer de propietats públiques. Els patricis van posar a treballar als esclaus presoners de guerra a les seves finques. Els plebeus, no es beneficien perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i no van poder competir amb els preus. -
100 BCE
Pax Romana
Va ser un moment de màxima extensió, prosperitat de Roma i la romanització s’intensifica (assimilació de la cultura per part d’altres pobles com la llengua, les lleis, els déus, l’art… -
100 BCE
Crisi de la República 2
Revoltes d'esclaus: Conseqüències:
- Es dóna poder als general per sufocar revoltes: L’enfrontament entres els generals va provocar guerres civils. Per posar fi al desordre es formen triumvirats (aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps) Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
Period: 100 BCE to 27 BCE
Crisi de la República
Revoltes Populars: Els cavallers es beneficien per que negociaven amb botins de guerra, cobrament d’impostos als vençuts i el lloguer de propietats públiques. Els patricis van posar a treballar als esclaus presoners de guerra a les seves finques. Els plebeus, no es beneficien perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i no van poder competir amb els preus. -
27 BCE
Organització de l'Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic.
Varen crea un Consell Imperial per aplicar i transmetre ordres de l’emperador.
L’Imperi es va dividir en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
27 BCE
Octavi August (Emperador)
Va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, a l'any 27 dC rep el títol d’August i concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim)
En la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors havien de ser adorats com una fidelitat a Roma). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
El fill adoptiu del primer triunvirat Juli Cèsar, que va derrotar als seus rivals en la guerra civil:
Al 27 a.C rep el títol d’August, aquest concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
La seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors havien de ser adorats com una fidelitat). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi: De la ''Pax Romana'' a la crisi
En aquesta es toba la seva organització, l'emperador, Pax romana, crisi de l'imperi i la seva causa. -
100
L’aparició del cristianisme
Palestina: Jesús de Natzaret tenien una religió monoteista:- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls i els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Si el compleixen tindran una vida eterna després de la mort.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils: -Les bones accions son recompensades després de la mort i les normes estaven basades en igualtat, solidaritat i caritat. -
300
Causes de la crisi de l’Imperi Romà
- Al S.III dC s’aturen les conquestes de les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i perses Va augmentar el poder dels caps militars i de l’exèrcit, seguit d'una crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
Period: 300 to 500
Crisi de l'Imperi
-
313
L’aparició del cristianisme 2
Les primeres comunitats cristianes s'agrupaven en esglésies i enterraven els morts a les catacumbes.
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial.
El Papa era el bisbe de Roma i va obtenir un paper preponderant com guia dels cristians. Els concilis eren reunions de bisbes per definir aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
395
Causes de la crisi de l’Imperi Romà 2
- Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
-
500
Causes de la crisi de l’Imperi Romà 3
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se: Imperi Bizantí.
