-
L'inici del regnat
Comença amb governs liberals on el líder del partir (P. Mateo Sagasta) morirà el 05/01/1903.
Segueix el partit conservador amb Fco Silvela i Raimundo Fedez Villlaverde.
Posteriorment formarà un govern Antonio Maura, que será la figura clau del partit conservador.
Per la inestabilitat governamental del 1901 al 1906 van haver 18 governs. -
Coronació d'Alfons XIII
Al maig de 1902 (quan va complir 16 anys) va pujar al tron Alfons XIII. Alfons XIII va ser un monarca molt intervencionista a nivell polític i social. -
Predomini Conservador
Va ser dirigit per Antonio Maura i Eduardo Dato. On el gover de Maura es dividia en dos mandats:
- 1r Mandat (1903-1904): Intent de reforma del sistema polític: "revolució des de dalt". Intent de crear una nova base social "masses neutres", per desbancar els cacics i evitar revolucions populars.
- 2n Mandat (1907-1909): Marcat per 3 objectius:
1) Revitalitzar l'economia.
2) Normalitzar la vida política.
3) Modernitzar l'administració. -
La setmana tràgica
Aquesta revolta va ser protagonitzada per republicans, lerrouxixtes, anarquistes i socialistes a Barcelona. Va ser conseqüència del problema creat per la intervenció colonial d'Espanya en el nord del Marroc a partir de 1905. Per pacificar la situació es signa al 1906 el tractat d'algesires i a Espanya li correspon el territori del Rif.
Angel Osorio (el gobernador de Barcelona) es nega a treure les tropes al carrer i el govern l'obliga a dimitir. -
El Barranco del Lobo
Va ser on l'exèrcit espanyol va patir una important derrota. Això va provocar que l'exèrcit augmentessi el nombre de soldats a la zona. -
Conseqüències de la setmana tràgica
1) Onada de protestes contra la repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (a Espanya i a tota Europa). S’inicia la campanya MAURA NO! que provocà la caiguda dels governs conservadors.
2) Davallada electoral i de recolzament de la Lliga Regionalista ja que el seu líder Prat de la Riba va donar suport al govern de Maura i a la repressió.
3) Desengany de la classe obrera respecte a la política, fet que va afavorir l’arrelament del sindicalisme apolític (anarquisme). -
Predomini Liberal
Va ser dirigit per Jose Canalejas i el Comte de Romanones.
Primer va formar govern Segismundo Moret que dimitirà el febrer de 1910. Li succeirà José Canalejas que es convertirà en l’autèntic líder liberal. Serà una tendència més reformista i demòcrata dintre del partit. Proper al republicanisme.
Canalejas va fer un programa de reformes molt agosarat:
- Nou impost sobre les rendes urbanes.
- Llei de lleves
- Aprovació de la Llei de Mancomunitats.
- Aprovació de la llei del Candado (1910). -
Assesinat de José Canalejas
La primera causa va ser que va reprimir amb molta duresa el moviment vaguístic ja que considerava la vaga una coacció intolerable contra l’Estat i la societat.
Va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista, Manuel Pardiñas.
La mort de Canalejas va fer entrar en crisi el govern i el partit.
Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba. -
La crisi de la Restauració
Tras la mort de José Canalejas li segueix el Comte de Romanones (fins a octubre de 1913).
Posteriorment Alfons XIII encarregarà govern al conservador Eduardo Dato.
Tres elements marquen el govern de Dato:
a) Política de reformes socials: Llei d’Accidents de Treball.
b.- Decret sobre Mancomunitats.
c.)Esclat de la 1ª Guerra Mundial: El govern d’Eduardo Dato es va declarar neutral (no li quedava més remei). -
Factors interns
1) Sistema polític que no assumia una nova realitat social (deixava de banda els grups obreristes i catalanistes) deguda al creixement urbà i augment del proletariat.
2) Manca d’estabilitat política en la direcció dels partits liberal i conservador.
3) Tensió en l’exèrcit, degut a la disminució de la capacitat adquisitiva i per problemes en el sistema d’ascens. -
Factors externs
L’impacte de la 1ª Guerra Mundial.
En un principi va ser positiu:
-Va afavorir l’activitat econòmica ja que es desenvolupen les exportacions de productes necessaris pels contendents.
- Es reduiria el deute extern.
- L’acumulació de capitals desenvoluparà el sector bancari.
Però posteriorment tindrà efectes negatius:
- Els beneficis no s’invertiran en la modernització de les indústries.
- Els assalariats no es van beneficiar de la millora econòmica
- Escassetat en el mercat interior. -
Juntes militars
A l'exèrcit espanyol hi havien 3 blocs diferenciats:
- El sector més privilegiat.
- L’exèrcit colonial o africanista.
- L’exèrcit de guarnició.
S'observaba un descontentament a l'exèrcit per:
-Malestar entre els oficials d’infanteria i cavalleria
- Els militars perceben com a discriminatoris els ràpids ascensos per mèrits dels militars destinats a Àfrica.
- Disminució de la capacitat adquisitiva per l’augment dels preus per la 1ª G.M.
- Descontentament per la situació política i social. -
Assemblea de parlaments
Alguns polítics van llançar la idea de la necessitat de modernitzar la política espanyola (les Corts estaven tancades)
Francesc Cambó va liderar una reunió a Barcelona el 5/7/1917 de diputats i senadors catalans.
Demanaven:
-Reforma política que tingui en compte una certa autonomia per a Catalunya.
- L’obertura de les Corts.
El govern declara il·legal la convocatòria.
Van fer fins a una tercera convocatòria, la qual va ser dissolta per la Guàrdia Civil. -
La vaga general de 1917
Principals causes:
- La situació de treballadors amb condicions laborals no aceptables i salaris insuficients.
- El moviments sindical havia crescut molt.
- Lany 1916 la UGT i CNT van arribar a l'acord de fer mobilitzacions conjuntes.
Principals conseqüències:
- Forta repressió i declaración de l'estat de guerra.
- L'exèrcit es va aliar amb el govern.
- Creació d'un govern de concentració presidit per García Prieto. -
L'oposició política
Tres grans moviments serán l'oposició política i social durant aquest període:
- El republicanisme.
- El moviment obrer.
- El nacionalisme. -
Procés de descomposició de 1917
Es va plasmar en 3 elements:
- Inestabilitat política
- Creixement activitat sindical
- Desastre bèl·lic al Nord del Marroc. -
La vaga de la canadenca
Empresa constituïda al Canadà el 1911 i que era la principal empresa elèctrica de Catalunya. Va ser promoguda per la CNT i va durar més de 5 setmanes. Va provocar l'aturada d'una bona part de la indústria catalana (70%). -
Desastre d'Annual
Va ser on les tropes españoles van ser massacrades.
Les principals conseqüències van ser:
- Mort de 10.000 soldats.
- Reducció del terreny controlat. -
Cop d'estat
El rei, influit per la seva cort militar acceptarà el cop d'estat de Primo de Rivera ( capità general de Catalunya) com a mitjà legítim de canvi polític.
