-
Pacte de sant Sebastià
Es va anomenar així el pacte entre diverses agrupacions republicanes i regionals per establir una República a Espanya. En aquesta reunió celebrada al Casino Republicà de Sant Sebastià van assistir republicans, socialistes i catalans, presidits pel titular de l'entitat amfitriona, Fernando Sasiaín. Aquest pacte va ser un intent de crear una aliança de partits polítics republicans i nacionalistes bascos i catalans per enderrocar la monarquia d'Alfons XIII i establir una república a Espanya. -
Proclamació de la Segona República
La Proclamació de la Segona República Espanyola es va produir el 14 d'abril de 1931 després que els partits republicans van guanyar les eleccions municipals. La nova forma de govern va establir la llibertat, la igualtat i la laïcitat de l'Estat i va ser un moment clau en la història d'Espanya, ja que va representar un canvi profund en la forma de govern del país. -
La República Catalana
La República Catalana va ser proclamada el mateix dia que es va proclamar la Segona República Espanyola, després que els partits independentistes catalans obtinguessin una majoria en les eleccions municipals de 1931. La República Catalana només va durar 3 dies, ja que el nou govern republicà va rebutjar la seva existència i va exigir que es respectessin les seves institucions i lleis. -
Period: to
El Bienni Reformista
El Bienni Reformista va ser un període de la Segona República Espanyola. Va ser anomenat "Bienni Reformista" perquè es van implementar diverses reformes socials, econòmiques i polítiques durant aquest període. -
La Generalitat
La Generalitat de Catalunya és la institució catalana d'autogovern establerta l'any 1931 i que funcionà fins al 1939 en el marc de la Segona República Espanyola. -
Missions Pedagògiques
Les Missions Pedagògiques van ser un projecte educatiu impulsat pel govern de la Segona República Espanyola el 1931 per a portar l'educació i la cultura a zones rurals i aïllades d'Espanya. Van organitzar activitats culturals per a difondre la cultura, educar els ciutadans i promoure la llengua i la cultura catalanes, així com altres llengües i cultures de les regions de l'Estat espanyol. -
Eleccions a Corts Constituents
Les Eleccions Generals Espanyoles de 1931 van ser unes eleccions celebrades el 28 d'abril d'aquell any per triar els membres del Congrés dels Diputats i del Senat. Aquestes eleccions van suposar la fi de la monarquia d'Alfons XIII i el començament de la Segona República espanyola. Els partits republicans van guanyar les eleccions i van formar un govern que va implementar importants reformes socials, polítiques i econòmiques durant el període de la Segona República. -
La Constitució
Va ser la primera Constitució de la Segona República Espanyola, aprovada pel Congrés dels Diputats el 9 de desembre de 1931. Aquesta Constitució va establir una república democràtica, temporal i social, que reconeixia la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans. També establia la separació de poders, la creació de la Cort Suprema, la protecció dels drets laborals i la igualtat de gènere. A més a més, va suprimir els privilegis de l'Església catòlica i va establir la laïcitat de l'Estat. -
Llei de divorci
La Llei de divorci de 1932 va ser aprovada durant la Segona República Espanyola i va permetre la dissolució del matrimoni civil, representant un gran avanç en termes de drets civils i igualtat de gènere. -
La Reforma Agrària
La Reforma Agrària va ser un conjunt de mesures polítiques i legislatives implementades durant la Segona República Espanyola per redistribuir la propietat de la terra i millorar les condicions de vida dels treballadors rurals. La reforma va enfrontar controvèrsia, però va aconseguir reduir la pobresa a les zones rurals. -
Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 va ser un acord entre la Generalitat de Catalunya i el govern de la Segona República Espanyola que va establir un marc jurídic per a l'autonomia de Catalunya, reconeixent la llengua i la cultura catalanes, i establint la creació d'institucions de govern autònom. -
CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes)
La CEDA va ser un partit polític de dretes a Espanya durant la Segona República. Es va fundar el 1933 i s'oposava a les polítiques d'esquerra i al laïcisme del govern republicà. Va participar en les eleccions generals d'aquell mateix any com a part d'una aliança de dretes que va guanyar i va formar govern, però la seva curta estada al poder es va veure marcada per la tensió política d’aquell moment a Espanya. -
Llei de Congregacions
La Llei de Congregacions de 1933 regulava l'existència i el funcionament de les congregacions religioses a Espanya, obligant-les a registrar-se i obtenir l'aprovació del govern. Això va ser criticat per l'Església catòlica i altres grups religiosos, i la llei va ser derogada i reintroduïda diverses vegades abans de la Guerra Civil Espanyola. -
La Falange Espanyola
La Falange Espanyola va ser un partit polític fundat el 1933 per Primo de Rivera durant la Segona República Espanyola, amb ideologia nacionalista, autoritària i anticomunista. Va ser una força política important al bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, i després de la victòria de Franco, es va convertir en el partit polític únic, el Moviment Nacional. -
Period: to
El Bienni Conservador
El Bienni Conservador va ser un període polític a la Segona República Espanyola. Durant aquest temps, el partit de dreta CEDA va arribar al poder i va formar un govern amb el Partit Radical de Lerroux. S'aprovaren lleis laborals més restrictives, es limità l'autonomia de Catalunya i es reprimiren les protestes obreres i camperoles. -
Eleccions
A les eleccions generals del 1933 a Espanya, hi va haver un enfrontament entre les forces polítiques d'esquerra i dreta. L'aliança de dretes liderada per la CEDA i el Partit Radical de Lerroux va guanyar les eleccions amb 208 escons davant dels 116 de la coalició d'esquerres liderada pel PSOE. Això va suposar la fi del govern d'esquerres i l'inici del Bienni Conservador, un període polític en què es va produir un gir conservador i es van limitar les llibertats civils i polítiques. -
Revolució d'Astúries
La Revolució d'Astúries va ser un aixecament obrer i camperol que va tenir lloc l'octubre del 1934 a la regió d'Astúries, liderat per l'Aliança Obrera. La revolució buscava millorar les condicions dels treballadors i camperols asturians, però va ser reprimida per les forces oficials després d'una setmana d'enfrontaments violents, amb un saldo de milers de morts i ferits. -
Divisió territorial
Durant la Guerra Civil Espanyola, la divisió territorial es va produir entre els republicans i els franquistes. La zona republicana es va caracteritzar per diverses regions autònomes i comitès populars, mentre que la zona franquista es va establir com a govern autoritari. La divisió territorial va contribuir a la prolongació del conflicte i a la victòria del bàndol franquista, i va tenir conseqüències polítiques, socials i culturals significatives a la història d'Espanya. -
Final del front popular
El final del Front Popular a Espanya fa referència al període que va iniciar el 1936, quan la coalició d'esquerra i republicans va guanyar les eleccions generals. El govern va dur a terme reformes que van generar tensions i, el 1939, les forces franquistes van derrotar el govern republicà i es va establir una dictadura que va durar fins al 1975. El final del Front Popular va marcar l'inici d'una època convulsa i tràgica a la història d'Espanya . -
Bando leal a la República
El Bàndol lleial a la República va defensar el govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola, enfrontant-se al Bàndol revoltat liderat per Franco. Estava format per diverses forces polítiques i socials, va rebre ajuda de les Brigades Internacionals i altres països, però va ser derrotat el 1939. La guerra va dividir profundament la societat espanyola i va deixar centenars de milers de morts. -
Period: to
El Front Popular
El Front Popular va ser una aliança de partits d'esquerra i centreesquerra a Espanya que es va formar el 1936 per lluitar contra la creixent influència de la dreta i defensar la democràcia. Va guanyar les eleccions generals de 1936, però poc després es va produir la revolta militar del general Franco que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola. -
Eleccions generals
Les eleccions generals espanyoles del 1936 van enfrontar dos blocs polítics: el Front Popular d'esquerra i el Front Nacional de dreta. La campanya electoral va ser violenta i polaritzada. El Front Popular va guanyar les eleccions i va formar un govern liderat per Manuel Azaña. -
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República va ser la força militar organitzada que va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou format per les milícies que havien combatut contra el cop d'Estat i per forces regulars reclutades posteriorment. Tot i la seva falta de recursos i entrenament, l'Exèrcit Popular va aconseguir resistir durant tres anys davant de l'exèrcit franquista, encara que finalment va ser derrotat. -
Assassinat de José Castillo
La mort de José Castillo, un sindicalista i militant socialista a Espanya, va contribuir a l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. El seu assassinat va generar una gran indignació entre els sectors d'esquerra i es va convertir en un símbol de la violència política que esquinçava el país. No va ser l'únic factor que va contribuir al conflicte, pero la seva mort va reflectir la polarització política i la violència que va desencadenar un dels episodis més tràgics de la història espanyola. -
Assassinat de Calvo Sotelo
La mort de José Calvo Sotelo, líder conservador a Espanya, va ser clau a l'inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936. El seu assassinat va provocar una onada d'indignació entre els sectors més conservadors i drets. La tensió política i social era alta, i l'assassinat de Calvo Sotelo va precipitar l'enfrontament entre els dos blocs i va portar Espanya a una època convulsa i tràgica. -
El cop d'Estat
El cop d'estat a la Guerra Civil espanyola va ser un aixecament militar liderat per Franco i un grup de generals contra el govern republicà democràtic i socialista el 1936. Va desencadenar la Guerra Civil que va enfrontar els republicans i franquistes, i va causar la mort de centenars de milers de persones. La victòria de Franco va establir una dictadura que va durar fins al 1975 i va marcar profundament la història d'Espanya. La reconciliació i la memòria històrica són temes actuals de debat. -
La sublevació militar
La sublevació militar del 1936 a Espanya va ser un aixecament armat liderat per Francisco Franco i altres generals contra el govern republicà democràtic i socialista, cosa que va iniciar la Guerra Civil espanyola. La sublevació es va produir en un context de crisi política i social, i va dividir la societat espanyola en dos bàndols enfrontats. La Guerra Civil va ser un dels episodis més dramàtics i sagnants de la història d’Espanya. -
Bando sublevado
El Bando sublevado va ser el grup que es va aixecar en armes contra el govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola, liderat pel general Franco i recolzat per militars, terratinents, l'Església catòlica i grups conservadors. Després de fracassar en algunes regions, es va concentrar al nord d'Àfrica i va llançar una ofensiva el 1937 per conquerir el territori republicà. Amb l'ajuda d'Alemanya i Itàlia, va aconseguir la victòria el 1939 i va instaurar una dictadura que va durar fins al 1975. -
Period: to
Guerra civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre el 1936-1939, després que un grup de generals liderats per Francisco Franco es revoltessin contra el govern republicà democràtic i socialista. La guerra va dividir la societat espanyola en dos bàndols enfrontats, els republicans i els franquistes. La victòria de Franco va portar a establir una dictadura que va durar fins al 1975. Aquest fet va tenir importants conseqüències polítiques, socials i culturals al país. -
Mort del general Sanjurjo
La mort del general Sanjurjo en un accident aeri el 1936 va ser un cop important per als revoltats, ja que es considerava com un dels líders més carismàtics del bàndol. Això va provocar una lluita interna entre els generals revoltats, que finalment va portar a la victòria del general Franco com a líder del bàndol franquista a la Guerra Civil Espanyola. -
Gran aliança antifeixista
La Gran Aliança Antifeixista d'Espanya va ser una coalició de grups polítics i socials que es van unir durant la Guerra Civil Espanyola per lluitar contra el cop d'estat de Franco i l'avenç del feixisme a Europa. Va incloure partits polítics, sindicats, organitzacions camperoles i les Brigades Internacionals. El seu objectiu era defensar la democràcia i els drets socials i laborals. -
Nomenament del generalíssim Franco
El nomenament de Franco com a Generalíssim dels exèrcits revoltats contra la República espanyola va ser un pas clau a la Guerra Civil. Això va atorgar a Franco un gran poder i autoritat sobre les forces militars revoltades i el govern que va establir. Franco va ser el líder indiscutible del bàndol revoltat i posteriorment va establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975. -
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris estrangers que van lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola contra el cop d'estat liderat per Franco. Aquestes brigades van estar compostes per més de 40.000 voluntaris. La seva participació en la guerra va ser significativa, destacant en combats com la defensa de Madrid, la batalla del Jarama o la batalla de Brunete. -
Jornades de maig
Les Jornades de Maig van ser una sèrie de disturbis i enfrontaments armats que van tenir lloc a Barcelona el maig del 1937, durant la Guerra Civil Espanyola. Els enfrontaments es van produir entre el govern republicà i els anarquistes i trotskistes descontents amb la gestió de la guerra. Van suposar una fractura al front republicà i van afeblir la seva posició a la Guerra Civil, consolidant el control del Partit Comunista sobre el govern. -
Batalla de Catalunya
La Batalla de Catalunya va ser una ofensiva de l'exèrcit republicà al nord-est d'Espanya durant la Guerra Civil Espanyola entre el desembre del 1938 i el gener del 1939. El seu objectiu era trencar el front i avançar cap al Mediterrani, però va fracassar a causa de la superioritat de les forces franquistes i la manca de coordinació. Després de la derrota, Barcelona va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939, cosa que va significar el final de la Guerra Civil Espanyola. -
El Fur del Treball
El Fur del Treball va ser una llei laboral imposada pel règim franquista a Espanya el 1938, amb l'objectiu de controlar la població treballadora i eliminar els drets laborals aconseguits durant la Segona República. Aquesta llei establia l'obligació de la feina per a tots els espanyols, la prohibició de vagues, la fixació de salaris per part de l'Estat i la regulació de l'accés a la feina... Va ser un dels pilars de la política econòmica del règim franquista i va estar en vigor fins al 1977. -
Fi de la guerra civil:
El final de la Guerra Civil Espanyola va ocórrer el 1939 amb la victòria del bàndol revoltat liderat per Francisco Franco. Després de la caiguda de Catalunya, darrer bastió republicà, el govern de la República es va exiliar i es va produir una gran repressió. La dictadura franquista es va establir i va durar fins al 1975, marcant profundament la història d'Espanya. La guerra va deixar un saldo de centenars de milers de morts i un país dividit i empobrit.