-
Trionf electoral de la coalició d'esquerres
La coalició d'esquerres ha obtingut una victòria electoral contundent, guanyant amb una majoria àmplia i assolint un trionf històric. El seu programa polític progressista i compromès amb la justícia social i l'igualtat ha rebut un suport massiu dels ciutadans, permetent-los guanyar en moltes circumscripcions clau i derrotar els partits de dreta. Aquest trionf marca un canvi significatiu en el panorama polític i ofereix esperança per a un futur més equitatiu i inclusiu. -
Estatut de Núria
El Reglament de Núria estipulava la formació d'un Consell Regional amb atribucions en àmbits com la cultura, l'economia, la salut i l'educació. Igualment, reconeixia el català com a llengua oficial i promovia la seva ense-nyaça en els centres educatius. -
Eleccions municipals
Aquestes eleccions van ser importants perquè van marcar l'inici de la Segona República espanyola. -
Period: to
Període constituent
El període constituent de 1931 a Espanya va ser un període de la història del país que va transcórrer després de la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril d'aquell any. Durant aquest període, es va convocar una assemblea constituent per redactar una nova Constitució per a la República. Aquesta assemblea, formada per diputats elegits en les eleccions de juny de 1931, va treballar durant mesos per redactar el text de la Constitució, que va ser aprovat el 9 de desembre de 1931. -
La 2na República
La Segona República fa referència al període de la història contemporània d'Espanya que va tenir lloc des del 14 d'abril de 1931, quan el rei Alfons XIII va deixar el país i es va proclamar la República, fins al 1 d'abril de 1939, data en què les forces franquistes van obtenir la victòria en la Guerra Civil Espanyola. -
Proclamació de la República
La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 va ser el resultat de la victòria dels partits republicans i d'esquerres en les eleccions. Aquest esdeveniment va ser considerat un moment de celebració i va ser reconegut com a festa nacional durant la Segona República espanyola. -
Period: to
Bienni Reformista
-
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
La Constitució de 1931 va ser un document progressista i democràtic que establia el règim republicà com a forma de govern i garantia els drets fonamentals dels ciutadans. Aquesta Constitució salvaguardava llibertats importants com la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, la llibertat de culte, el dret a la propietat, el dret al treball i el dret a l'educació. A més, establia la separació de poders i reconeixia el president de la República com a cap de l'Estat. -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurreció anarquista a l'Alt Llobregat
L'insurrecció va ser conduïda per militants de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va rebre el suport de nombrosos pagesos i obrers locals. Durant un període de temps, els anarquistes van assumir el control de diverses poblacions i van establir comitès revolucionaris per a l'administració pública. -
Period: to
LA SEGONA REPÚBLICA
-
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El general José Sanjurjo, anteriorment destituït com a Director General de la Guàrdia Civil per les seves afinitats amb els sectors conservadors, va liderar una revolta militar amb l'objectiu de establir un règim autoritari i posar fi a la Segona República. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
Tant la Llei de Reforma Agrària com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya van ser mesures importants durant els primers anys de la Segona República. Aquestes iniciatives buscaven modernitzar i democratitzar l'Estat espanyol, així com respondre a les demandes de les classes populars i de les nacionalitats històriques. No obstant això, aquestes accions van generar resistència per part de sectors més conservadors i reaccionaris, que les van percebre com una amenaça a l'estabilitat del règim. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932 van ser les segones eleccions democràtiques a la regió després de la proclamació de la Segona República espanyola a l'abril d'aquell mateix any. En aquests comicis, la coalició d'esquerres encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir la victòria, amb 41 diputats dels 85 en joc. La coalició de dretes, liderada per la Lliga Regionalista, va quedar en segon lloc amb 26 diputats. -
Fundació de la Falange espanyola
La Falange Española va ser fundada el 1933 per José Antonio Primo de Rivera com una organització política de caràcter nacionalista i feixista. Primo de Rivera tenia com a objectiu crear una alternativa al sistema polític vigent a Espanya, que considerava corrupte i disfuncional. -
Creació de la CEDA
La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) va adquirir una gran influència com a força política durant la Segona República espanyola, participant en diverses coalicions governamentals amb altres partits de dretes. No obstant això, la seva participació en el govern va generar tensions polítiques i socials, sent percebuda per molts com una amenaça per als valors democràtics i progressistes. -
Trionf electoral el centredreta. Sufragi femení
Aquestes eleccions van representar un punt d'inflexió ja que van ser les primeres en què les dones van tenir dret a votar a Espanya, gràcies a la llei de sufragi femení aprovada el 19 de juliol de 1933. Tot i això, la participació de les dones en aquestes eleccions no va ser massiva, ja que moltes d'elles es van veure limitades per factors socials, culturals i econòmics que els van impedir exercir plenament el seu dret a vot. -
Govern de Lerroux (Partit Radical)
Aquest govern va suposar un canvi en la direcció política del país després de la etapa de governs de centre-esquerra que van liderar la Segona República espanyola en els seus primers anys. El Partit Radical de Lerroux, un partit centrista i moderat, va encapçalar aquest govern amb l'objectiu de satisfer les demandes de diversos sectors de la societat, des de la dreta conservadora fins als sectors més progressistes i obrers. -
Insurreccions anarquistes
Les insurreccions van irrompre el 8 de gener de 1933 a Barcelona, quan un grup d'anarquistes va intentar assaltar el Palau de la Generalitat, la seu del govern català. No obstant això, les forces de seguretat van actuar ràpidament i van reprimir la revolta, aconseguint la detenció dels insurrects. -
Period: to
Binneni Conservador
-
Llei de contractes de conreu i Llei de bases
La llei de contractes de conreu, aprovada el 1934, va ser una mesura legislativa destinada a regular les relacions laborals entre els treballadors agrícoles i els propietaris de terres. Aquesta llei va representar una de les primeres iniciatives del govern de Lerroux, que tenia com a objectiu abordar els problemes socials i econòmics que afectaven les zones rurals d'Espanya. -
La llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La llei de contractes de conreu, aprovada el 1934 durant el govern de Lerroux, va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Suprem el mateix any de la seva aprovació. Aquesta decisió va ser presa a instàncies del govern central, que va argumentar que la llei emparava en les competències de l'Estat en matèria de legislació laboral. -
La CEDA al govern, Insurrecció a Astúries, enfrontament amb la generalitat, suspensió de l'estatut català.
El govern de la CEDA va respondre amb determinació a la insurrecció i la repressió va ser especialment intensa en els primers dies dels aldarulls, amb la participació de forces com la Legió i la Guàrdia Civil. Aquesta repressió va ocasionar un elevat nombre de víctimes i va generar una gran indignació en diversos sectors de l'esquerra i dels sindicats. -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
L'escàndol va fer explosió el 1935, quan es va revelar un frau massiu en la concessió de llicències per a la importació i exportació de productes subjectes a control de preus. Es va descobrir que un grup d'empresaris havia subornat funcionaris i membres del govern per obtenir aquestes llicències de manera il·legal. -
Trionf electoral del Front d'esquerres
El Front d'Esquerres va aconseguir una victòria ajustada en les eleccions del 1936, amb un 47% dels vots i 263 escons al Congrés dels Diputats. Aquest resultat va ser interpretat com un triomf per a l'esquerra espanyola i va generar una gran expectativa entre la societat sobre les reformes que el nou govern implementaria. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
L'assassinat del tinent Castillo com el de José Calvo Sotelo van ser esdeveniments que van contribuir a l'augment de la violència política i social que va desembocar en la Guerra Civil espanyola. Aquests dos assassinats van ser percebuts per les forces polítiques i socials de la dreta espanyola com a exemples de la brutalitat i intolerància de l'esquerra. -
Inici de la insurrecció militar
La insurrecció militar que va desencadenar la Guerra Civil espanyola va tenir lloc el 17 de juliol de 1936. En aquest dia, el general Franco, que estava destacat a les Illes Canàries, va enviar un missatge al general Emilio Mola, que es trobava a Pamplona, per comunicar-li que havia arribat el moment de posar en marxa el cop d'estat que havien planificat. -
Period: to
Front Popular
-
Insurrecció
Aquesta revolta va ser encapçalada per sectors conservadors, nacionalistes i feixistes, tant militars com civils, sota la liderança de Francisco Franco, amb l'objectiu de derrocar el govern democràtic de la Segona República espanyola. Aquesta insurrecció va esclatar després de diversos anys de tensions polítiques i socials a Espanya, que inclouen conflictes entre les diferents regions del país i l'ascens dels partits d'esquerra en influència i poder. -
Comitè de Milícies Antifeixistes
El Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) va ser establert durant la Guerra Civil Espanyola amb l'objectiu de coordinar i dirigir les forces milicianes que combatien les tropes del general Franco i els seus aliats feixistes. Aquest comitè tenia la responsabilitat d'organitzar les milícies, planificar les operacions i garantir la col·laboració entre les diferents forces antifeixistes que lluitaven en defensa de la República. -
Junta de defensa Nacional (Burgos)
Vull fer una correcció a la teva afirmació. La Junta de Defensa Nacional va ser establerta després de l'alçament militar liderat pel general Francisco Franco contra el govern de la Segona República espanyola el juliol de 1936. Aquest òrgan tenia com a objectiu coordinar les forces militars i polítiques que lluitaven contra el govern republicà, així com establir un govern alternatiu a Madrid. -
Consell d'economia de Catalunya
L'òrgan consultiu conegut com Consell d'Economia de Catalunya (CEC) va ser establert per la Generalitat de Catalunya al llarg de l'any 1998. El seu propòsit principal és oferir assessorament al govern català en qüestions relacionades amb l'economia i els aspectes socials, amb l'objectiu de fomentar el progrés econòmic i social de Catalunya. -
Batalla de Guadalajara
La Batalla de Guadalajara va ser una confrontació militar que va succeir durant la Guerra Civil Espanyola el mes de març de 1937 a la regió propera a Guadalajara, a Castella-La Manxa. Les forces republicanes s'enfrontaren als contingents italians que combatien al costat del general Francisco Franco. -
Bombardeig de Gernika
La Batalla de Guadalajara, un destacat enfrontament militar, va tenir lloc a prop de la ciutat de Guadalajara a la regió central d'Espanya durant la Guerra Civil Espanyola al març de 1937. En aquesta batalla, les forces republicanes s'enfrontaren a les tropes italianes, que combatien al costat dels rebels franquistes. Va ser un esdeveniment rellevant en el context de la guerra, amb conseqüències significatives per a tots dos bandos. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
Batalla de l'Ebre
Va ser una de les operacions militars més rellevants de la Guerra Civil Espanyola. Les forces republicanes, sota el lideratge de Juan Modesto, van iniciar una gran ofensiva a la riba del riu Ebre amb l'objectiu de recuperar terreny i posar fi a la guerra. Les forces franquistes van oposar una ferma resistència i van aconseguir frenar l'avanç republicà. Aquesta batalla va tenir importants repercussions en el desenvolupament del conflicte i va marcar un punt d'inflexió en el curs de la guerra. -
Franco designa el seu primer Govern
El general Franco va ascendir a Cap del Govern de l'Estat espanyol el 30 de gener de 1938, després de la unificació dels càrrecs de Cap de l'Estat i Cap del Govern. El 26 de juliol de 1939, poc després de la conclusió de la Guerra Civil Espanyola, va ser designat Generalíssim i Cap del Govern de l'Estat, ostentant un poder executiu, legislatiu i judicial total. Aquesta posició li va permetre governar Espanya durant gairebé quatre dècades, fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975. -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol va ser una operació militar empresa per l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola amb l'objectiu de capturar la ciutat de Terol, que es trobava en una posició estratègica entre les regions d'Aragó i València. L'ofensiva va començar el 15 de desembre de 1937 i va ser liderada pel General Vicente Rojo. Després de setmanes de lluites intenses, les forces republicanes van aconseguir prendre el control de la ciutat el 7 de gener de 1938. -
Franco, Generalíssim i Cap del Govern de l'Estat
El Consell Nacional de Defensa va nomenar Franco Cap del Govern de l'Estat espanyol el 26 de juliol de 1936, una posició que va mantenir durant la guerra. Després de ser promogut a generalíssim el 1 d'octubre de 1936, va establir un règim autoritari com a dictador que va governar Espanya fins a la seva mort. -
Exili del govern a França
La victòria de les forces franquistes durant la Guerra Civil Espanyola va portar a l'exili del govern republicà espanyol. Després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, Manuel Azaña va dimitir com a president de la República i va ser substituït per Juan Negrín. El govern es va traslladar a Girona, però després de la caiguda de Catalunya, van decidir exiliar-se a França. -
Cop d'estat del coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid
El març de 1939, el coronel Casado, un antic líder republicà, va organitzar un cop d'estat a Madrid contra el govern republicà per intentar posar fi a la guerra i evitar més morts. Però el cop d'estat va fracassar i va precipitar la caiguda de la República Espanyola. Els nacionals, liderats per Franco, van ocupar Madrid aprofitant la situació i van acabar amb la Guerra Civil Espanyola. -
Fi de la Guerra Civil
La Guerra Civil Espanyola va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria dels franquistes liderats per Franco, que van establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975. La derrota de les forces republicanes va portar a la instauració d'un govern autoritari que va tenir un gran impacte en la història d'Espanya i va deixar un llegat que continua present en l'actualitat. -
Últim comunicat de guerra
El darrer comunicat de guerra de la Guerra Civil Espanyola va ser emès des del Palau de l'Escurial, en el qual Franco va referir-se als seus soldats com a "vençuts per sempre" i va declarar la victòria de "la vida sobre la mort, de l'esperança sobre el desesper" i va expressar el desig que Espanya tornés a ser "una sola, gran i lliure". El comunicat va concloure amb la declaració "La Guerra s'ha acabat", que va posar fi oficialment al conflicte.