-
"La Gallera" d'Alzira
"La Gallera" de Alzira és un edifici inaugurat com a club social en 1883.
Per la porta principal s'accedeix a un ampli vestíbul amb una esvelta escala que porta a la planta superior.
En la planta baixa el saló valencià de planta oval i sòcol de ceràmica, rematat amb fusta tallada en el seu sostre i columnes.
En la planta superior destaca el saló daurat d'estil modernista valencià, amb motius agrícoles i sòls de mosaic Nolla.
La construcció conta també amb un saló de decoració àrab. -
Casa Noguera de València
Es tracta d'un edifici residencial de Francesc Mora Berenguer. El seu estil és neogòtic i modernista valencià. Perteneix a l'etapa neogòtica de l'arquitecte i està inspirada en els monuments més impotants el gòtic Valencià.
Consta de planta baixa, entresòl i quatre alçades. En la façana, destaquen un gran mirador encristalat dividit per columnes d'inspiració neogòtica, així com balconades amb detalls de forja de ferro. -
Edifici Suay de València
El solar és de planta quadrangular i està situat en una cantonada. L'edifici consta d'un soterrani que no ocupa tota la superfície del solar, una planta baixa d'ús comercial i quatre d'habitatges. Se supera l'esquema romàntic en desaparèixer-ne l'entresòl. El vol de les balconades recula en cada planta. La construcció està realitzada a partir de murs portants i pilars d'obra, de fàbrica de rajola. -
Villa Victòria de Benicàssim
Es tracta d'un vila palatina residencial d'estil modernista valencià, construïda l'any 1911 a instàncies de Salvador Albacar, dissenyador i fabricant de mobles. Està inclosa dins de la Ruta de les viles de Benicàssim i és una de les més destacades.
Durant la guerra civil espanyola seria coneguda com a Vila Cultura Gorki, en honor a l'escriptor i polític soviètic. Va ser utilitzada com a biblioteca, sala de cinema on es projectaven pel·lícules soviètiques, festes, balls i activitats lúdiques. -
Casa de "les Cigonyes" de Castelló
La casa de les Cigonyes, és un edifici ubicat a la Plaça de la Independència de la ciutat de Castelló de la Plana. Aquest edifici residencial plurifamiliar forma part d'un conjunt d'edificis que defineixen un llenç de façana de la plaça, reflex de l'arquitectura de principis de segle a Castelló. Potser és el més destacat del seu entorn pel seu llenguatge colorista de tipus modernista. Construït en 1912, s'atribueix a l'arquitecte castellonenc Ros de Ursinos. -
Mercat Colón de València
El Mercat de Colom té una planta basilical de tres naus, una central i dues laterals. La diàfana estructura, sota la qual es disposaven els llocs de mercat, està formada per arcs de perfils reblats i cargols en els enllaços amb els pilars de fosa que suporten la coberta amb capitell i base ornamentada.
El conjunt està delimitat per una reixa perimetral de ferro i pedra. L'accés al recinte es produeix per 8 grans portes fetes de perfils i xapes d'acer i amb elements ornamentals de fosa i forja. -
Estació del Nord de València
L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, està caracteritzat per les línies rectes en contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l'Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica, Catalunya i resta de València. L'edifici és de planta rectangular i en la seua construcció s'empraren nous materials introduïts a finals del XIX, com ara l'estructura metàl·lica en forma de marquesina. -
Edifici de Correus de València
L'Edifici de Correus o Palau de correus i telègrafs de València és un edifici situat a la plaça de l'Ajuntament, va ser inaugurat l'any 1923.
Obra de l’arquitecte Miguel Á. Navarro i d'estil eclèctic. Encara que la façana principal aparenta simetria, és una construcció de planta irregular. Destaca l’accés i les dobles columnes jòniques i l'arc de mig punt amb figures al·legòriques a la planta baixa. Les escultures del timpà de l’arc de la façana principal representen els cinc continents. -
Mercat Central de València
El mercat Central de València és una construcció modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner.
El projecte del mercat Central de València pretenia conciliar l'ús de les grans estructures de ferro despullat amb l'estil art nouveau. Després d'algunes modificacions al projecte inicial, les obres s'acabaren el gener de 1928. -
Edifici de Correus de Castelló
L'Oficina de Correus i Telègrafs de Castelló de la Plana és un edifici acabat de construir l'any 1932. És obra dels arquitectes Demetri Ribes i Joaquim Dicenta. La implantació com a edifici exempt és reforçada pel seu volum de tres plantes amb els quatre cantons arrodonits, produint així una imatge unitària. L'accés s'hi realitza des de les quatre façanes; a la façana principal l'accés del públic, a la de darrere el de la càrrega, i a les laterals l'entrada als habitatges i dels funcionaris.
