-
Period: 1000 BCE to 539 BCE
Israel
Tot comença quan Déu va crear el món, els humans es revelan contrea Déi i Déu com a castig, explusla a Adam i Eva del Jardí del Edén i l'entrada de la mort al món. Cap al 100aC hi ha els tres grans reis d'Israel (Saül, David i Salomó). Rei David: Època d'explendor. El rei es podia anomenar fill de Déi i el país regne de déu. Els reis son els intermediaris entre Déu i el Poble. Israel es va separar en Israel (nord) i Judea (Sud). Assiris conquistan el nord (722aC) i Babilonis el sud (539aC). -
700 BCE
Homer i Hesíode
Ja havien escrit bona part de la mitologia grega -
Period: 624 BCE to 546 BCE
Tales de Milet
Tales, de la colònia grega de Milet, a l'Asia Menor. Pensava que l'aigua era l'origen de totes les coses. -
Period: 610 BCE to 546 BCE
Anaximandre
Filòsof de la colònia grega de Milet, a l'Àsia Menor. Pensava que el nostre món només és una petita part d'un immes conjunt de mons que neixen i moren en allò que anomenava l'<<indefinit>>. -
570 BCE
Xenòfanes
Va ser dels primers en dir que els mites eren només imaginacions humanes. -
Period: 570 BCE to 526 BCE
Anaxímenes
Filòsof de la colonia Grega de Milet, a l'Àsia menor. Pensava que l'origen de totes les coses és l'aire o el vapor. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Parmènides
Eleàtic mes important. Pensava que tot el que existeix ha existit desde sempre. Creia que el canvi no existeix. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Heràclit
Filòsof de Efes, a l'Àsia menor. Pensava que el canvi constant era la principal característica de la natura. Heràclit intenta mostrar que el món és un noc de contraris. -
500 BCE
Eleàtics
Interesats en el problema del canvi. -
Period: 500 BCE to 428 BCE
Anaxàgores
Primer filòsof d'Atees. Creia que la natura està feta de partícules diminutes i invisibles al ull. -
Period: 490 BCE to 430 BCE
Empèdocles
Creia que la natura natura tenia 4 elements: La terra, l'aire, el foc i l'aigua. Tots els processos de la natura tenen la seva cause en la mescla o separació dels quatre elemets. 2 forces diferents actuen en la natura: amor i odi. L'amor uneix i l'odi les separa. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
Sòcrates, el filòsof grec, va passar la seva vida cercant coneixement mitjançant diàlegs i reflexions als carrers. es destaca la figura del, una veu interior que li indicava el que no havia de fer.Creia que reconèixer la pròpia ignorància era clau per la saviesa, fomentant la qüestió de creences i la cerca de respostes profundes. Destacava l'examen de la vida, la recerca de la veritat i l'ètica personal. Va morir per corrompre la joventut i no respectar els déus de la ciutat. -
Period: 460 BCE to 370 BCE
Demòcrit
Ultim dels grans filòsofs de la natura. Abdera. Pensava que tot està fet de petites peces invisibles, que son eternes i immutables i las va anomeran àtoms. Pensava que aquestes particules havien de ser eternes perquè res no pot venir del no-res. -
450 BCE
Sofistes
Atenes pasa a ser el centre cultural del món grec. Els sofistes vivien ensenyant als ciutadans a canvi de diners. Eren crítics amb la mitologia tradicional i refusaven especulacions filosòfiques que ells consideraven inutils. -
Period: 428 BCE to 347 BCE
Plató
Plató és un destacat deixeble de Sòcrates. Ell fundà l'Acadèmia i desenvolupà la teoria de les "idees" o "formes," sostenint que el món sensible és una copia imperfecta de realitats eternes. el món de les idees, Plató explora el coneixement veritable. En La República, aborda la justícia i proposa una societat liderada per filòsofs-reis. Destaca el món de les idees i l'ànima immortal. El mite de la caverna revela la transició de la ignorància cap al coneixement. -
400 BCE
Els Cínics
Fundada per Antístenes. Van intentar mostras que la felicitat veritable no depen dels avantatges externs. Diògenes es el cínic mes conegut, el cual viva en un barril -
400 BCE
Neoplatonimse
Es va inspirar en les idees de Plató -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Aristòtil, alumne de Plató, nascut a Macedonia, destaca per l'estudi de la natura. Reinterpreta la teoria de les formes de Plató. Creu que les formes resideixen en les coses, donant prioritat a la realitat sensorial. Considera la natura com el món real. Destaca la raó com a capacitat inherent per organitzar percepcions. Posteriorment, conceptualitza la realitat com una unitat de forma i matèria separades. -
Period: 323 BCE to 31 BCE
Hel·lenisme
3 regnes hel·lenístics: Macedonía, Siria i Egipte.
50 aC Roma conquereix poc a poc els imperis hel·lenistes i dona començament a l'epoca romana. Les cultures entren en contacte i es mescleen idees religioses, filosòfiques i cientifíques ( Sincretisme ). La filosofia s'orienta cap a la salvació i la serenitat. Poc a poc s'eliminet els limits entre la filo i la religió. Atenes seguia sent el centre de la filosofia pero Alexandria pasa a ser el centre de la ciencia. -
300 BCE
Els Estoics
Zenó funda l'escola estoica. Pensen que tothom forma part de la mateixa raó universal. Creuen que existeix un dret universal, construit a parti de les lleis de la nautra. Son monistes: negan qualsevol conflicte entre l'esperit i la materia. Eren cosmopolites. Cada persona és un món en miniatura. Pensen que tots els processos naturals segueixen les lleis de la natura. -
300 BCE
Els Epicurs
Fundada per Epicur (341-270aC). Desenvolupen l'eica del plaer d'Aristip, i la van combinar amb la teoria atòmica de Demòcrit. vivien en un jardí i per aixó eren coneguts com els filòsofs del jardí. Epicur va dir que les conseqüencies agradables d'una acció han de ser evaluades tenint en compte els seus efectes secundaris, una acció agradable a curt termini s'ha d'evaluar tenint en compte un resultat més gran a llarg termini. Tambñé diuen que plaer no significa només plaer sensual. -
Period: 205 BCE to 270 BCE
Plotí
La figura mes important del neoplatonisme. Creia que el món està en tensió entre dos pols. A un extrem, hi ha la llum divina que anomena l'U o Deu. A l'altre xtrem, hi ha l'obscuritat absoluta, que no rep cap llum de l'U. l'U ilumina l'ànima mentre la matèria és l'obscuritat que no té existència real. -
Period: 3 BCE to 35
Jesús
Jesús és presenta com el messies promés, usa les paraules <<fill de déu, el regne de déu i salvació>>. És diferencia d'altres messies perque el predica per la salvació i el perdó de Déu i no per un rebel polític o militar. Anomenava Pare a Déu. Per aixó últim rapidament van començar les primeres protestes i les mobilitzacions per executar-lo. Jesús va insisitr que la misericordia de Déu no es pot aprendre, hem de suplicar el seu perdó. Passió de Crist ( Jesús mor per el bé de l'humanitat. ) -
1 CE
Indoeuropueus
Cultura de religió politeista, llengues i idees emparentadas, afinintat entre mites. Concepció del món com una lluita entre les forçes del bé i el mal. Intentes tenir coneixement en l'historia del món La visió és el sentit més important. Realitzen dibuixos i escultures dels deus i mites.Tenen una visío cíclica de l'historia. -
1 CE
Semites
Vénen originalment de la penínusla Aràbiga. Les tres religions occidentals ( judaisme / cristianisme / l'Islam ) tenen origne semita. Consideran que l'histoòria és una línia contínua. Creuen que Déu va crear el món i aixó es l'inici de l'historia i que el final de l'historia seria el dia del Judici Final. L'odia es el sentit mes important. L'objectiu no és la salvació de l'ànima , sinó redimir-se del pecat i la culpa. -
Period: 354 to 430
Sant Agustí
Tagaste, al nord d'Africa. Estudia la transició de l'Antiguitat tardana al començament de l'edat mitjana. Durant un temps va ser maniqueu ( deia que el món és una dualitat entre el bé i el mal, la llum i l'obscuritat, l'esperit i la matèria). Va decidir que les idees platoniques eren en Déu, i d'aquesta manera va perservar la teoria plàtonica. Creia que la bona voluntat és obra de Déu, la mala és apartar-se de l'obra de Déu. l'humanitat és una batalla entre la ciutat de déu i la ciutat del món. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
Al 529 l'església tanca l'acadèmia de Plató i es funda l'ordre bendectí. Economia marcada per el feudalisme. Roma es la capital del cristianimse i el biisbe roma es converteix el el cap de tota l'esglesia romana ( el PAPA ). La questió era si s'havia de creure en la revelació cristiana o si era posible apropar-se a les veritats cristianes itjantançant la raó. -
Period: 1225 to 1274
Sant tomàs d'Aquino
Neix a Aquino, treballa com a professor a l'universitat de París. Era teòleg i cristianitza a Aristòtil. Volia provar que només hi ha una veritat. Creia que podria provar l'existencia de Déu amb l'ajuda de la filosofia d'Aristòtil. -
Period: 1473 to 1543
Nicolaus Copernicus
Nicolaus Copernicus va ser un astrònom polonès del Renaixement. Va proposar el model heliocèntric, on la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol, rebutjant el model geocèntric d'Aristòtil i Ptolomeu. La seva obra va marcar el començament de la revolució científica. Copernicus va canviar la concepció del cosmos i va obrir pas a la visió moderna del sistema solar. -
Period: 1483 to 1546
Marti Luter
Martí Luter va ser un teòleg alemany i figura central de la Reforma Protestanta. Va desafiar les pràctiques de l'Església Catòlica, advocant per la justificació per la fe i la Bíblia com a única autoritat. La seva influència va tenir un impacte durador en la història religiosa i social d'Europa. -
1500
Renaixement
Comença al nord d'Italia i s'escampa al nord d'europa entre el sigles XV i XVI. El lema era 'Vés a la font' que significa la prevalença de l'humanitat a l'antiguitat per sobre de tot. Hi ha tres grans descorbriments: la bruixula, l'impremta i la polvora. L'economia pasa a ser de mercat. Trenca amb el poder feudal i amb el poder de l'esglesia. Home renaixentista: Home amb geni universal que abraça tots els aspectes de la vida, art i ciència. Es desenvolupa l'art, la ciència... -
1500
+ Renaixement
Nova visió de la natura en la que és sentia comode en el món i considera la vida com una preparació per al cel. aixó els apropa al món fisic. Nou mètode científic: investigació de la natura amb els nostres sentits. Segle XVI apareix el mètode empíric que diu que qualsevol investigació s'ha de basar en l'observació, l'experiència i en l'experiment. -
Period: 1564 to
Galileo Galilei
Galileo Galilei (1564-1642) va ser un científic italià del Renaixement. Les seves observacions astronòmiques amb el telescopi van confirmar la teoria heliocèntrica de Copèrnic, malgrat la condemna de l'Església. Pioner en el mètode científic, les seves contribucions han tingut un impacte durador en la comprensió de l'univers. -
Period: 1571 to
Johannes Kepler
Johannes Kepler va ser un astrònom alemany del Renaixement. Va formular les lleis dels moviments planetaris, descrivint les òrbites el·líptiques dels planetes al voltant del Sol. -
Period: to
Thomas Hobbes
Materialista: Tots els fenòmens estan formats exclusivament de partícules de matèria. -
El Barroc
Es caracteritza per la vanitat i l'afectació. Buscaven l'extrem oposat al Renaixement. Època conflictiva desde el punt de visata polític. França passa a ser la major potènncia d'Europa. Hi ha una diferencia de les classes socials. La filosofia del barroc estaba dividida en dos maneras de pensar: l'idealisme ( el que existeix, en el fons, té una naturalesa espiritual ) i el materialisme (totes les coses reals deriven de la matèria concreta ). El teatre va ser el simbol mes important de l'Època. -
Period: to
Isaac Newton
Isaac Newton va ser un científic i matemàtic anglès. Va desenvolupar les lleis del moviment i la llei de la gravitació universal, establint fonaments per a la física clàssica i unificant la comprensió de les forces celestials i terrestres. -
Period: to
Gottfried Leibniz
La diferència entre les coses materials i espirituals és precisament que les materials es poden dividir en parts encara mes petites i l'anima només en dues parts. -
Period: to
Julien Offray de La Mettrie
Escriu l'homme machine: de la mateixa manera que la cama té musculs per caminar, el cervell té muscults per pensar.