-
Carbó de coc als alts forns
El desenvolupament d'instruments agrícoles, maquinària, ferrocarrils i vaixells va augmentar molt la demanda de ferro i va estimular nombroses innovacions. La primera va ser el carbó de coc, produït quan Abraham Darby va utilitzar carbó de coc en un alt forn per fondre el ferro. El poder calorífic va augmentar la producció. Aquest carbó és residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d'altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització. -
Llançadora volant
Inventada per J. Kay.
Originalment, els fils s'enrotllaven al voltant de bobines, que els teixidors havien de passar entre els fils de l'ordit, Kay va augmentar l'eficàcia del teler amb la invenció de la llançadora voladora, equipada amb dues raquetes de fusta i quatre rodets moguts per fil subjectat a la mà del teixidor, això va permetre fer teixits més amples que abans no es podien fer. Les bobines voladores permetien a un treballador executar tasques de teixit que requerien dos treballadors. -
Primera Revolució Industrial
La primera Revolució Industrial es va iniciar a la Gran Bretanya el 1750.
En el marc de la Revolució va produir un procés d'industrialització, una sèrie de canvis tecnològics, econòmics i socials, com la revolució demogràfica o agrícola. Les noves indústries van comportar un augment de la producció del producte. El procés d'industrialització va veure la migració de gent del camp i el creixement de les ciutats oferint nous tipus de serveis. També va sorgir un nou sistema econòmic, el capitalisme. -
Primer parallamps
Benjamin Franklin, el 1752, va agafar un estel amb una punta metàl·lica, fil mullat i a l'altre extrem, una clau metàl·lica que va agafar amb una mà. Es va acostar una tempesta i va llançar l'estel a l'aire. No va caure cap llamp, però sí que va observar com s'eriçava el fil que connectava l'estel amb la clau. Va ser així com va néixer el parallamps. El 1753, un altre científic va fer l'experiment amb altres materials i es va morir, i el 1760, es va instal·lar el primer parallamps. -
Spinning Jenny
El 1764, James Hargreaves va inventar la Spinning Jenny (Jenny giratòria). La màquina de filar permetia muntar fins a 80 fils i podia ser operada per una sola persona. Aquest dispositiu va reduir la quantitat de treball necessària per produir tela, amb un treballador capaç de treballar vuit o més bobines alhora. Era una màquina amb vuit rodets a un costat, moguda per rodes més grans que les màquines convencionals, per tant, va millorar l'eficiència de la producció tèxtil. -
La màquina de vapor
Des de finals del segle XVII, ja s'utilitzaven màquines de vapor per extreure l'aigua de les mines, però utilitzar-les era poc eficient.
No va ser fins que, el 1769, James Watt va innovar tècnicament i va patentar un model de màquina de vapor molt més eficaç, que aprofitava millor la força del vapor i produïa un moviment giratori que podia transmetre's a les màquines. Gràcies a l'associació amb l'empresari Matthew Boulton, Watt va poder comercialitzar el seu invent amb èxit. -
Adam Smith: La riquesa de les nacions
Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions és l'obra més famosa d'Adam Smith i el primer llibre d'economia moderna.
Estableix els principis del liberalisme econòmic. Rebutja les teories econòmiques de la divisió del treball, els mercats, la moneda, la naturalesa de la riquesa, els salaris, els beneficis i l'acumulació de capital. Segons ell, l'activitat econòmica havia de desenvolupar-se sense la intervenció de l'estat sota el principi de llibertat econòmica. -
Mule Jenny
Va ser inventada per Samuel Crompton el 1779.
Era impulsada per energia hidràulica, produïa fils forts però fins, aptes per a tota mena de teixits. Aquesta filadora intermitent funcionava en dos temps: primer estirava i recaragolava el fil i, després d'una pausa, l'enrotllava al fus. Igual que a la Spinning Jenny, només era necessària una persona per operar la màquina. Primer es va utilitzar per filar cotó, però més tard també es va utilitzar per a altres fibres. -
El teler mecànic
Edmund Cartwright va dissenyar el primer teler mecànic. Aquest funcionava amb vapor i accionat per un eix de transmissió. En els primers telers hi havia un subministrament de força col·lectiu, primer a partir de l'energia hidràulica, més tard basat en una màquina de vapor. Amb l'arribada de l'electricitat, cada teler mecànic va ser equipat amb una unitat individual amb motor elèctric.
En els anys següents, van fer algunes millores i, al segle XIX, el teler mecànic s'utilitzava àmpliament. -
Nous canvis socials
La industrialització va provocar el sorgiment d'una nova societat, protagonitzada per dues classes socials molt diferents: la burgesia, la classe propietària, i el proletariat, la classe obrera.
L'explotació que patien els obrers va fer que comencessin a actuar per tal de mostrar la seva protesta i procurar aconseguir millores.
La ideologia que va impulsar el moviment obrer va ser el socialisme, que es presentava com l'alternativa justa i solidària al capitalisme. -
Primera pila elèctrica
La primera pila elèctrica va ser l'anomenada pila voltaica, anunciada per Alessandro Volta el 1800 en una carta que va enviar al president de la Royal Society de Londres. Es tractava d'una sèrie de parells de discos apilats de zinc i de coure o plata, separats els uns dels altres per trossos de cartó o de feltre impregnats de salmorra. Aquest invent va ser completament nou i un èxit, ja que va fer possible l'estudi experimental precís de l'electricitat, inaugurant l'era elèctrica en què vivim. -
Primers vaixells de vapor
Robert Fulton i John Fitch van patentar diferents models de vaixell de vapor vora 1807.
El vaixell de vapor estava propulsat per màquines de vapor. Els principals elements que el constituïen eren una caldera de vapor, un condensador refrigerat per aigua i una màquina de vapor. A més, es va incorporar una hèlix per aconseguir una millor propulsió. Quan es va introduir l’acer en la construcció d’aquestes embarcacions es va aconseguir reduir el pes dels vaixells alhora que es guanyava resistència. -
Primer rellotge de polsera
El primer rellotge de polsera de la història va ser dissenyat el 1810 per a la reina Carolina Murat, una de les germanes petites de Napoleó Bonaparte, que va encarregar a Breguet un mecanisme de gran complexitat muntat sobre una polsera composta per cabells trenats amb fils d'or. Breguet va comptar entre els seus clients amb les personalitats més il·lustres de la seva època. Des de Maria Antonieta, fins a Napoleó Bonaparte. Les seves peces eren considerades luxe i la sofisticació. -
Primera càmera fotogràfica
La primera càmera fotogràfica va ser fabricada per Charles i Jacques Chevalier i estava feta de fusta. La invenció de la càmera fosca és anterior, tot i que es considera que aquest va ser oficialment l'inici de la fotografia. Les primeres càmeres fotogràfiques eren similars al model de Zahn (qui va inventar la primera càmera el 1685), encara que generalment amb una millora en l'enfocament. Abans de cada exposició s'introduïa una placa sensibilitzada preparada artesanalment. -
Segadora mecànica
El primer que va aconseguir construir una segadora que va funcionar adequadament va ser Patrick Bell, fill d'un pagès escocès. El 1827 va construir un prototip i un any després un millorat amb el qual va poder realitzar proves pràctiques. Aquesta segadora, que podia tallar un acre (0,4 ha) en una hora, va ser utilitzada a l'explotació del seu pare i després del seu germà. Bell no va patentar el seu invent, van ser altres els qui van fabricar segadores Bell, que es van arribar a exportar. -
Primera locomotora de vapor
La primera locomotora, anomenada "The Rocket" va ser dissenyada per Robert Stephenson l'any 1829.
Encara que la "Coet" no va ser la primera locomotora de vapor, si va ser la primera a reunir diverses innovacions, convertint-se en la més avançada de la seva època. És l'exemple més famós de l'evolució del disseny de les locomotores de Stephenson, i es va convertir en el model de referència per a la majoria de màquines de vapor en els 150 anys següents. -
El telègraf
El telègraf va ser inventat l'any 1832 per Samuel Finley Beese Morse. El dispositiu consisteix en un sistema generat per senyals elèctrics, és a dir, ratlles i punts, que es tradueixen mitjançant la clau Morse. Aquest mètode innovador de comunicar informació ràpidament es va fer molt popular i es va utilitzar a Mèxic a partir de 1851 gràcies a Juan de la Granja, que va ser qui va procurar que arribés al país. Aquest invent li interessava, ja que era més fàcil comunicar-se amb altres països. -
Primers sindicats
El 1834 van néixer els primers sindicats (Trade Unions), que es van organitzar per sectors industrials més endavant. Aquests reivindicaven unes millors condicions de treball per una millor vida.
El moviment obrer britànic va donar suport al cartisme (un moviment per a la reforma política i social del Regne Unit), entre el 1838 i el 1848. Aquest moviment volia tenir representants al Parlament i poder canviar les lleis, per tant, exigia el sufragi universal masculí. -
La primera cremallera
El 1851 Elias Howe patentà als EUA un aparell precursor de la cremallera, però el producte no era pràctic i no arribà al mercat. Més tard hi va haver diversos intents fallits com el de Whitcomb Judson, fins que la cremallera actual fou inventada per Otto Gideon Sundback, un immigrant nascut a Suècia, contractat pel departament de disseny de l'empresa Judson que hi encaixà perfectament i es casà amb la filla de l'amo, Elvira Aronson, fet que va portar Sundback al càrrec de dissenyador principal. -
Fabricació d'acer
Vora el 1855, Henry Bessemer va ajudar a produir acer (ferro i carboni) a escala industrial. L'ús de l'acer va ser revolucionari en la construcció de maquinària, construcció pesada i obres públiques. El procés Bessemer es realitzava en un gran recipient circular folrat amb un material refractari. La capacitat del convertidor solia ser entre les 8 i 30 tones de ferro fos. Va ser el primer procés industrial amb una despesa prou baixa, per tant, era assumible la producció en massa d'acer. -
Primer pou de petroli
El primer pou de petroli "nou" va ser perforat l'any 1859 per Edwin Drake a Pennsilvània, EUA. Drake va perforar per a Seneca Petroleum Company a la vall d'Oil Creek i, després de mesos d'esforç, es va extraure petroli d'un pou de 21 metres de profunditat. Van arribar a una producció de 25.000 tones, un any més tard. Acabava de néixer la indústria del petroli, una de les més poderoses del món, una important font d'energia. -
Primera internacional
La celebració de l' Exposició Universal a Londres va ajudar a unir els líders obrers del continent. En una conferència política celebrada a Londres aquest mateix any, es va acordar establir l' Associació Internacional de Treballadors i un Consell General encapçalat per Karl Marx. L' AIT estava unida per elements socialistes, anarquistes i sindicalistes. El primer congrés de l'Associació Internacional de Treballadors va tenir lloc a Ginebra el 1866, on van establir una sèrie d'acords. -
Invenció de la dinamita
La dinamita va ser inventada per Alfred Nobel i va revolucionar el món dels explosius. Es va utilitzar en camps molt diferents com la minera i les infraestructures ferroviàries, però també es va usar en les guerres i el terrorisme. Fou un invent que va ajudar en el progrés, però, malgrat això, va causar moltes morts. Per intentar no sentir-se tant culpable, Nobel, va dir que els diners que havia guanyat amb el seu invent, es destinessin a premiar treballs que beneficiessin a la humanitat. -
Producció d'electricitat
L'electricitat va ser proporcionada amb la invenció de la dinamo, l'alternador i el transformador. Aquests, van fer que fos més fàcil transportar el corrent elèctric. D'aquesta manera es va aconseguir que arribés a tots els punts i va promoure la industrialització als interiors sense requerir matèries primeres. Va tenir funcions en: la indústria, els transports, els sistemes de comunicació, en l'oci i en la il·luminació. També va ajudar en la invenció del telèfon, la bombeta, etc. -
Segona revolució industrial
A partir del 1870 es van produir canvis que van establir les bases del nostre sistema productiu actual. La Segona Revolució Industrial va millorar la producció a causa de la introducció de materials com l'acer i noves formes de treball com l'automatització i el treball en cadena. A part, va sorgir el capitalisme financer, un nou capitalisme, a conseqüència de les grans inversions dutes a terme amb els beneficis aportats pel primer esclat industrial i els diners que provenien de la banca. -
La Màquina d'escriure
La primera màquina d'escriure amb èxit comercial ser inventada el 1872 per Christopher Sholes, Carlos Glidden i Samuel W. Soulé. La patent va ser venuda per $12.000 a Densmore and Yost, qui va arribar a un acord amb E. Remington and Sons per comercialitzar-la.
En la majoria de les primeres màquines d'escriure, la impressió es produïa per sota del rodet, per tant, el text no podia ser llegit sense aixecar el carro. Més endavant es va modificar i solucionar aquest problema. -
El telèfon
Graham Bell va patentar el telèfon el 1876 i pocs dies després va aconseguir fer la primera trucada. Aquest invent va ser una gran revolució per a la societat. La invenció del telèfon ha provocat polèmica al llarg dels anys, perquè deien que no va ser Bell qui va inventar el per primer cop, sinó que Antonio Meucci va inventar un aparell semblant el 1854, però a causa de la falta de recursos econòmics, no el va poder patentar. No va ser fins al 2002 que van declarar a Meucci inventor del telèfon. -
La Bombeta
Al contrari del que la gent creu, la bombeta no va ser inventada per Thomas Alva Edison. Edison va introduir una làmpada pràctica i utilitzable que va durar 48 hores el 21 d'octubre de 1879, l'autèntic inventor de la bombeta va ser Sir Joseph Wilson Swann.
Edison va copiar l'invent que encara no s'havia patentat de Swann, que provocava que el filament es cremés quan hi entrava aire, i va investigar fins que va tenir el material idoni perquè no es cremés, finalment, el va patentar. -
La primera central elèctrica
Edison, després d'aconseguir la patent de la bombeta, va decidir fundar l'Edison Illuminating Compay, la qual va inaugurar el 1882. Aquesta va ser la primera central elèctrica per vendre electricitat a la gent que comprava les seves bombetes. El seu negocia arribar a altres llocs ràpidament. A part de ser la primera central elèctrica, va ser la primera planta de cogeneració (producció combinada de calor i electricitat), perquè el vapor s'utilitzava per donar calefacció als edificis propers. -
Primer automòbil
El que va ser considerat com el primer vehicle de la història va ser el Benz Patent-Motorwagen, dissenyat per Carl Benz el 1885. Aquest estava impulsat per un motor de combustió interna i van presentar l'automòbil públicament el 3 de juliol de 1886. Qui va registrar la patent va ser la dona Benz, tot i que la llei d'aquelles èpoques no li permetia a una dona casada registrar una patent. La persona que va fer el primer viatge amb automòbil el 1888 també va ser ella. -
Segona internacional
La Primera Associació Internacional de Treballadors es va crear el 1864 amb l'ajuda de Marx i Bakunin. Però, a causa de les diferències entre aquestes dues persones, van afavorir al trencament el 1872.
Diversos partits socialistes marxistes d'Alemanya, França, Espanya, etc., van fundar la Segona Internacional el 1889. Aquesta Internacional va impulsar acords i lluites com per exemple: la lluita per la jornada de 8 hores o l'adopció del Primer de maig com a Dia Internacional dels Treballadors. -
Invenció del Cinematògraf
Louis i Auguste Lumière van ser els revolucionaris de la indústria i l'art de la imatge amb invents com: la foto instantània, les pel·lícules de cinema i l'autocrom en color. Louis Lumière va inventar el Cinematògraf junt amb el seu germà Auguste. L'aparell constava d'una caixa de fusta amb un objectiu i una pel·lícula perforada de 35 mil·límetres. La pel·lícula es feia rodar amb una maneta per fer les fotografies al moment que componien la curta cadena i després projectar-la sobre una pantalla. -
Producció en cadena
La producció en cadena o fabricació en sèrie, va ser un nou procés productiu per escurçar el temps, augmentar la productivitat i reduir costos. Aquest mètode es coneix com a taylorisme i es basa en la divisió del procés de producció, de manera que cada obrer fa només una part del procés. La fàbrica d'automòbils Ford va ser una de les primeres fàbriques a implantar aquest mètode amb la cadena de muntatge. El resultat va ser una producció estandarditzada amb menors costos i preus. -
Primer vol amb avió
Wilbur i Orville Wright van construir el primer avió que va aconseguir enlairar-se. Primer van buscar informació sobre avions i la van ajuntar. Tot segui van construir un estel de dos pisos en forma de caixa per descobrir el principi de balanceig de les ales i així, poder controlar el vol dels aeroplans. Van dissenyar el seu avió i quan tenien el prototip llest, cap empresa de cotxes volia construir un motor, al final, el van construir ells. Van fer-lo volar i el segon cop ho van aconseguir.