La Revolució Industrial

  • Màquina de Newcomen: Thomas Newcomen

    Màquina de Newcomen: Thomas Newcomen
    El 1712, Newcomen va construir la màquina Newcomen, que és un tipus de màquina de vapor que funciona per la pressió atmosfèrica sobre un èmbol a l'altra cara del qual es produeix un buit parcial per refredament cíclic del vapor d'aigua calent. Usada antigament, permetia el moviment d'un pes cap amunt i cap avall.
  • Sistema Norfolk: Vescomte Townshend

    Sistema Norfolk: Vescomte Townshend
    El Sistema Norfolk és un sistema d'aprofitament ramader creat al any 1730 pel Vescomte Townshend a Anglaterra. Consistia a establir rotacions regulars amb un ritme quadriennal de les espècies cultivades de cereals, llegums, tubercles i farratge. El sistema Norfolk va fer que la producció d’aliments per al bestiar creixes. Aquesta proporcionava adobs, que feien augmentar els rendiments de les parcel·les dedicades als cereals; i aportava carn i llet, que van millorar l’alimentació humana.
  • La màquina sembradora: Jethro Tull

    La màquina sembradora: Jethro Tull
    La màquina sembradora de Jethro Tull, dissenyada el 1730, permetia sembrar ràpidament, i realitzava en un dia, amb només dos homes, la feina de 70 persones. Era arrossegada per cavalls. Tenia relles per fer solcs que permetien sembrar les llavors a una determinada profunditat, i un rastell que després les tapava amb terra per protegir-les dels ocells i del vent. La màquina sembradora de Jethro Tull va permetre un augment en la productivitat de 35 vegades en comparació del mètode manual anterior.
  • La llançadora volant: John Jay

    La llançadora volant: John Jay
    La llançadora volant és un giny inventat al 1733 per John Kay que permetia passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment, ja no calia la intervenció d'un operari. Va ser la primera gran innovació de la primera Revolució Industrial en millorar l'efectivitat dels telers, permetent teixir peces més amples i més ràpidament.
  • Spinning Jenny: James Hargreaves

    Spinning Jenny: James Hargreaves
    La Spinning Jenny fou una màquina de filar moguda amb força manual de 40 pues. Va ser inventada per l'anglès James Hargreaves el 1765. El dispositiu va reduir la quantitat de treball necessària per produir tela, amb un treballador capaç de treballar vuit o més bobines alhora.
  • Water-frame: Richard Arkwright

    Water-frame: Richard Arkwright
    El Wate-frame és una màquina de filatura moguda per un molí d'aigua, que era una manera fàcil de crear fil de cotó. Sigui capaç de giravoltar 128 fils alhora, el qual era un mètode més fàcil i més ràpid que mai abans. Va ser desenvolupat per Richard Arkwright, qui va patentar la tecnologia el 1767.
  • La màquina de vapor: James Watt

    La màquina de vapor: James Watt
    La màquina de vapor va ser creada per James Watt, l'any 1769. Funcionava així: L'aigua s'escalfa fins a convertir-se en vapor fent servir una caldera. El vapor generat es fa expandir en un cilindre, emergint un pistó cap endavant. El moviment del pistó està connectat a u mecanisme que converteix el moviment lineal en rotatiu. Després d'expandir-se i fer la feina, el vapor s'allibera o es condensa per poder ser reciclat. Va ajudar a la indústria tèxtil, el transport, la indústria siderúrgica...
  • Mule-Jenny: Samuel Crompton

    Mule-Jenny: Samuel Crompton
    La Mule-Jenny va ser una màquina utilitzada per filar cotó i d'altres fibres. Va ser inventada entre 1774 per Samuel Crompton. Les 'mules' van ser treballades en parells per un mentor, amb l'ajut de dos nens: el petit piecer i el piecer gran o lateral. El carruatge transportava fins a 1,320 fusos i podia mesurar 46 m de llarg longitud, avançar i retrocedir una distància de 1,5 m quatre cops per minut.
  • Pudelació i laminació: Henry Cort

    Pudelació i laminació: Henry Cort
    L'any 1783, Henry Cort, va millorar el treball de ferro, amb la invenció de tècniques per fer-lo més resistent (pudelació) i per modelar-ho més bé (laminació). Amb aquesta innovació, la producció britànica de ferro va experimentar un gran creixement.
  • Primer teler mecànic: Edmund Cartwright

    Primer teler mecànic: Edmund Cartwright
    El primer teler mecànic va ser dissenyat l'any 1785 per Edmund Cartwright. És un sistema mecanitzat de teler accionat per un eix de transmissió i funcionava gràcies a la màquina de vapor. El teler mecànic, va ser el resultat de l'evolució del teler manual, utilitzant una unitat mecànica per a connectar i sincronitzar tots els mecanismes. Els telers mecànics tenia una producció molt elevada i ràpida.
  • Vaixell de vapor: Robert Fulton

    Vaixell de vapor: Robert Fulton
    El vaixell de vapor fou creat i impulsat per Robert Fulton l'11 de febrer de 1809. És un vaixell propulsat per màquines de vapor o per turbines de vapor. Consta elementalment d'una caldera de vapor, d'una turbina o màquina de vapor i d'un condensador refrigerat per aigua. La transmissió s'aconsegueix amb un cigonyal en les màquines de vapor o amb una caixa reductora en el cas d'utilitzar turbines. Aquest invent va fer que el transport marítim sigui més ràpid.
  • Locomotora de vapor: George Stephenson

    Locomotora de vapor: George Stephenson
    La primera locomotora de vapor fou inventada per George Stephenson en 1829. La locomotora tenia una xemeneia alta a la part davantera, una caldera cilíndrica al centre i un fogó separat a la part del darrere. El gran parell davanter de rodes de fusta era impulsat per dos cilindres externs col·locats en angle. La locomotora va augmentar la rapidesa i la capacitat del transport de persones i mercaderies.
  • Convertidor Bessemer: Henry Bessemer

    Convertidor Bessemer: Henry Bessemer
    El convertidor Bessemer fou el primer procés industrial amb una despesa assumible per a la producció en massa d'acer a partir de lingot de ferro de primera fusió. El procés deu el nom al seu inventor Henry Bessemer, que registrà la patent l'any 1855. La clau del principi és l'eliminació de les impureses del ferro per l'oxidació amb aire bufat a través del metall fos. L'oxidació també fa augmentar la temperatura mantenint així el metall en estat fluid.