160520083153 luz 1 640x360 thinkstock nocredit

La naturalesa de la llum a través de la història

By Alex.gp
  • 455

    PLATÓ (Corpuscular)

    PLATÓ (Corpuscular)
    Formula les primeres teories granulars sobre la llum. Els efluvis són partícules que viatgen a velocitat finita i l'ull les percep com un fluix continu, les partícules són tetraedres massissos i els colors es produeixen perquè tenen diferents mides i viatgen a diferents velocitats.
  • 460

    DEMÓCRIT (Corpuscular)

    DEMÓCRIT (Corpuscular)
    Considerava que les partícules están buides, són de diferents formes i orientacions, i es barregen entre elles per formar els colors.
  • 500

    ARISTÒTIL (Corpuscular)

    ARISTÒTIL (Corpuscular)
    Crea la primera teoria dinàmica. Segons Aristòtil la sensació visual es produeix perquè els efluvis modifiquen les qualitats del medi.
  • 560

    EUCLIDES (Corpuscular)

    EUCLIDES (Corpuscular)
    Introdueix els conceptes de perspectiva i d'agudesa visual dient que els ulls emeten raigs lluminosos rectilinis formant cons d'apertura discontinua.
  • 1000

    ALHAZEN (Corpuscular)

    ALHAZEN (Corpuscular)
    Estableix que els raigs van de l'objecte a l'ull. Descobreix que l'angle d'incidència i de refracció no són estrictament proporcionals.
  • BARTHOLINUS (Corpuscular)

    BARTHOLINUS (Corpuscular)
    Va descobrir la doble refracció de la llum.
  • ISAAC NEWTON (Corpuscular)

    ISAAC NEWTON (Corpuscular)
    Va demostrar que la refracció estava provocada pel canvi de velocitat de la llum al canviar de medi. Va intentar explicar-ho dient que les partícules augmentaven la seva velocitat al augmentar la densitat del medi.
  • HUYGENS (Ondulatòria)

    HUYGENS (Ondulatòria)
    Diu que la llum és una ona electromagnètica que s'autopropaga indefinidament a través de l'espai amb camps magnètics i elèctrics generant-se contínuament.
  • THOMAS YOUNG (Ondulatòria)

    THOMAS YOUNG (Ondulatòria)
    Quan dues parts de la mateixa llum arriben a l'ull per dos camins diferents de direccions pròximes, la intensitat és màxima si la diferencia dels camins recorreguts és múltiple de un certa longitud i mínima en l'estat intermedi.
  • FRESNEL (Ondulatoria)

    FRESNEL (Ondulatoria)
    Va explicar el fenómen de la polarització transformant el moviment ondulatori longitudinal en moviment ondulatori transversal.
  • MICHAEL FARADAY (Ondulatòria)

    MICHAEL FARADAY (Ondulatòria)
    Va descobrir que l'angle de polarització de la llum es podia modificar aplicant un camp magnètic. Dos añs més tard va dir que la llum era una vibració electromagnètica d'alta freqüència.
  • FOUCAULT (Ondulatòria)

    FOUCAULT (Ondulatòria)
    Va realitzar un experiment i amb el resultat va veure que la teoria ondulatòria tenia raó ja que va veure que en l'aire la llum va més depresa que a l'aigua.
  • BUNSEN Y KIRCHOFF (Ondulatòria)

    BUNSEN Y KIRCHOFF (Ondulatòria)
    La llum de l'espectre continu emesa pel nucli del sol en travessar els gasos més freds de la seva atmosfera perd per absorció just aquella longitud d'ona en què aquests gasos s'emeten. Aquest descobriment constitueix el principi de l'anàlisi espectral, basat en el fet en què cada element químic gasós posseeix un espectre de línies característic.
  • MAXWELL (Ondulatòria)

    MAXWELL (Ondulatòria)
    És el creador de l'electrodinàmica moderna i el fundador de la teoria cinètica dels gasos. Va formular les equacions de Maxwell, que es defineixen com les relacions fonamentals entre las pertorbacions elèctriques i magnètiques, que simultàniament permeten descriure la propagació de les ones electromagnètiques que, d'acord amb la seva teoria, tenen el mateix caràcter que les ones lluminoses.
  • MAX PLANCK (Ondulatòria)

    MAX PLANCK (Ondulatòria)
    Va descobrir la llei de la radiació electromagnètica emesa per un cos a una temperatura donada, denominada Llei de Planck, que explica l'espectre d'emissió d'un cos negre.
  • ALBERT EINSTEIN (Ondulatòria)

    ALBERT EINSTEIN (Ondulatòria)
    Va desenvolupar la teoria de la relativitat general. Una de les principals conclusions d'aquesta teoria es que la gravetat influeix en la propagació de la llum, representada en la teoria pel potencial gravitatori Φ.