Guerra de sucesión española 2 1024x654

La GUERRA DE SUCCESSIÓ amb clicks

  • MOR CARLES II

    MOR CARLES II
    Mort de Carles II sense descendència, darrer rei hispànic de la casa d'Habsburg.
  • CREACIÓ DE LA GRAN ALIANÇA DE LA HAIA

    CREACIÓ DE LA GRAN ALIANÇA DE LA HAIA
    Tractat signat per Austria, Holanda i Anglatera per oposar-se a Lluís XIV de França i a l'accès del seu nét Felip al tron del sregnes hispànics. Holanda i Anglatera feien costat a Austria, que havia iniciat guerra contra França, en defensa dels drets de l'arxiduc Carles a la corona. L'aliança va declarar la guerra a Lluís XIV.
  • REI FELIP V

    REI FELIP V
    Els catalans accepten Felip V com a rei, i aquest va jurar les Constitucions de Catalunya. En aquestes Corts va haver una divisió entre els favorables de Felip V, coneguts com a botiflers, i els favorables de Carles d’Àustria, coneguts amb el nom de vigatans.
  • Period: to

    HI HA DIFERENTS OFENSIVES ENTRE ELS BORBÒNICS I ELS AUSTRIACS

    Durant la llarga guerra els dos exèrcits avancen i retrocedeixen. En terres europees els aliats van guanyant terreny, però en terres de la monarquia hispànica és l’exèrcit borbònic qui va avançant de mica en mica.
  • GUERRA DE SUCCESSIÓ

    GUERRA DE SUCCESSIÓ
    Comença la Guerra de Successió, la Guerra Internacional. La Gran Aliança de la Haia, declara la guerra a Lluís XIV.
  • COMENÇA LA GUERRA DE CATALUNYA

    COMENÇA LA GUERRA DE CATALUNYA
    L’exèrcit català entra a Barcelona i fa fora a Felip V, comença la Guerra de Catalunya.
  • GENERAL MORAGUES

    GENERAL MORAGUES
    Va ser un comandant que formava part del grup dels VIGATANS, que van donar suport al desembarcament de les tropes de la Gran Aliança per derrotar a Felip V
  • PACTE DE GÈNOVA

    PACTE DE GÈNOVA
    Va signar-se a Génova un pacte secret entre Gran Bretanya i els austriacistes catalans. Gran Bretanya prometia ajuda militar per part de l'arxiduc Carles d'Àustria de les constitucions de Catalunya. Els austriacistes catalans prometien ajuda militar per prendre Barcelona i afegir-se a l'exèrcit de la Gran Aliança de la Haia.
  • ATAQUEN BARCELONA

    ATAQUEN BARCELONA
    Carles d’Àustria juntament amb el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, fa una ofensiva sobre Barcelona.
  • REI CARLES III

    REI CARLES III
    L’arxiduc és proclamat rei dels catalans com a Carles III de Catalunya-Aragó a les Corts Catalanes.
  • RAFAEL CASANOVA

    RAFAEL CASANOVA
    Rafael Casanova és el conseller en cap de la ciutat de Barcelona.
  • BATALLA D'ALMANSA

    BATALLA D'ALMANSA
    Les tropes borbòniques aconsegueixen la victòria en la Batalla d’Almansa. Des d’aquest moment la pèrdua del País Valencià i de l’Aragó a favor de Felip V resulta inevitable.
  • LLEIDA CONQUERIDA

    LLEIDA CONQUERIDA
    Els borbons conquereixen la ciutat de Lleida, i converteixen la seva catedral en una caserna.
  • BATALLA D'ALMENAR

    BATALLA D'ALMENAR
    L’exèrcit internacional format per austríacs, britànics i holandesos, acompanyats de tropes català-valencianes favorables a Carles III, derroten a l’exèrcit borbònic. Aquesta victòria va obligar a l’exèrcit borbònic a abandonar Catalunya.
  • MORT DE JOSEP I

    MORT DE JOSEP I
    L'abril de 1711, mor l’emperador Josep I, germà de Carles III, el qual deixa Barcelona per anar a Viena a coronar-se com a nou emperador.
  • TRACTAT D'EVACUACIÓ DE CATALUNYA

    TRACTAT D'EVACUACIÓ DE CATALUNYA
    A esquenes dels catalans fou signat, com a pas previ per a la signatura de la pau d’Utrecht, el tractat d’evacuació de Catalunya de les tropes de l’emperador.
  • TRACTAT D'UTRECHT

    TRACTAT D'UTRECHT
    Es va signar el tractat d’Utrecht, en que es reconeixia a Felip V com a rei de la monarquia hispànica i posava fi a la Guerra de Successió a la corona d’Espanya. El firmen sense tenir en compte als catalans, els quals no es rendeixen i segueixen lluitant contra els borbònics.
  • PÒPULI

    PÒPULI
    Lluís XIV envia al general borbònic Pòpuli a la ciutat de Barcelona, un terrorista que dispara bombes directament contra la población de dins de les muralles
  • Period: to

    SETGE DE BARCELONA

    La guerra gairebé s’havia acabat a Europa i se suposava que els catalans, com havia fet la resta de la Corona d’Aragó, s’havien de sotmetre a Felip V.
    Però les ciutats de Barcelona, Cardona i Mallorca van decidir que volien resistir i lluitar per no perdre les seves llibertats institucionals i no patir la repressió francesa.
    Encerclada per l’exèrcit castellà i francès, Barcelona va resistir el setge més dur. Va durar catorze mesos, del juliol de 1713 al setembre de 1714.
  • BERWICK

    BERWICK
    James Fitz-James Stuart, conegut com el duc de Berwick, va substituir al duc de Pòpoli com a màxim comandant de les tropes borbòniques en el setge de Barcelona.
  • BARCELONA ES RENDEIX

    BARCELONA ES RENDEIX
    Rafael Casanova, el conseller en cap, i Antoni Villarroel, el cap militar de l’exèrcit català, van decidir rendir-se davant dels 50.000 homes a les ordres del duc de Berwick. Barcelona va ser derrotada per les tropes de Felip V.
  • CARDONA, L'ÚLTIM TERRITORI AUSTRIACISTA

    CARDONA, L'ÚLTIM TERRITORI AUSTRIACISTA
    La darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
  • EXECUCIÓ DEL GENERAL MORAGUES

    EXECUCIÓ DEL GENERAL MORAGUES
    Al març de 1715, el General Josep Moragues va ser detingut, executat i esquarterat.
  • DECRET DE NOVA PLANTA

    DECRET DE NOVA PLANTA
    Van dictar el Decret de Nova Planta, pel qual imposaven formes de govern diferents a les que hi havia, ja que Felip V va implantar un sistema absolutista. El decret suprimia totes les institucions representatives i per Catalunya va representar la fi de la seva autonomía i identitat.