-
Period: 1516 to 1558
Carles I
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I de Castella, també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, -
1517
Els turcs otomans
Va començar al 1517 i va acabar al 1571.
Els turcs otomans eren una amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi. -
1520
Els prínceps protestants alemanys
Va començar al 1520 i va acabar al 1555
La rebel·lia constant dels prínceps protestants alemanys. Carles va intentar frenar l’expansió del luteranisme al Sacre Imperi, però va fracassar. -
1521
Guerra amb França
Va començar al 1521 i va acabar al 1529.
Els enfrontaments constants amb França per l’hegemonia a Europa, van ser un dels principals focus de tensió. -
1536
La tercera guerra
La tercera guerra va tenir lloc entre els anys 1536 i 1538 i va sorgir a partir de l'annexió de Milà per Carles V, a la que Francesc I (aliat amb els protestants alemanys) va respondre envaint Savoia, fins que va arribar el seu final amb la treva de Niça. -
Period: 1556 to
Felip II
Felip II de Castella, va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. -
1557
La defensa del catolicisme.
Per a Felip II, la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme davant de l’islam i l’expansió del protestantisme. El rei sempre es va negar a concedir la llibertat religiosa als seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol brot de dissidència religiosa als territoris on regnava. -
1559
La guerra amb França
Felip II va derrotar els francesos a l’inici del regnat i els va obligar a firmar la pau de Cateau Cambresis de 1559. Al final del regnat el conflicte entre els dos països es va reactivar. -
1566
La revolta dels Països Baixos.
El calvinisme es va estendre pels Països Baixos, i la política religiosa de Felip II va provocar una gran oposició en aquell territori. El 1566 les províncies del nord es van rebel·lar contra Felip II i es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides. El rei no ho va acceptar, i així es va iniciar una guerra molt llarga i costosa que va durar vuitanta anys. -
1571
L’enfrontament amb els turcs.
Felip II; el papa, Pius V, i el govern de la república de Venècia van firmar una aliança i el 1571 van derrotar els turcs en la batalla de Lepant.
Va començar al 1517 i va acabar al 1571 -
L’enfrontament amb Anglaterra.
Des que Isabel I va arribar al tron anglès les relacions amb Anglaterra van empitjorar. El suport anglès als rebels dels Països Baixos va fer que Felip II enviés contra Anglaterra l’Armada Invencible, una flota molt poderosa que va ser derrotada el 1588. -
Period: to
Felip III
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós, fou monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes. -
la firma de la pau amb Anglaterra
Es va materialitzar en la firma de la pau amb Anglaterra, el 1604. -
Els problemes econòmics
Els problemes econòmics no es van solucionar, perquè, malgrat que la despesa militar va disminuir, va augmentar la despesa destinada a les festes, al manteniment de la cort i al pagament de pensions a la noblesa. L’any 1607 el rei va tornar a declarar una altra bancarrota. -
La treva dels Dotze Anys
La treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides, el 1609. -
L’expulsió dels moriscos.
L’expulsió va ser un drama per a les 300.000 persones que van haver d’abandonar casa seva i, a més, va arruïnar molts territoris, que es van despoblar sobtadament. -
Period: to
Felip IV
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta, fou monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comteduc d'Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava. -
Repartir les despeses militars
Repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica, perquè fins aleshores era Castella la que sufragava la part més important de les despeses militars. -
Reforçar el poder del rei.
Va reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern
dels diferents territoris. -
França va declarar la guerra a la monarquia hispànica.
El cardenal Richelieu, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar- se amb tants enemics, van començar a ser derrotades. -
Aixecaments armats de Catalunya i Portugal
Aixecaments armats de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents. -
Period: to
Carles II
Carles II de Castella, dit l'Encantat va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. -
la revolta dels Barretines
La revolta dels pagesos catalans coneguda com la revolta dels Barretines (1687-1689)
La revolta es va iniciar a Centelles (Osona) i aviat va estendre’s per nombroses comarques del prelitoral i l’interior de Catalunya. Es calcula que cap a 1689 s’havien mobilitzat uns 18.000 camperols