IV LUDUS

By Blanca 2019
  • 1000 BCE

    Els pobles preromans.

    3 pobles principals: Celtes, Ibers i Celtibers
    - Fenicis, entre els segles X i Vlll aC - Gàdir i Malaca
    - Grecs, entre els segles Vlll i Vll aC - Rhode, Emporion, Hemeroskopeion...
    - Cartaginesos, entre es segles Vl al lll aC - Ebusus, Cartago Nova.
  • 1000 BCE

    La crisis de Roma

    Període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana, patricis vs cavallers.
    Cavallers- es beneficien amb botins.
    Patricis- compraven esclaus
    plebeus- es uneixen al exercit. Conflictes solcials- revoltes d'esclaus.
    Conseqüencies: poder als dictadors, provocar guerres civils. Militars aumenten poder. Primer triumvirat: Juli Cesar, Cras i Pompeu
    Segon: Marc Antoni, Lèpid i Octavi
  • Period: 1000 BCE to 1000 BCE

    Pobles preromans

    I mil·lenni aC
    3 pobles principals: Celtes, Ibers i Celtibers
    -Fenicis, S.X-VIII a.C.-Gàdir(Cadis), Malaca (Màlaga)
    -Grecs, S.VIII-S.VII aC-Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
    -Cartaginesos, S.VI-III aC- Ebusus, Cartago Nova
  • 753 BCE

    La fundació de l'imperi Romà

    Desenvolupar entorn de la mar Mediterrània: europa, Àfrica i Àsia.
    En aquest enorme territori es van mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l'autoritat romana.
    S.Vlll aC. - diversos pobles a la Península Itàlica: llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Fundació de Roma 753 aC. al tuó Palatí per Ròmul
  • 753 BCE

    Monarquia(753-509 aC)

    Monarquia(753-509 aC)
    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims, governava amb l'ajuda d'un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis - 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc: Ròmul753-717 aC, Numa Pompili 717-672 aC, Tul.li Hostili 672-640 aC, Ancus Marci 640-616 aC, Tarquini l 616-578 aC, Servi Tul.li 578-534 aC i Tarquini ll el Superb 534-509 aC.
  • 509 BCE

    Republica (509-27a.C.)

    Republica (509-27a.C.)
    Comici:Ciutadans romans que trien les lleis, magistrats i decidir sobre la pau o la guerra
    - Comicis curiats
    - Comici Tribunats
    - Comici centuriats
    -Magistrats:ciutadans,excerceisen carrecs de govern,escollits anualment,mes importants :consols
    -Presidien les assambleas,el senat,els comicis i dirigien el govern i l'excercit
    -Senats: 300 antics magistrats, centre polític.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Societat: Patricis i plebeus (509-27 a.C)

    3 categories, amb el temps es van convertir en 5:
    - patricis: Famílies riques i poderoses
    - cavallers: enriquit de guerres, comerç i finances. De cada vegada més drets polítics
    - plebeus: Comerciants, artesans i pagesos. No participació política
    - lliberts: Pagaven per la llibertat. Sense drets i els seus fills eres considerats plebeus.
    - esclaus: Es consideraven objectes dels seus amos. Ni llibertat ni drets.
    - les dones: No eren considerades ciutadanes, tutelades per homes.
  • Period: 500 BCE to 14

    L’expansió de Roma (500aC-14dC)

    -500-250 aC Expansió de la Península Itàlica
    -264-146 aC guerres púniques (Cartago)
    -146 aC-14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl.lia i Britània a l'occident
    Divisió dels territoris conquerits en províncies (50)
    Els romans van extendre entre els pobles dominats la seva llengua, la seves lleis i la seva forma de vida
  • Period: 313 BCE to 313 BCE

    Aparició del Cristianisme

    Constantino el Grande
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartagó (238-202 aC)

    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control de sud i sud-est de la Península. Conquesta romana de la Península Ibèrica. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrota dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
    Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa Mediterranea de la península i els valls de l'Ebre i Guadalquivir.
  • Period: 218 BCE to 19 BCE

    Conquista de la península ibérica

    218-202aC. expulsió de la Peninsula als Cartaginesos
    202-154 aC. costa mediterrania, valls de l'Ebre i del Guadalquivir
    154-133 aC. expansió romana amb guerres contra pobles de la Meseta
    133-29 aC. ocupació de la Meseta
    29-19 aC. ocupació del nord de la peninsula
    República- 2 provincies: Ulterior i Citerior
    August- 3 provincies: Tarraconense, Baetica i Lusitania
    Dioclecià- 5 : Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s'afageix la província Balearica)
  • 27 BCE

    Imperi

    Imperi
    27aC-476dC
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi de la 'pax romana' a la crisis 27aC-476dC

    Octavi August, emperador.
    Divisió de l'imperi en províncies.
    Pax Romana: máxima extensió.
    Crisi de l'imperi: aturen conquestes, Teodosio divideix l'imperi i s'instale a l'imperi d'Occident.
    Divisió al 395 dC.
    L'economía es basava en activitats artesanes i relacions comercials.
    Moneda sorgir al 50 d.C.
  • Period: 5 BCE to 4 BCE

    Els ciutadans: la lluita per la igualtat.

    S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
    ½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
    S. IV aC, dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Period: 11 to 6

    invacions indoeuropeas

    XI-VI aC
    Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • Period: 123 to 123

    Les Illes Balears en temps dels Romans (123aC)

    La conquesta romana:
    - Enfrontamen entre romans i cartaginesos
    -foners sense feina es dediquen a la pirateria.
    - Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
    -Conquesta de las Balears i fundació de colonies
    -Soldats i colons romans afavoreixen l'implantacio de l'economia, creences, llengua i formens de vida romana
    -Economía basada en agricultura i ramaderia (una mica de artesenia i comerç)
  • Period: 300 to 300

    fi de l'imperi d'Occident

    Pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instalar.
    Pobles germànics: Formes de vida molt diferents a la dels romans.
    Destitució del darrer emperador: Un cap barbar, va destituir Ròmul Agustúl, darrer emperador de Romà Occident
    Començament de l'edat Mitjana 476 dC