-
Period: 11,000 BCE to 8000 BCE
PALEOLÍTIC
En el paleolític va ser una etapa molt llarga a la pre historia va ser del (2.500.000.000 fins al 10.000). Eren caçadors i reco-lectors i també eren nonades. Aquestes societats vivien en coves. Com que aquestes societats eren caçadores fabricaven las seves propis arams. -
Period: 11,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria es la primera etapa de la historia de la humanitat que va començar amb el fi de la hominització i s'acaba amb el de la escriptura. Aquesta etapa es caracteritza en tres etapes. -
10,000 BCE
VENUS
La Venus es una estatua de fanc a la que es resava per quan les dones estaven envaraçades anes tot be. -
8000 BCE
DOLMEN
Els megàlits són estructures construïdes a partir de grans pedres. Van ser construïdes a diferents llocs del món durant la prehistòria. -
8000 BCE
L'AGRICULTURA
Al neolític va apareix l'agricultura la ramaderia. Van domesticar els primers animals (porcs, cabres i ovelles). -
Period: 8000 BCE to 5000 BCE
NEOLÍTIC
El neolític va ser la segona etapa mes llarga de la prehistòria va se de (10.000aC - 8.000). En el neolític va apareix els primers oficis ( forner, teixidora, caçador...), ja eren sedentaris vivien en cases de pedres. -
7000 BCE
ARRIBADA A EUROPA
A la prehistòria en el paleolític eren normades i per tal de buscar aliment es van expandir i van arribar a Europa al (7.000aC). -
5000 BCE
L'art del Neolític
Els artistes creaven a prop de casa. Els artistes creaven les acnes que passaven al dia. -
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
EDAT DELS METALLS
La Edat dels Metalls es la etapa mes curta de la prehistòria va ser del (5.000aC - 3.500aC). En aquesta etapa descobreixen els primer metalls (bronze, coure i el ferro). També hi havien diferencies econòmiques i ja vivien en poblats. -
4000 BCE
APARICIÓ D'ESCRIPTURA
A finals de l'Edat dels Metalls apareix la primera escriptura. -
4000 BCE
PRIMERS IMPERIS
Els primers imperis van apareixen a Mesopotàmia. Sumer ( IV milions aC ), Regne d' Akkad ( Mijans III aC ), Imperi Babilonic ( 1.800 aC ), Imperi Assiri ( 1.300 aC ) i Imperi Persa ( segle VI aC ). -
3500 BCE
LA MOMIFICACIÓ
A l'antic Egipte es creia que hi havia una segona vida despres de la mort. Per aixo els faraons i faraones volien conservar el seu cos. Mijancant la momificació. -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
Al 3.500aC apareixen les primeres ciutats estats i primers Imperis a Mesopotàmia i L'Antic Egipte. Els primer imperis son: Sumer ( IV milions aC ), Regne d' Akkad ( Mijans III aC ), Imperi Babilonic ( 1.800 aC ), Imperi Assiri ( 1.300 aC ) i Imperi Persa ( segle VI aC ). I les primeres ciutats estats: Ur, Babilonia, Menfis, Edfu, Mari, Kish, Uruk, Lagash, Tebes, Assuan. I l'edat Antiga acaba al 476 aC. -
2828 BCE
CALENDARI SOLAR
El calendari solar va apareix a l'antic Egipte. Els Egipcis van crear un munt de calendaris preo el mes utilitzat era el calendari solar per tal de prevenir la crescuda de el riu Nil. -
2371 BCE
ESCRIPTURA CUNEÏFORME
A Mesopotami es desembolupava la escriptura cuneïforme. La escriptura cuneïforme es una escriptura escrita amb símbols. -
2300 BCE
DEUS I DEESES
A l'antic Egipte la religió que tenien era politeista. Tenien una divinitat per cada cosa. Les divinitats mes importats eren RA deu de el sol, AMON rei de els deus, ISIS deesa de la fertilitat, OSIRIS deu de el difunts, HORUS deu de la Guerra, THOT deu de la saviesa i ANUBIS infern. -
2100 BCE
ZIGGURAT
El Ziggurat es com una església es on anaven a resar. A Mesopotàmia la religió era politeista. El Ziggurat era com una piràmide pero esgraonada, es pujava per la escala principal i a dalt de tot hi havia el santuari on es feien les ofrenes. -
2000 BCE
L'ARC I LA VOLTA
Els Mesopotàmics van inventar el arc i la volta per tal de unir dues columnes. Mostra d’aquest fet el trobeu en la porta d’Itxar. -
1800 BCE
EL CODI DE HAMMURABI
El codi de Hammurabi el va crear el emperador Hammurabi. El codi de Hammurabi va se un codi de normes que va crear Hammurabi i va ficar un cadi a cada placa de cada ciutat per que totop cumplis les normes. El que no complia les normes li pasava com la frase de ( ojo por ojo dient por diente). -
1400 BCE
TEMPLE DE LUXOR
El temple de Luxor va ser creat entre l’any 1400 i 1000 a.C per els faraons Amenhotep III i Ramsés II. Esd diu que el temple de Luxor es un de els temples mes bonics de l'antic Egipte. -
1101 BCE
CAVALL DE TROIA
Tot va començar quan Melenao es va assabentar que la seva esposa Elena estava enamorada del príncep Paris de Troia. Melenao va començar una guerra contra Troia, però Troia tenia uns murs impenetrables. Labors a un soldat se li va ocórrer la idea de fer veure que marxaven amagar-se dins d'un cavall enorme de fusta i donar als Troians i fer veure que era un obsequi... I així ho van fer labors l'Exèrcit de Melena o va poder passar els murs i van guanyar. -
800 BCE
LES PRIMERES COLONIZACIONS
Els Grecs es van començar a estendre pel mar Mediterrani i van formar colònies que van fer que els oferia avantatges econòmics. -
800 BCE
DE QUE VIVIEN A L'ANTIGA ROMA
A l'antiga Roma vivien de les colònies de l'agricultura i la ramaderia. També vivien del comerç. Un punt clau del comerç era Roma. -
753 BCE
LA LLOVA LUPERCA
A l'antiga Roma hi ha la llegenda que Roma hi havia una lloba que es deia Luperca i que va cuidar a Romul i Remul que es diu que van ser els creadors de Roma a la llegenda. -
431 BCE
GUERRES DEL PELOPONES
A l'Antiga Grècia. Els Atenesos van abusar del seu poder a la lliga de Delos, i els Espartans es van enfadar i van crear una guerra. Va començar la guerra al 431 aC i van acabar al 404 aC. La guerra la va guanyar Esparta. I els van envair l'Imperi de Macedònia. -
264 BCE
COLONIZACIO ROMANA
L'Imperia dels Romans es va estendre per tot el mar Mediterrani, i va fer colonies a tootel mar Mediterrani. -
Period: 400 to 1492
EDAT MITJANA
-
409
L'ART VISIGOT
El poble visigot va construir petites esglésies de poca altura. Van fer servir l’arc de ferradura i grans voltes. La decoració era escassa i es concentrava en capitells, decorats amb escultures. També van destacar en orfebreria o fabricació d’objectes amb pedres i metalls. -
415
VISIGOTS A HISPANIA
Els vàndals, els alans i els bizantins estaven a la península Ibèrica instal·lats, però l'any 409 els visigots van arribar i els van fer fora. Els alans i els vàndals els van enviar a Nord d'Africà i als bizantins els van arraconar a Galícia. -
500
ELS REGNES GERMANICS
Els diferents pobles berbers es van assentar a l'antic Imperi Oriental de Roma. Es van formar diferents regnes germànics independents i rivals. Regne dels Ostrogots (Gots de l’est).
Regne dels Visigots (Gots de l’oest).
Regne dels Francs.
Regne dels Burgundis.
Regne dels Alamans.
Regne dels Anglosaxons. -
500
LA SOCIETAT RURAL GERMANICA
-- Pèrdua de població
-- Ciutats centres administratius o seus de bisbats
-- Desapareix la moneda
-- Llogarets, moltes vegades fortificats i amb cases de fusta amb cobertes de teules, branques i palla. -
711
LA CONQUESTA D'AL-ÀNDALUS
La mort de Roderic a la batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711 va debilitament de l’exèrcit visigot, incapaç de frenar l’expansió de l’exèrcit del califat Omeia, encapçalat per Tàriq, va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica.
En 7 anys ja controlaven la gran part de la Peninsula. -
714
CATALUNYA ANDALUSINA
Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van formar part d’Al-Andalus durant més de 300 anys. Van formar part dels dos emirats, per després passar a formar part del Califat. Durant el regne de taifes, serà coneguda com a Catalunya Nova (Catalunya andalusina) es va dividir en dues taifes; taifa de Lleida i la taifa de Tortosa. -
800
CARLEMANY
Carlemany era el fill de Pipi el Breu, va expandir el seu territori i a cada frontera va ficar marquesos perquè no l'envaïssin. El van coronar com a emperador d'Occident el 25 de desembre 800 dC i va tenir 3 fills Lotari, Carles el Calb i Lluís el Germànic. Quan va morir va dividir el seu territori en 3 per cada un dels seus fills. -
880
BALSARENY
La primera datació de Balsareny, es troba el 880 - 890, moment en el qual el comte d’Ausona, Guifré I, va demanar tornar a fer les antigues fortaleses per defensar-se dels musulmans. -
929
EL CALIFAT DE CORDOVA
L’any 929, Abd ar-Rahman III es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat en califat. -
1492
CONQUESTA DE GRANADA DELS REIS CATOLICS
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492. Durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
-
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
