-
1973
El rei Zahir és derrocat pel seu cosí Daud, amb ajuda soviètica. Es proclamada la República de Afganistan -
1978
El president Daud és asesimat em un Cop d'Estat marxista pel Partit Democràtic Popular de Afganistan. El nou president, Mamad Taraki, vol imposar la reforma agrària i l'educació obligatòria oer a les dones, fa estallar una yihad a escala nacional. El 24 de desembre unitats del exèrcit soviètic tomen l'aeroport de Kabul i 4 divisions mecanitzades creuen la frontera nord. El líder del PDPA, Babrak karmal, exiliat en Moscú, torna a ocupar el lloc de president. -
1979 - 1989
Guerra afgano-soviètica.
El president de Pakistán, escull a set grups muyahidín que recibien suministres militars procedents de països occidentals i del món islàmic. -
1985
Gorbachov puja al poder a Moscú. Augmenten les forces de ocupació fins als 140.000 homes, però, hi ha regions senceres , on hiha imposible accés de les tropes soviètiques i governamentals.
Els Estats Units proporcionen misils als muyahidín, inclinant al seu favor la balança del poder -
1986
A Moscú, el tenient general Najibulá subsitutueix a Karmal. A mesura que s'incrementen les mortas soviètiques, Garbachov describeix el conflicte afga com una ''ferida sagnant'', i ell presiona per que s'hi arribi a una solució militar. -
1988
Gorbachov anuncia la retirada en 10 mesos de les tropes soviètiques. Els Tractats de Ginebra, firmats el 14 d'Abril. permeteixen que les dos superpotències continuen subministrant armes als combatients. -
1989
La <Aliança dels 7 grups de muyahidín afgans> anuncia l'establiment de un Govern Provisonal Afga (GPA) amb Sibghatullah Mojadeddi com a president. Quedan wxcluits els grupes de resistència chiíta i numerossos comandants.
Al març, les forces muyahidín fracasen al seu intent de conquistar Jalalabad, tras un asedi on es perden 10000 vides.
El ministre de Asunt Exteriors, Hekmatyar, trenca relaciones amb el GPA -
1990
Els Estats Units i la Unió Soviética acorden que el president Najibulà romangui al poder fins que es puguin celebrar eleccions sota la supervisió internacional.
Najibulà anuncia la posta en marxa de un sistema multipartidista. Comença al retorn dels refugiats segons el Pla de Repatriació Voluntària de les Nacions Unides. -
1991
Els Estats Units paralitzen l'ajuda militar al GPA i anuncien que no poden garantitzar l'ajuda humanitària per 1992.
El secretari general de Nacions Unides, Pérez de Cuéllar exigeix que es posi fi al suministre d'armes a ambdós bandes i, la celebració d'eleccions per formar un govern d'amplia base democràtica. El GPA denega qualsevol compormís amb el govern de Najibulà. -
1992 (1)
A mesura que els muyahidín es van reunint en Kabul, Najibulá és canviat pero oficials militars i es refigien en el complex de Nacions Unides. Els liders muyahidín firmen el tractat de Peshawar, que estableix un perìode de govern fins la celebració d'eleccions. Hekmatyar no ho firma.
Rabbani és nombrat preesident provisional de Afganistan per un periode de sis mesos. Les forces de Hekmatyar llancen misils i coets sobre Kabul. -
1992 (2)
Estallen enfrentaments entre faccions muyahidín rivals en Kabul. Nacions Unides evacua el seu personal i trasllada la seva oficina a Islamabad.
Fent cas omís del tractar de Peshawar, un consell de savis confirma Rabbani en el seu lloc de president per dos anys més. -
1993
El govern llença una ofensiva contra Hekmatyar que respon amb el bombardeig de la capital durant un mes.
Quatre membres del personal de Nacions Unides són assassinats de la provincia de Nangarhar, a la carretera cap al pas de Khyber.
L'acord de Islamabad estableix que les ordres de Rabbani quedi reduit a 18 mesos.Dos dies més tard tornen els enfrentaments, motivats per la indefinició sobre la situació del ministre de Defensa.
Hekmatyar jura el seu càrreg com primer ministre. -
1994 (1)
La batalla de Kabul s'intensifica al formarse una Aliança entre el general Dostum y Hekmatyar. Continuen els combats durant l'any sense clars guanyadors.Bloquejen el suministre d'ajuda alimentària i sanitaria.
L'embaixador mestiri és nombrat cap de la Misió Especial de Nacions Unides amb l'objectiu d'arribar a la pau
Kandahar cau en mans dels talibansque són dirigits per el mulà Mohamed Omar, que aconseguiex a 4.000 voluntaris paquistanis. -
1994 (2)
L'11 de novembre les Nacions Unides reclama 106'4 miions de dòlars per poder fer front a les necessitats de Afganistan. Segons fonts de la Creu Roja els combats del 1994 van provocar la mort de 7.000 persones, van ferir a 100.000 i van deixar sense hogar a més de mig milió de persones. -
1995
Els Talibans obligen a Hekmatyar a abandonar les seves bases de llençament de coets, posant fi al primer lloc de Kabul.
Tras la mort de Abdul-Ali Mazari, lider de Chiíta, les forces governamentals expulsen als talibans de Kabul.
Tras durs enfrentaments a l'oest, Herat cau en mans del talibans.El senyor de la guerra local, Khan, fuig a Irán acompañat de 8.000 seguidors.
A octubre comença el segon asedi dels talibans, que llancen coets sobre la capital. -
1996
El 3 d'abril, 1.000 clergues musulmanes proclamen al mulà Mohamed Omar lider dels creients.
El 26 de juny tras un acord de pau entre Rabbani i Hekmatyar, aquest torna a ocupar el seu lloc com a primer ministre.
Més tard, els talibans llancen una ofensiva en l'est i capturen Jalalabad.
El 27 de setembreels talibans agafen el control de Kabul i declaren a Afganistan un Estat totalment Islàmic.
Rabbani, Dostum i Khalili, creen una aliança antitalibana denominada Consell de Defensa de Afganistan. -
1997
La oposició afgana forma un nou govern amb Rabbani al front.
El 19 de maig, el general Malik, governador de Faryab, s'alía als talibans. Dostum fuig a Turquía.
Les forces talibans entren en Mazar i Sharif. Pakistán reconeix al govern taliban. Li seguiexen Arabia Saudí i els Emirats Àrabs.
El mulà Mohamed Omar visita Kabul per levantar els ànims dels talibans.
UNOCAL crea un consorci per a la crecaió de un gasoducte a través d'Afganistan. -
1998 (1)
Osama Bin Laden demana als musulmans que matin als nortamericans i els seu aliats, civils i militars.
La ONU retira al seu personal de Kandahar.
Fracasen les conversacion de pau entre el Estats Units i els talibans.
Dos empleats de les Nacions Unides moren a Jalalabad i las ONG extranjeras abandonen Kabul.
Entre 4.000 i 5.000 persones moren a mans dels talibans en Mazar i Sharif. -
1998 (2)
Tras la mort d'un observador de les Nacions Unides en Kabul, la ONU i la Creu Roja retiren tot el seu personal de l'extranjer.
Arabia Saudí retira als seus diplomàtic, i els talibans capturen Bamiyan.
Els Estats Units ofereixen 5 milions de dòlars a cambi d'imformacions que ajuden a la captura de Bin Laden. En resposta, els talibans ho declaren inocent.
UNOCAL retira el consorci per la construcció del gasoducte. -
1999 (1)
Els talibans anuncien la desaparició de Bin Laden i les Nacions Unides tornen a Kabul. El talibans reconquisten Bamiyan.
El 4 de Juliol, Bin Laden es descobert prop de Jalalabad.
Els talibans llencan una ofensiva conta Masud i tomen la base aèrea de Bagram, més tard, Masud llença una contraofensiva amb molt éxit.
Intente matar a Mohamed Omar.
Els Estats Units prevenen el comandament militar paquistaní contra la posibilitat de un cop d'estat. -
1999 (2)
El cap de la ISI, viatja a Kandahar per denunciar la presència de camps d'entrenament terrosrista en territori afgà.
Les tropes leals a Musharraf ocupen la televisió i arrestan a Sharif, i Musharraf s'autoproclama cap ejecutiu durant una emisió a la televisió.
Les Nacions Unides imponen sancions a Afganistan. -
2000
Khan, antic governador de Herat, escapa de Kandahar tras estar tres anys encarçelat.
El president dels EEUU, Bill Clinton realitza una visita a Islambad per demanar que torni la demoscràcia.
Les Nacions Unides consideran a Rabbani president de Afganistan, i inicia conversacions de pau amb els talibans. -
2001
El judici contra Bin Laden es celebra sense la seva presència, i contra un gran nombre de altres presumpts implicats en els atentats, comença al tribunal de Manhattan.