-
Period: 2600 BCE to 1500 BCE
CIVILITZACIÓ MINOICA
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Els minoics van crear l'illa de Creta en honor al seu rei Minos.
Va entrar en crisi després de l'erupció del volcà de l'illa de Thera i l'arribada dels aqueus. -
1639 BCE
Erupció Volcà Illa Thera
L'erupció minoica va ser un dels fenòmens més significatius ocorreguts a la mar Egea durant l'edat del bronze. L'erupció volcànica va causar un canvi climàtic a la zona de la mar Mediterrània oriental i possiblement a tot el món -
Period: 1600 BCE to 1200 BCE
CIVILITZACIÓ MICÈNICA
Els aqueus o micènics (que van ser un poble d'origen indoeuropeu provenient de la regió dels Balcans, que lograren colonitzar de forma pacífica l'illa de Creta i dut a terme la fusió de la seua cultura) van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès.
Van conquistar Troia.
Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç. -
1500 BCE
Arribada dels Aqueus
-
Period: 1100 BCE to 800 BCE
EDAT OBSCURA. LA CIVILITZACIÓ DÒRIA
Els doris van prendre la possessió de la península del Peloponés en un fet cridat ''Tornada dels Heraclides''.
Les enormes despeses de les empreses reals, la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
La polis, ciutat-estat d'escassa extensió i poca població, estava formada pel centre urbà i pel territori que l'envoltava -
Period: 800 BCE to 500 BCE
ÈPOCA ARCAICA
En aquesta època es consoliden les polis que entren en crisi per:
a concentració de la riquesa i el poder polític en uns pocs, superpoblació de les ciutats, escàs rendiment de la terra, necessitat de matèries primeres i aliments, el deteriorament de la convivència política.
En aquest període, Atenes i Esparta comencen a destacar sobre la resta de polis gregues, una i l'altra amb estils de vida oposats.
Al 776 a.C., es celebrarà la primera olimpíada -
753 BCE
Roma fundada per Ròmul
La llegenda diu que Ròmul i el seu germà van ser abandonats i adoptats per una lloba. Rem i Ròmul volien fundar una ciutat i van discutir, aleshores, Ròmul va matar al seu germà i van fundar Roma. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
Davant l'acossament dels etruscos i els sabins, els llatins, que habitaven a la planície del Lacio, es van asentar en una colina pròxima al riu Tíber, el Palatí, i la van fortificar: havia nascut Roma.
El primer rei serà Ròmul (romà) i després hi haurà tres reis sabins i tres etruscos.
D'aquesta època procedeix la distinció entre patricis, amb possessions de terres i obligacions militars, i els plebeus, que eren la majoria de la població i no tenien drets polítics. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
L'època republicana serà la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus i les institucions i es van realitzar grans conquestes.
Tres guerres civils posaran fi a aquest període entre el 88a.C i el 31a.C.En la segona, el protagonista, Juli Cèsar es convertirà en dictador amb tots els poders, el què li costarà la vida, i en la tercera, Octavi va vèncer a Marc Antoni i Cleòpatra, annexant Egipte a Roma. -
Period: 500 BCE to 336 BCE
ÈPOCA CLÀSSICA
És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental Va tindre lloc La Batalla de Marató, que va seer entre els gregcs i perses.
Al finalitzar les Guerres Mèdiques, Atenes i les ciutats jòniques crearen una aliança per defensa-se de futurs atacs perses.
A més, a Atenes es desenvoluparà la democràcia -
495 BCE
Govern de Pericles
Per a mantindre la seua flota poderosa, Atenes necessitava aports econòmics, que provenien de els seus aliats de l'Asia Menor.
La Lliga es reunia en el temple d'Atenes.
Atenes era cada vegada més poderosa, obtenia així recursos de la Lliga.
El sistema polític d'Atenes era la democràcia directa, on els seus funcionaris eren elegits per sorteig. Ja havia aconseguit, esta forma política, però va ser davall el govern de Pericles quan es va desplegar amb el seu resplendor. -
-
-
Period: 336 BCE to 146 BCE
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
S'inicia amb el regnat d'Alexandre el Gran que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
Després de la seua mort, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics. -
219 BCE
Conquesta de Sagunt per Aníbal
Aníbal presa Sagunt. Aníbal va tindre que protegir a les poblacions veïnes que se sentien oprimides per Sagunt. Roma no els va defendre ni els va enviar ajuda. Ambdós potències van començar a fer els preparatius per al que seria una trobada frontal de les mateixes. Arran d'este esdeveniment, Roma crega dos cossos d'exèrcit.
Una vegada organitzada la defensa de la Península, se'n van a Itàlia, iniciant-se la II Guerra Púnica. -
-
-
58 BCE
La Guerra de la Gàl.lia
La guerra de la Gàl.lia va ser un conflicte militar entre Juli Cèsar i les tribus gales. En el curs d'eixa guerra la República romana va sotmetre a la Gàl·lia. Els romans també van realitzar incursions a Britània i Germania, però estes expedicions no van arribar a transformar-se en invasions a gran escala. La guerra de les Gàl.lia va culminar amb la batalla d'Alesia on els romans van posar fi a la resistència organitzada dels gals. -
44 BCE
Mort de Juli Cèsar
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de ''liberatores''. Van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC. El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la Tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, va decidir declarar-se emperador, posant fi al període republicà a Roma. -
Period: 27 BCE to 284
IMPERI (Alt Imperi: El Principat)
En general, fou un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una eficaç administració. Durant l'alt Imperi continuà l'expansió territorial.
Amb Octavi August s'inicià aquest període, que es carateritzà per la concentració de poders en mans d'una sola persona, els princeps, per la qual cosa les funcions del Senat i les assemblees ciutadanes quedaren molt reduïdes. La seua època serà coneguda com la Pax augusta. -
Period: 284 to 476
IMPERI (Baix Imperi: el Domini)
Des de finals del segle III, l'Imperi entrà en crisi per la dificultat de governar un imperi tant extens, la pax romana va disminuir els ingressos de l'Estat, l'augment de la pobresa provocà revoltes, crisi política per continus canvis d'emperador, intromissió de l'exercit en l'elecció de l'emperador, invasió de pobles germànics aprofitant la feblesa de l'Imperi.
L'Imperi d'Occident caurà al 476 amb la conquista de Roma pels pobles germànics i la d'Orient. -
380
El cristianisme es converteix en la religió oficial de l'Imperi
Quan Jesucrist va néixer l'imperi romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'imperi romà. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el grecoromà i més enllà. -
476
Conquista de Roma per Odacre
El Regne d'Odacre fou proclamat en Itàlia per els invasors d'Odoacre en l'any 476, que després en el 477 expulsen als vandals de Sicilia, pero en el 493 va caure en mans des ostrogots, per les conquistes de Teodorico.
L'Imperi Romà d'Occident, a la llegada d'Odoacre ja estava destruida.
En l'any 492, el rei ostrogot Teodorico penetra a Italia destruint a l'any següent el Regne d'Odoacre sent suplantat pel Regne Ostrogot de Italia. -
