-
Period: 700 BCE to 500
Filosofia Antiga
La filosofia de l'antiguitat va ser limitada geogràficament a la Mediterrània. Després, el període clàssic grec, que comença amb Sòcrates . Finalment, la filosofia del període hel·lenístic va seguir el període clàssic, seguida per la filosofia de l'antiguitat tardana, que inclouen els epicuris, els estoics , els escèptics i els neoplatònics. -
624 BCE
Tales de Milet
-
Period: 624 BCE to 546 BCE
Tales de Milet
Defensà que l'aigua fou el principi de totes les coses. -
569 BCE
Pitàgores
-
Period: 569 BCE to 475 BCE
Pitàgores
Creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques. -
535 BCE
Heràclit
-
Period: 535 BCE to 470 BCE
Heràclit
Creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció del que res escapa. -
515 BCE
Parmènides
-
Period: 515 BCE to 400 BCE
Parmènides
Deia que el ser no pot originar-se del no res i que el ser no surgeix ni desapareix. -
481 BCE
Protàgores
-
Period: 481 BCE to 411 BCE
Protàgores
Creia que tota afirmació es veu coincidida pel context en el que es emitida. -
470 BCE
Sòcrates
-
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
Pensava que la conducta moral només es possible si es basa en el coneixement del bé i la justícia. -
428 BCE
Plató
-
Period: 428 BCE to 347 BCE
Plató
Proclamà que l'Univers és un ésser viu i únic i el Demiurg ho ha fet el més semblant al seu model. És esfèric, perquè aquesta és la forma més perfecta i bella, i li va aplicar un moviment circular sobre ell mateix i al voltant d'un punt fix amb moviment uniforme i circular -
384 BCE
Aristòtil
-
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Admet que la realitat és canviant, el veritable coneixement és saber identificar la substància de cada cosa, obra de l'entesa. -
341 BCE
Epicur
-
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
La sensació és la base de tot el coneixement i es produeix quan les imatges que desprenen els cossos arriben fins als nostres sentits. Davant de cada sensació, l'ésser humà reacciona amb plaer o amb dolor, donant lloc als sentiments, que són la base de la moral. -
354
Agustí d'Hipona
-
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
La veritat era per a Sant Agustí l'ideal suprem a qui es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que fa referència a l'ànima ia Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica. -
Period: 700 to 1300
Filosofia Medieval
La filosofia medieval es una combinació de la filosofia pagana amb la nova religió cristiana i l'herència intel·lectual jueva i islàmica.Algunes d'aquestes doctrines van ser especialment difícils de combinar,com l'encarnació i la trinitat, però l'esforç per resoldre-les va ser el motor de gran part de la filosofia medieval, i va portar a desenvolupar conceptes, teories i distincions que heretaria tota la filosofia posterior. -
1224
Tomàs d'Aquino
-
Period: 1224 to 1274
Tomàs d'Aquino
Accepta de l'aristotelisme que la felicitat és la finalitat última de l'home, i que el coneixement de la naturalesa humana permet especificar un conjunt de normes morals que constitueixen la llei natural. -
1280
Guillem d'Ockam
-
Period: 1280 to 1349
Guillem d'Ockam
Nega que res universal existeixi fora de la ment. El seu punt de vista s'anomena conceptualisme, on els universals no són entitats lingüístiques sinó conceptes generals que veiem en les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció. -
Period: 1400 to
Filosofia Moderna
La filosofia moderna és aquella filosofia desenvolupada durant l'edat moderna i associada amb la modernitat. El segle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentre que el començament del segle XX en marca aproximadament la fi. -
Descartes
-
Period: to
Descartes
Es basa en l'acceptació de certes veritats essencials, no derivades de l'experiència, i en la recerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat amb l'ajut del mètode de raonament que Descartes anomenava “dubte metòdic”. -
Locke
-
Period: to
Locke
Nega que res universal existeixi fora de la ment. El seu punt de vista s'anomena conceptualisme, on els universals no són entitats lingüístiques sinó conceptes generals que veiem en les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció. -
Hume
-
Period: to
Hume
La qüestió de saber si la realitat objectiva existeix o no és insoluble. Afirma que no només no sabem com són les coses, sinó que no sabem ni tan sols si existeixen realment -
Kant
-
Period: to
Kant
No nega l’existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat pensable d’un món físic. El que nega és que la raó humana pugui transcendir i arribar a aquests ens en si mateixos: siguin el «món», «Déu» o «l'ànima». -
Period: to
Filosofia Contemporània
La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. És el període que segueix a la filosofia moderna, i el seu inici se sol fixar a finals del segle XIX o principis del segle XX. -
Marx
-
Period: to
Marx
S'oposa al caràcter sistemàtic de la veritat de la filosofia de Hegel. La naturalesa s'explica per les causes mecàniques que en regeixen el funcionament. No hi ha una concepció processual, del món com a matèria subjecta a desenvolupament històric i dialèctic, ni de l'home com a ésser productiu. -
Nietzsche
-
Period: to
Nietzshe
Sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”. -
Freud
-
Period: to
Freud
Va concloure que el camí cap a la comprensió de la ment era en l'anàlisi dels somnis. Va advertir que tots els somnis són el compliment encobert d'una fantasia o d'un desig reprimit i per tenir-hi accés cal mirar a través del seu contingut manifest i desentranyar-ne el contingut latent. -
Heidegger
-
Period: to
Heidegger
Sosté que l'humà manté una rotunda relació de co-pertinença amb el seu ésser; alhora que coexisteix en l'estat de “ser-hi”, “ser al món” o “estar al món”, la qual cosa consisteix a desenvolupar-se en connexió i equilibri amb l'entorn en un nivell eteri i sublim, guiat pels preceptes. -
Gadamer
-
Period: to
Gadamer
Ha desenvolupat una teoria hermenèutica en la qual la història i la tradició tenen un paper clau per captar el veritable sentit de la comprensió. -
Sartre
-
Period: to
Sartre
Afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ésser. ...Aquest és el principi de l'existencialisme”, postula Sartre. El filòsof afirma que l'home és l'ésser pel qual el no arriba res al món. -
Habermas
-
Period: to
Habermas
Deia que l'ésser humà inicia el seu coneixement a partir de certs interessos arrelats a la seva pròpia naturalesa.