-
753 BCE
Fundació de Roma
Roma va començar sent una petita ciutat en la península ibèrica, va ser fundada per Ròmul, el 1r rei de Roma -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
va ser el període més antic de la història de l'Antiga Roma durant el qual l'Estat romà va estar governat per reis. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania. -
506 BCE
Ultin rei de Roma
L’últim rei va ser Tarquini el Soberbi a l’any 509 aC, que va ser derrocat en una revolució dels patricis. -
499 BCE
Principis del segle V
Roma en el segle V ya estava contolant tot Lacio -
299 BCE
Principis del segle III
Roma en el segle III ja tenia tota la peninsula d'italia contolada. -
Period: 133 BCE to 123 BCE
Dracos
Las reformas de los Gracos son una serie de leyes y propuestas entre el 133aC al 123aC por los hermanos Tiberio Sempronio Graco y Cayo Sempronio Graco, de la familia de los Gracos. Eran -
Period: 91 BCE to 87 BCE
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC,[1] en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte[2]) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
Rebelió de esclaus
rebel·lions històriques d'esclaus van ser la dirigida per l'esclau romà Espàrtac (c. 73-71 aC), així com el thrall (esclau escandinau) Tunni, que es rebel·là contra el monarca suec Ongentheow, una rebel·lia que necessità ajuda danesa per ser sufocada. -
60 BCE
Cras i Juli Cèsar formen el primer triunmvirat
va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
La Segona Guerra civil romana
va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. -
47 BCE
Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici
ve ser escollit en el 47 aC com dictador vitalici -
44 BCE
Julio Cesar es asesinat
va ser assassinat per Marco Bruto -
Period: 43 BCE to 48 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. -
31 BCE
Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium i es proclamat emperador
es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. -
Period: 27 BCE to 1453
Imperi
va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. -
Period: 27 BCE to 180
Pax Romana
es una expresión en latín utilizada para referirse al largo periodo de estabilidad que vivió el Imperio romano, caracterizado tanto por su calma interior como por su seguridad exterior, lo que le permitió alcanzar su máximo desarrollo económico y expansión territorial. -
Period: 88 to 81
La primera guerra civil de roma
va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador. -
212
L’emperador Caracalla
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa. Aquest fou un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi. -
Period: 293 to 324
Tetrarquia
La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV[1] (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. -
Period: 303 to 313
La gran persecució als cristians
també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. -
Period: 307 to 337
Els romans toleram el cristianisme
Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà. -
330
Constantinoble és la nova capital de l’imperi
Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv, quan comença l'edat moderna. -
380
Teodosi I converteix el cristianisme en la religió oficial
el cristianisme, desplaça les creences tradicionals. Després d’un intent de repressió, l’emperador Constantí en legalitza la pràctica i, l’any 380, Teodosi I el Gran proclama el cristianisme com la religió oficial a l’Imperi Romà. -
395
Mort de Teodisi
Mort de Teodosi I (395 d.C): l’imperi es divideix amb imperi romà d’orient i imperi romà d’occident -
410
Els ostrogots envaeixen Roma
A l’any 410, els ostrogots envaeixen Roma i es queden al sud-oest de França -
476
Odoacre acaba amb l'emperador de romà
A l'any 476 dC Odoacre va acabar amb el enperador de roma Romul Agustul
