-
1000 BCE
Grècia Clàssica
Els filòsofs grecs van intentar descriure alguns fenòmens lluminosos que contemplaven a diari (com l'agrandament de la Lluna i el Sol a l'horitzó) mitjançant la lògica i la deducció. Entre ells ja es va produir una primera controvèrsia ciéntifica. -
999 BCE
Demòcrit, Aristòtil, Epicur i Lucreci
Aquests filòsofs van ser els màxims representants del bàndol que afirmava que els raigs passaven dels objectes a l'ull. -
999 BCE
Euclides, Empèdocles i Ptolomeu
Representen al bàndol que afirmava que els raigs lumínics passaven des de l'ull a l'objecte -
500 BCE
Roma i Alta Edad Mitjana
Durant aquest període de degradació general per totes les ciències, no es van produir avenços en la òptica física. -
901
Ibn Al-Haytham
Científic àrab, responsable d'un gran nombre d'avenços en òptica durant el segle X. Per exemple, distingueix la llum com a entitat física i l'ull com a detector. També desenvolupa principis per lents, miralls i l'anomenada "cambra fosca" (sistema per observar l'interior de certs tipus d'objectes) -
1200
Al-Gafiqui
Oculista àrab de gran popularitat, el qual va realitzar avenços per corregir problemes de vista. -
1266
Robert Bacon
Monjo anglès que va desenvolupar les primeres ulleres d'occident, realitzant un estudi sobre la deformació visual de les imatges a través de les lents, el que permet fer les funcions que la retina de les persones amb problemes de visió no fa. -
René Descartes
Se'l considera un dels pares de la òptica moderna. Va estudiar el fenòmen de la reflexió lumínica, i a partir dels seus estudis es va originar, per exemple, la idea de les lents de contacte -
Robert Hooke
Investiga microscopis, aconseguint desenvolupar lents que produïen imatges amb molts augments. -
Teoria Ondulatòria de Huygens
El físic holandès Christiaan Huygens proposa que la llum és una ona, encara que, quan Newton publica la seva Teoria Corpuscular, aquesta és rebutjada pel prestigi del físic anglès. -
Teoria Corpuscular de Newton
Sir Isaac Newton afirmaba que la llum era matèria emesa pels focus lluminosos, amb propagació rectilínia. Tanmateix li costa mesurar la refracció, la comunitat científica no dubta d'aquesta teoria inicialment gràcies al prestigi del seu autor, rebutjant la Teoria Ondulatòria. -
Difracció de Thomas Young
Thomas Young explica el fenòmen de la difracció, que Huygens no va poder descriure, resolent un dels principals problemes de la Teoria Ondulatòria. El seu experiment, a més, resulta guanyador d'un premi de ciència organitzat per partidaris de Newton, que no esperaven una victòria d'un estudi sobre la Teoria Ondulatòria. -
Augustin-Jean Fresnel
Aquest físic francès desenvolupa les teories de difracció de Young en 3 dimensions, i fa els primers experiments (encara que sense resultats concloents) per mesurar la velocitat de la llum. -
Karl F. Gauss
Estableix les primeres teories de l'òptica geomètrica, i els seus estudis sobre la llei de reflexió i les consideracions geòmetriques de la refracció es continuen utilitzant avui en dia per construir tot tipus d'instruments òptics. -
Léon Foucault
Mesura la velocitat de la llum amb èxit, i el seus resultats, on la llum és més ràpida a l'aire que a l'aigua, invalida la refracció de Newton i suposa el cop de gràcia a la Teoria Corpuscular. -
Albert Einstein
Einstein descriu el efecte fotoelèctric basant-se en les teories quàntiques de Planck. Determina que la llum es forma de paquets d'energia, fotons, l'energia dels quals varia segons la freqüència de la llum (la qual va determinar Rudolf Hertz) -
James C. Maxwell
Degut a la seva capacitat de propagar-se pel buit (conegut en aquell moment com "èter") i a que la velocitat lumínica calculada per Foucault és idèntica a la dels camps electromagnètics, determina que la llum és una ona electromagnètica. -
Teoria Actual
Avui dia s'accepta una mescla de les Teories Corpuscular i Ondulatòria: la llum es forma de fotons (paquets d'energia), però el seu comportament i propagació són els d'una ona electromagnètica.
