-
Després de la Segona Guerra Mundial
El final de la Segona Guerra Mundial comporta la divisió del país en quatre zones d’influència controlades pels Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica. Igualment, la capital alemanya, Berlín, alliberada i ocupada per les tropes soviètiques de Stalin, també es reparteix segons aquests paràmetres. Així, els occidentals es quedaven amb el sector oest i l’est restava en mans de la URSS. -
Després de la Segona Guerra Mundial (II)
Les diferències entre els aliats aviat sortirien a la llum: l’aliança entre el capitalisme i el comunisme només responia a la conjuntura de la lluita contra l’enemic comú feixista i la Guerra Freda estava en plena gènesi. El primer escenari d’enfrontament va tenir lloc a l’Alemanya de postguerra en el moment en què Stalin va implantar el comunisme a la seva zona d’influència mentre desmantellava la indústria i les infraestructures en concepte de reparacions de guerra. -
Juny de 1948 (RFA)
El 1948, els tres aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i crear la República Federal d’Alemanya (RFA), una democràcia parlamentària de caràcter liberal. Les tres zones occidentals de Berlín van reunificar-se. Com a resposta a aquesta violació dels acords de Jalta i Potsdam, el juny de 1948, la URSS va ordenar el bloqueig terrestre de la ciutat de Berlín, zona soviètica. tancament de fronteres i es va aïllar el sector occidental.Estats Units, creació d’un pont aeri -
Maig 1949
el maig de 1949, davant la inutilitat de la mesura Stalin aixecaria el bloqueig, però la crisi es cobraria la partició formal d’Alemanya: mentre el bloc occidental s’articulava al voltant de la RFA, a la zona soviètica va néixer la República Democràtica d’Alemanya (RDA), una més de les repúbliques que pivotaven sota el control de la URSS.La RFA no reconeixia la seva veïna oriental, reunificació del país, la RDA no descartava la unificació, occidentals acceptessin el camí del comunisme. -
1952-1961
Els anys 1952 i 1961 marxessin de la República Democràtica d’Alemanya, influència de la URSS, dos milions de persones, direcció a la República Federal d’Alemanya, sota la influència occidental, per l’atracció exercida per l’existència d’un millor nivell de vida, rebuig a l’anomenat “socialisme real”, problemes d’abastaments, de subsistències i l’Estat policial repressiu articulat pels soviètics, autoritats de la RDA pressionessin Kruixtxov per aturar la sagnia demogràfica i econòmica. -
1958
El 1958,la Unió Soviètica va exigir als aliats occidentals que Berlín oest deixés de ser una ciutat lliure desmilitaritzada. Els accessos a Berlín passessin a estar sota el control del govern de la RDA, reconeixement de la RDA i la perpetuació de la divisió alemanya. -
Creació mur 1961
La creació d’un mur que protegís la RDA d’un atac feixista, únic objectiu real buscava aturar els moviments migratoris. La resposta occidental a la divisió efectiva de la ciutat de Berlín,la condemna verbal i la realització de maniobres militars com a acte de força. Escalfar la política de blocs fins a límits mai vistos amb anterioritat. “Mur de la vergonya” ,occidentals o “mur de protecció antifeixista” , orientals, seria un dels símbols més coneguts de la Guerra Freda. -
Agost de 1961
La crisi política internacional va prolongar-se durant tres anys fins que, malgrat la previsible reacció negativa dels governs occidentals, la nit del 12 al 13 d’agost de 1961, les autoritats orientals, sota la vigilància de l’exèrcit, van aixecar un mur de ciment que separava la ciutat de Berlín en dos sectors incomunicats: havia nascut l’anomenat Mur de Berlín. -
Com era el mur.
La frontera interurbana que travessava Berlín va esdevenir un element pràcticament infranquejable: a un mur de formigó de 3,5 metres s’hi sumaven infinitat d’obstacles com alarmes electròniques, punxes de ferro semienterrades a terra, sorra per delatar el pas de qualsevol presumpte fugitiu… les autoritats soviètiques de la RDA van posar tota la seva energia en evitar noves fugides mentre prometien que les reformes introduïdes permetrien superar aviat la RFA en benestar i prosperitat. -
1962
L' Alemanya federal van esclatar violentes manifestacions de protesta contra el règim comunista. Famílies senceres s’havien vist separades pel mur sense que els seus ideals polítics hi haguessin tingut res a veure, només la geografia dibuixada sobre un mapa en les negociacions de la pau.es autoritats germàniques de l’est i l’oest van arribar a un pacte pel qual els berlinesos podrien creuar el mur per motius familiars com naixements, bodes i defuncions. -
Willy Brandt
El canceller Willy Brandt, de la RFA, va signar un tractat amb els soviètics en el qual es reconeixien les fronteres europees i s’establia una acord que havia de garantir la pau. -
23 d' agost de 1989
Hongria treu les seves defenses amb Àustria, el setembre turistes alemanys orientals a Hongria s'escapaven a Àustria. Els hongaresos impediren travessar la frontera i els tornaven a Budapest. El govern alemany oriental responia rebutjant altres viatges a Hongria, però permetia retornar als que ja hi eren.Va provocar un incident similar a Txecoslovàquia. Les autoritats alemanyes orientals els permetien marxar, a condició que utilitzessin un tren que transités per l'Alemanya de l'Est. -
18 d' octubre de 1989. Erich Honecker
El que va ser líder durant molt temps de l'Alemanya Oriental, Erich Honecker, dimitia el 18 d'octubre de 1989, i era reemplaçat uns dies més tard per Egon Krenz.encara declarava que l’existència del mur es perllongaria per molts anys. Els fets, però, van impulsar la població en un sentit oposat als desitjos del president oriental: coincidint amb el seu quarantè aniversari, milers de persones van manifestar-se contra el govern exigint la implantació de les llibertats democràtiques. -
9 de novembre de 1989. Günter Schabowski
Günter Schabowski,portaveu del politburó,Poc abans en una conferència de premsa el 9 de novembre, li passaven una nota que deia que els berlinesos se'ls permetria creuar la frontera amb el permís apropiat, però sense donar cap altra instrucció.havien estat confeccionades feia només unes poques hores i havien de tenir efecte l'endemà, donant temps per distribuir-les entre els guardes fronterers, però ningú no havia informat Schabowski. -
9 de novembre de 1989. Günter Schabowski (II)
Va llegir la nota en veu alta al final de la conferencia. "Pel que sé, entren en vigor immediatament, sense retard".Un moderador va manifestar: "Aquest 9 de novembre és un dia històric." Alemanya de l'Est "ha anunciat que, comença immediatament l'obertura de les seves fronteres a tothom." -
9 de novembre de 1989
Mentrestant l'onada de refugiats que marxaven d'Alemanya de l'Est cap a l'Oest havia augmentat i havia trobat el seu camí a través de Txecoslovàquia, nou govern Krenz i d'acord amb el govern txecoslovac comunista. El politburó dirigit per Krenz va decidir permetre als refugiats sortir directament a través dels punts de pas entre Alemanya Oriental i Occidental, incloent-hi Berlín Oest. El mateix dia, l'administració ministerial modificava la proposta per a incloure els viatges privats. -
9 de novembre de 1989 (II)
Després de sentir l'emissió, els alemanys orientals es varen reunir al costat del mur demanant que els guardes de frontera obrissin immediatament les seves portes.Els guardes feien moltes tenses trucades als seus superiors, no hi havia ningú entre les autoritats que s'atrevís a prendre la responsabilitat personal de donar ordres per a utilitzar una força letal, no hi havia solució per als soldats que es veien abastament superats en nombre per l'enorme multitud de ciutadans orientals. -
9 de novembre de 1989 (III)
Els guardes finalment varen cedir, obrint els controls i permetent passar la multitud amb poca o cap comprovació d'identitats. Els exultants berlinesos de l'est eren rebuts pels ciutadans de l'oest en una atmosfera commemorativa. El 9 de novembre es considera la data oficial de la caiguda del mur. En els dies i setmanes següents, la gent venia al mur amb martells i pics per arrencar-ne trossos com a record. Aquesta gent se'ls anomenava "Mauerspechte" (pica-soques de paret). -
17 de novembre de 1989
Les noves regulacions entraren en vigor el 17 de novembre de 1989. -
22 de desembre de 1989
El règim d'Alemanya Oriental va anunciar l'obertura de deu nous passos fronterers en la següent setmana, alguns en localitzacions simbòliques (Potsdamer Platz, Glienicker Brücke, Bernauer Straße). La multitud als dos costats esperaven durant hores, animant-se als buldòzers que enderrocaven parts del mur per restablir velles carreteres. -
22 de desembre de 1989 (II)
Algunes fotos i imatges de televisió d'aquests esdeveniments es mal etiqueten com "desmantellant el mur", tot i que era merament la construcció de passos nous. Els passos de frontera nous es van continuar obrint fins meitat de 1990, incloent-hi la Porta de Brandenburg el 22 de desembre de 1989. -
23 de desembre de 1989
Els alemanys i berlinesos occidentals varen disposar de visat lliure per viatjar des del 23 de desembre. Només podrien visitar la zona oriental sota condicions restrictives que implicaven sol·licitud d'un visat uns quants dies o setmanes per endavant i canvi obligatori de com a mínim 25 marc alemany per dia d'estada previst. Així, en les setmanes entre el 9 de novembre i 23 de desembre, els alemanys orientals varen poder viatjar més lliurement que els occidentals. -
3 d' octubre de 1990
Tanmateix, els treballs oficials per a la demolició del mur no s’iniciarien fins el 1990. La seva desaparició simbolitzava el final de la divisió d’Europa, el final de la Guerra Freda i l’inici de la reunificació d’Alemanya. -
Video resumit
