Unnamed

TREBALL HISTÒRIA 1av

  • Period: to

    CRISI DE LA RESTAURACIÓ

    El desastre del 98 va mostrar les diferències del règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regionalistes. El regionalisme va ser un corrent de pensament caracteritzat amb la idea de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. En efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país.
  • Tancament de Caixes

    Tancament de Caixes
    Tipus: protesta. Estat: Espanya
    Protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona.
    Conseqüència de la crisi del 98: Pujen impostos
  • Lliga regionalista

    Lliga regionalista
    Partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional. El fet que condiciona la creació de la Lliga Regionalista va ser el desastre del 98. La derrota espanyola i la pèrdua de bona part de les seves províncies d'ultramar feien trontollar el règim de la Restauració i propicià que el sector regeneracionista del partit conservador encapçalat per Francisco Silvela arribés al poder al mateix any.
    Governaven liberals
    Alineació política: DRETA
  • Formació Solidaritat Catalana

    Formació Solidaritat Catalana
    Gran moviment unitari català.
    Tipus: coalició política
    Ideologia política: catalanisme
    Creació:1906
    Dissolució: 1909
    Va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques.
    El seu dirigent era Enric Prat de la Riba.
    Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona.
  • Partit Republicà Radical (PRR)

    Partit Republicà Radical (PRR)
    Partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la Restauració Borbònica. Si bé durant els seus primers anys va tenir un paper discret, durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
    Alineació política: Centrisme. Creació: 6 de gener 1908, Santander
    Dissolució: 1936
    Reemplaçat per: Partit Radical Demòcrata
  • Unió federal Nacionalista Republicana (UFNR) Creació 1910 Dissolució 1917 Tres partits; Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà, mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana.

    Unió federal Nacionalista Republicana (UFNR) Creació	1910  Dissolució	1917 Tres partits; Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà, mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana.
    President: Josep Maria Vallès.
    Va participar en les eleccions legislatives de Barcelona de 1910, obtenint una representació considerable. Un any més tard va ingressar en la Conjunció Republicà-socialista de caràcter més lerrouxista, però la darrera mort de Vallès,no accepta el republicanisme català de la ideologia de Lerroux pels federalistes, provoca la migració dels antics membres provinents d'Unió Republicana, com Lluís Companys, el 1912.
  • Pacte de Sant Gervasi: Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març del 1914

    Pacte de Sant Gervasi: Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març del 1914
    Aliança electoral entre el PRR i la Unió Federal Nacionalista Republicana per a les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
    El republicanisme catalanista es trobava en una crisi greu degut a la divisió interna de la UFNR entre el sector republicà liberal, representat per Pere Coromines.
    Els dos partits busquen l’ajuda mútua davant el poder creixent de la Lliga.
    Lliga Regionalista no va tenir gairebé cap oposició política de pes fins a la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
  • La Mancomunitat de Catalunya (Fins el 1925)

    La Mancomunitat de Catalunya (Fins el 1925)
    Institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agruparà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
    President: Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en una eina bàsica que va contribuir a modernitzar un país.
  • Partit Republicà Català (fins 1931)

    Partit Republicà Català (fins 1931)
    Fusió: Bloc Republicà Autonomista i Joventut Republicana de Lleida
    Creació: 1917
    Fusió amb: Esquerra Republicana de Catalunya
    Dissolució: 1931
    Reemplaçat per: Esquerra Republicana de Catalunya Durant els anys 1920 els dirigents del partit Companys, Joan Casanovas i Ernest Ventós van participar en complots contra la dictadura de Primo de Rivera.
    Van ser anys en què el partit va passar diverses crisis internes, a causa de les discrepàncies entre els seus membres i de la repressió que va sofrir.
  • L' Estat Català

    L' Estat Català
    Tipus: partit polític català
    Ideologia política: independentisme català i catalanisme
    Creació: 18 juliol 1922
    Reemplaçat per: Esquerra Republicana de Catalunya
    Fundat per: Francesc Macià

    Lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial" i actualment es defineix com un partit d'esquerres.
  • El directori militar de Primo de Rivera 1923/1925

    El directori militar de Primo de Rivera 1923/1925
    Primo de Rivera va assumir tots els poders al capdavant d'un directori militar que va deixar en suspens la constitució, va dissoldre les corts, va prohibir els partits polítics i va censurar la premsa. També va dissoldre les diputacions, mentre que els governs civils provincionals eren cedits als militars i els alcaldes eren anomenats pel govern.
  • El directori mlitar de Primo de Rivera

    El directori mlitar de Primo de Rivera
    Per tal d'establir l'ordre social, es van abolir les llibertats i es van intensificar les accions repressives contra els sectors més radicals del moviment obrer. Amb aquest objectiu es va organitzar una milícia especial de defensa, inspirada en el sometent català. A més, es va practicar una política contra els nacionalismes perifèrics que va ser anticatalanista, es va suprimir la Mancomunitat i es va prohibir l'us públic del català.
  • Period: to

    DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.

    El 1923: Primo de Rivera fa un cop de estat i suspen les garanties constitucionals.
    Els seus motius: la violència social, la radicalització del catalanisme, descrèdit del sistema parlamentari, la inexistència d'una posició política eficaç,...
    La situació va empitjorar a causa del desastre d'Annual. El cop va ser aprovat per Alfons XIII i recolzat pels sectors socials conservadors ( burgesia industrial).
    AIXÍ VA INSTAURAR LA DICTADURA MILITAR.
  • Directori militar de Primo de rivera.

    Directori militar de Primo de rivera.
    El problema marroquí es va resoldre favorablement gràcies a l'ofensiva conjunta hispanofrancesa. L'èxit del desembarcament a la badia d'Alhucemas (1925) va significar la rendició d'Abd el- Kim i l'ocupació del territori del Rif (1927) va potenciar la influència del sector " africanista" dins del exèrcit.
  • La Mancomunitat de Catalunya (des del 1914)

    La Mancomunitat de Catalunya (des del 1914)
    Perdura fins que s'instaura la dictadura de Priemo de Rivera, el qual va reprimir durament el catalanisme. Queda sota control dels partidaris del Règim i finalment el 12 de març de 1925 queda suprimida totalment.
  • Prats de Molló

    Prats de Molló
    Invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes , una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares, que havien d'ocupar Olot, i proclamar la República Catalana. Bàndols:
    Estat Català: Bandera Negra, Antifeixistes italians .vs. Espanya
    Comandants en cap:
    Francesc Macià .vs. Miguel Primo de Rivera
  • Partit Republicà Català (des del 1914)

    Partit Republicà Català (des del 1914)
    El 1930, després d'aproximar-se al grup de L'Opinió, va participar en la firma del Manifest d'Intel·ligència Republicana i, posteriorment, el març de 1931, en la Conferència d'Esquerres que donà lloc a la fusió de diversos partits i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Period: to

    IIa REPÚBLICA : L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau:

    El govern provisional , que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931. En segon lloc, el Bienni Reformista, durant el qual el govern republicà socialista d' Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat. Desprès el bienni conservador o "Bienni Negre", el govern del PRR , intenta frenar les reformes del govern anterior. L'última etapa va ser la Front Popular, que va guanyar les eleccions del febrer de 1936.
  • Acció Catalana (des del 1922 al 1931 )

    Acció Catalana  (des del 1922 al 1931 )
    Tipus: partit polític català Modifica
    Ideologia política: Catalanisme, liberalisme
    Alineació política: centreesquerra Separat de: Lliga Regionalista
    Creació: 1922
    Dissolució: 1931
    Reemplaçat per: Acció Catalana Republicana
    Assemblea política que va congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista (com ara el Centre de la Unió Nacionalista presidit a Tarragona per Manuel Galés), amb la Lliga Regionalista.