-
Creació del grup terrorista E.T.A.
"Euskadi ta Askatasuna" fou el nom que va adoptar aquesta banda armada que va atemptar principalment contra els cossos policials del règim i en general gent relacionada amb el franquisme. Tenia l'objectiu de la creació d'un estat independent i socialista basc. -
Primer atemptat d'ETA
Tot i que resultà fallit, aquest primer acte terrorista tenia l'objectiu de fer descarrilar un tren on a dins viatjaven ex-combatents feixistes -
I Assemblea
Celebrada en el Monestir de Belloc (Baiona) es defineixen per primera vegada les bases de l'organització. Rebutjen la col·laboració amb partits polítics no nacionalistes i defensen la lluita armada per aconseguir la llibertat d'Euskal Herria. -
II Assemblea
Aquesta es celebra a Hossegor. L'admiració a les lluites socials que estava havent en el Tercer Món formen l'ideologia de l'organització: socialista i d'esquerres. Es la separació total amb el PNV. -
III Assemblea
S'arriba al consens que la millor manera d'aconseguir la llibertat d'Euskal Herria és via la lluita armada. -
IV Assemblea
Celebrada a Guipúscoa, és guien amb el principi "Acció-Repressió-Acció". En aquesta assemblea apareixen 3 branques ideològiques. Per una banda tenim als culturalistes (Txillardequi), per una altra els obreristes (Patxi Iturrioz) i finalment els tercermundistes( José Luis Zalbide). La direcció de l'organització passa en mans obreristes, que rep critiques dels altres sectors per desviar-se de l'objectiu principal. -
V Assemblea
Les diferències es fan conèixer en la cinquenà assemblea. Els obreristes, que són tatxats d'espanyolistes, creen l'organització ETA berri. Els altres dos sectors ( culturalistes i tercermundistes) van crear l'organització ETA zaharra. -
FRAP
Front Revolucionari Antifeixista i Patriota fou una organització d'esquerres i antifeixista que va sorgir durant el final de la dictadura franquista. -
Atemptat contra Carrero Blanco
Una bomba va explotar al cotxe del President del Gobierno Carrero Blanco. En l'acte també va morir el seu guardaespatlles i xofer. Aquest atemptat és un dels més mediàtics que va cometre ETA. -
GRAPO
Les seves sigles signifiquen "Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre) -
Period: to
Augment de l'atur.
L'atur va passar d'un 3,7% en l'any 1975, a un 21,5% en el 1985. -
Period: to
Conflictivitat laboral
La conflictivitat laboral va augmentar i també a politizar-se en el País Basc, Catalunya i Madrid. Van afegir a les seves protestes la demanda de democràcia i llibertat. Van desacreditar el projecte contunuista d'Arias Navarro -
Joan Carles I
Franco va nomenar Joan Carles I com a nou rei d'Espanya. -
Llei de Reforma Política
La llei, proposada per Adolfo Suárez, va reconèixer els drets fonomentals de les persones, representació popular alhora de legislar i establia el sistema bicameral (Congrès-Senat). Va ser aprovada en referèndum amb el 80% dels votants a favor. -
El períodic Egin.
Fou un diari basc de clara ideologia abertzale que va tenir la seu a Hernani. La seva gran part d'informació era publicada en castellà però també hi havia continguts en basc. Van tenir relació amb el moviment d'alliberació basc i la banda armada ETA, fet que en el 1998 integrants del diàri fossin condemnats a integració en banda terrorista. -
Pactes de la Moncloa
Es va assolir un consens molt gran entre la societat, sindicats i partits politics per revertir la greu crisi econòmica i social que estava vivint Espanya. Els objectius van ser reduïr l'inflació econòmica, repartició equitativa dels costos de la crisi, controlar la despesa pública i una moderació generalitzada dels salaris. -
Period: to
Adolfo Suarez president del Gobierno.
Va ser una peça clau en la Transició Democràtica. Fou el primer president de la democràcia espanyola. En el 29 de Gener de 1981 va dimitar a causa de les pressions internes del partit per la seva dimissió i la greu crisi social que estava vivint Espanya. -
Eleccions Generals i Legalització de partits i sindicats
Per una banda trobem els partits d'esquerra, que s'oposaven a les institucions franquistes i per l'altra banda, en els conversadors, trobem l'Alianza Popular liderada per Fraga i el govern que pertanyia al partit Unión de Centro Democràtico. Els resultats van donar un sistema bipartidista entre el PSOE i UCD. Adolfo Suárez(UCD) va aconseguir formar el primer govern democràtic desprès de la dictadura. -
M.C.D
Integrants també del moviment Rock Radical Basc, aquest grup de la ciutat de Bilbao, va patir algunes prohibicions per tocar en determinats festivals. El seu nom significa "Me Cago en Dios". -
Creació d'Herri Batasuna.
Herri Batasuna va ser una organització política d'esquerra i abertzale. En el seu programa polític trobem l'objectiu de l'alliberament del Pais Basc, la reunificació de Navarra i territori euskaldun, com també el socialisme com a ideologia política. -
Referèndum de la Constitució Espanyola.
Es va votar a tot Espanya l'aprobació d'aquesta primera constitució. El sí a Euskadi va guanyar amb el 70,24%, però la visió electoral d'aquest resultat es que l'abstenció va ser brutal. A la campanya electoral els partits nacionalistes bascos havien promogut l'abstenció ja que ells creien que era un atemptat contra la seva nació. -
La Polla Records
Un dels grups més reconeguts de l'època. El seu cantant és l'Evaristo Páramos. Profundament influenciats per la música dels Sex Pistols, opten per un punk molt agressiu i amb un missatge polític molt profund en totes les seves cançons. La banda té origen en la ciutat de Agurain (Àlaba). El seu àlbum més exitós es Salve. -
Odio
Van optar per la variant més agressiva del punk. Rentería fou la seva ciutat d'origen i la seva música era per als seguidors més salvatges i violents de l'època. -
Referèndum Estatut de Gernika.
Mentres partits com PNV, PSOE, EIA, ESEI, PCE, PT, ELA-STV, UGT, CCOO van fer campanya a favor d’aquests nou estatut, els nacionalistes abertzales van promulgar l’abstenció o vot en contra en aquest referèndum per l’estatut de GERNIKA i els resultats foren els següents: Participació->58,85% 90,27% va votar si i el 5,50% va votar que no. -
Eskorbuto
Fou un dels grups més influenciadors de música punk en els anys 80 arreu d'Espanya. Amb un clar estil rock-punk van cantar sempre en castellà. Mai van voler que se'ls relaciones amb el Rock Radical Basco, es per això que van trobar algunes dificultats per tocar en zones basques. -
Primeres eleccions autonòmiques a Calunya
-
Period: to
Desindustrialització del Pais Basc
Amb el Gobierno de Felipe González, va haver-hi una profunda desindustrialització del sector secundàri més important d'Espanya, que era el del Pais Basc. En són exemples la venda de SEAT a Wolkswagen, Pegaso va passar en mans italianes (FIAT) i la privatització de l'empresa siderúrgica ENDISESA. -
Eleccions Autonòmiques al Parlament Basc
Es van celebrar a causa de la complexa situació política que havia portat el referendum sobre el Nou Estatut de Gernika. En aquestes eleccions va guanyar el Partit Nacionalista Basc amb un 40% dels vots, seguit per Herri Batasuna amb el 16,55% dels vots (abertzales) i com a tercera força el PSOE basc. El primer lehendakari després de la dictadura franquista va ser Carlos Garaicoetxea. Recuperació del Concert Econòmic. -
Hertzainak
Aquest grup, d'origen vitorià, fou en els seus inicis un grup de versions amb euskera del grup anglès The Clash. Integrants del moviment RRB, van escriure lletres relacionades amb el context polític d'euskadi. -
Jotakie
El grup va sorgir de la ciutat d'Azkotia (Guipúscoa). Tota la seva producció musical fou en euskera. A diferència de la majoria de grups, van optar per un estil més allunyat del punk més elèctric i ràpid, van proposar un estil de pop-rock amb melodies més agradables. -
Period: to
Leopoldo Calvo Sotelo
Ha sigut el president del Gobierno més breu de la història. Fou la persona que va mantenir el càrreg que Adolfo Suárez havia abandonat. Un any desprès va perdre les eleccions i així doncs, va dèixar de ser president. -
Period: to
Protestes contra la central nuclear de Lemóniz.
-
Dimissió d'Adolfo Suárez
-
Cop d'Estat
Cop d'estat militar fallit en contra del Govern Espanyol d'Adolfo Suárez . Executat per Antonio Tejero al Congrès dels Diputats. -
Atemptat d'Henri Parot
Atemptat executat per Henri Parot, membre d'ETA militar que va rebre un total de 26 sentències condemnatòries al llarg de la seva vida. Va posar una bomba al cotxe on anaven el tinent coronel de la Guàrdia Civil Guillermo Tebar Seco, el suboficial d'escolta Antonio Nogueras García i el soldat conductor Rodríguez Taboada -
Anti-Regimen.
-
Barricada
De la ciutat de Pamplona (Navarra) aquest grup fou un dels més representatius del RRB. Va publicar un total de 15 discos d'estudi i van realitzar un total de 1000 concerts. El seu cantant és "el Drogas". -
Distorción
Originaris de la ciutat de Barakaldo, aquest grup va fusionar un estil de rock&roll amb un punk força agressiu. Tot i la gran part de concerts que van realitzar per la seva ciutat, entre 1989-1990 van tocar a la ciutat lleidatana de Balaguer. -
Leize
Grup format en la ciutat de Zestoa (Guipúscoa). -
Creació ETB
Fou la primera televisió pública amb euskera. Fou un signe de la creixent autonomía basca. -
Barrio Conflictivo- BARRICADA
-
Petició d'ingrés OTAN
-
Creació del Centro Democràtico Social
UCD es va essindir en dos parts i Suárez va crear el partit polític Centro Democrático y Social (CDS) -
Creació de l'Ertzaina.
Arrel de la legislació del Parlament Basc amb l'objectiu d'obtenir una autonòmia més forta, es va crear aquest cos policial amb competències només en terres euskaldunes. -
Period: to
Felipe González president del Gobierno Español.
Desprès de guanyar les eleccions amb majoria absoluta pel PSOE, Felipe González agafa el relleu de Adolfo Suárez i governarà Espanya durant 1982-1996. -
Period: to
Crisi econòmica
La crisi econòmica va tenir el seu inici en la crisi del petròli (1973) i l'energètica (1979). Fou una crisi mundial que va tenir un gran impacte en l'Espanya de principis de la decada dels 80, i en especial, al País Basc. -
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
Fou una llei aprovada a les Corts Espanyoles que transferia competències a les diverses CCAA d'Espanya progressivament. El País Basc i Catalunya van ser les úniques comunitats que van proposar un recurs de inconstitucionalitat perquè ja tenien unes competències pròpies i el document els capava de poder. -
Estatut d'autonomia del País Basc
És el document que des de el 1979 regula l'autonomia del País Basc. També es conegut com Estatut de Gernika. -
BAP!!
"Brigadas Anti-Policiales" era el nom del grup creat a la ciutat d'Andoain. De l'estil hardcore punk van acabar grabant tota la seva producció musical en euskera. -
Greus pluges torrencials
Aquestes plujes van provocar 34 morts i greus danys materials. Van agreujar més la crisi econòmica que vivia Euskadi. -
Plan ZEN
Aquest pla va ser dissenyant pel Gobierno de Felipe González per atacar psicològica, econòmica, d'informació i jurídica contra el moviment abertzale i ETA. En definitiva fou el document que va donar poder a les forçes policials per controlar la societat basca i derrotar-la moralment. -
Period: to
Plan ZEN
Fou un pla del Ministeri de l’Interior Espanyol per lluitar contra la violència d’ETA. Les seves sigles eren "Zona Especial Norte" i la seva finalitat era enfrontar-se amb la violència d'ETA i els greus conflictes socials que es vivien en l'època. Fou declarat inconstitucional. -
Period: to
Grups Antiterroristes d'Alliberament
Foren grups parapolicials que en la dècada dels 80 van practicar terrorisme d'Estat contra ETA i els moviments d'alliberació bascos. Creats pel Ministeri d'Interior i amb el vistiplau de Felipe González van matar un total de 27 persones. Van actuar tan a Espanya com a França. -
Bomba en el Galeria Preciados de Bilbao
En aquest atemptat, autoatribuït a ETA militar, no hi va haver cap víctima mortal. Només danys materials. -
Concert anti-OTAN a Tudela
Amb aquest concert pacifista i esceptic de l'entrada d'Espanya a la Otan, van participar grups reconeguts com: la Polla Rècords, Barricada, Hertzainak...Fou l'inici del Rock Radical Basc. -
Kortatu
Segurament dels grups més importants dels 80. Van introduïr l'skà a España. L'origen del grup es troba en els dos germans Muguruza, profundament actius amb el moviment independentista basc. Tot i què van escriure cançons en castellà i euskera, es van decantar per aquest segon idioma. Les seves lletres són una completa crítica a la política espanyola, en contra dels assasinats d'integrants d'ETA per la GC i els pactes del Parlament Basc. De Guipúscoa. -
Cicatriz
De gènere punk, aquest grup va sorgir de la ciutat de Gasteiz. Van publicar un total de 4 discos. El més exitós fou el de "Inadaptados" publicat al 1985. -
Danba
Amb quasi tota la seva producció en euskera, aquest grup va començar amb un punk-rock molt agressiu fins a un funk-rock més agradable en la seva part final com a grup musical. Originaris de Llodio (Àlaba). -
Explosió de dues bombes a un Sabeco, Vitòria.
En aquest atemptat van explotar dues bombes, cadascuna amb 2kg de goma-2 en un supermercat de la cadena Sabeco. Van haver-hi 4 ferits lleus i l'autor es desconegut, però les investigacions van apuntar a un possible atemptat d'ETA militar. -
Incendi a un Sabeco de Saragossa.
Tot i que la policia no va trobar rastres d'explosius, l'atemptat va ser atribuït a ETA militar, que mesos abans es va atribuïr un atemptat molt similar. No va haver-hi ferits. -
Còctel molotov contra un supermercat Sabeco.
Aquest atemptat no va tenir danys humans, tansols materials. No era la primera vegada que ETA posava el seu punt de mira en la cadena de supermercats francesa Sabeco. -
Cotxe bomba en contra de Esteban del Amo.
Esteban del Amo era membre del EDEX (Equip de Desactivació d'Explosius) de la Guàrdia Civil. El seu cotxe estava situat al pàrquing del Corte Inglès del Carrer Felipe II a la ciutat de Madrid. Va morir en l'explosió. -
Baldin Bada
De la ciutat d'Irún (Guipúzcoa). En les seves lletres trobem temes com la lluita social, l'atur, la policia i les detencions il·legals. -
L'escissió del PNV i Eusko Alkartasuna
Producte de l'enfrontament personal entre Xabier Arzalluz i Carlos Garaikoetxea. Aquest últim va crear el partit polític que segueix actiu a dia d'avui amb el nom d'Eusko Alkartasuna. -
Ingrés a la Comunitat Europea d'Espanya.
-
Bomba en el supermercat Sabeco de Vitoria.
La bomba, formada per 700 grams de doratita, va explotar en el supermercat francès. Aquesta acció va ser executada pel grup Iraultz, un grup armat militant basc i d'extrema esquerra, en l'actualitat són el grup d'animació de l'Alavès. -
Mort de Dolores González Katarain.
Aquesta dona fou la primera dirigent femenina de la banda terrorista ETA. Va ser executada per membres de la mateixa banda a causa d'una acusació de traició. La ciutat on va morir fou Ordizia desprès de retornar del seu autoexili. -
Dues bombes, una a un Simago i l'altra a un Sabeco.
En aquestos atemptats, que van dur-se a terme el mateix dia, va tenir un recompte total de ferits de 4 persones i cap mort. -
Entrada d'Espanya a la OTAN
Desprès del referèndum del 12 de Març de 1986 amb el 52% dels vots a favor d'entrar a la OTAN, Espanya va formar desde aquell moment part de totes les decisions que es previen en les reunions de l'Organització de l'Atlàntic Nord. -
L'assasinat de Jose Peña Medina.
Era membre del Cos Policial de la Guàrdia Civil i va morir a causa de l'explosió de la bomba que havia estat col·locada al seu cotxe. Els fets van passar en l'hipermercat Pryca de la ciutat d'Oiartzun. -
Delirium Tremens
Aquest grup va sorgir en Motrico (Guipuscoa). Eren 3 integrants. Tot i ser poc reconeguts arreu d'Espanya, van tenir un pes molt important en el moviment musical sorgit en terres basques. Fermín Muguruza (Kortatu) va formar part d'aquest grup. -
Explosió de 3 cotxes bomba a Madrid.
Un primer cotxe va explotar en la Direcció General de la Guàrdia Civil a la capital madrilenya. El segon cotxe va explotar en el quarter general de l'exèrcit de l'aire i l'últim al quarter general de l'armada. -
Atemptat d'Enpetrol (Tarragona)
Fou un atemptat sense víctimes mortals però que va provocar la fugida de 20.000 persones de la ciutat tarraconense a causa del pànic. Aquest atemptat fou una acció executada pel grup terrorista ETA en contra de l'empresa petroquímica Enpetrol. Els fets van passar en el Complex Petroquímic tarragoní -
Atemptat d'Hipercor a Barcelona.
Fou l'atemptat més greu que va executar ETA. Van morir un total de 15 persones i 38 en van resultar ferides. Aquesta acció es va dur a terme amb un cotxe bomba que va explotar en el pàrquing del supermercat. -
Desactivació d'una bomba al Corte Inglés de Bilbao.
La bomba, que es trobava en el lababo de la cinquena planta de l'hipermercat, estava formada per un total de 2kg de cloratita. Havia estat col·locada previàment pel grup nacionalista basc "Iraultza". -
Atemptat contra la Casa Quarter de la Guàrdia Civil (Saragossa)
Aquest atemptat, que va passar en la nit del 17 de desembre de 1987 va causar un total de 11 morts. Entre les víctimes hi havien 6 nens que van perdre la vida i 86 ferits. Van fer explotar un cotxe bomba amb 250 kg de d'amonal i un dels integrants terroristes era Josu Ternera, pròfug de la justicia fins fa molt poc. -
Pacte d'Ajuria Enea
Pacte per la Normalització i Pacificació d’Euskadi firmat per Alianza Popular, Centro Democràtico Social, Euskadiko Eskerra (abertzales), PNB, el PSOE i Eusko Alkartasuna (partit separat anteriorment del PNV). L'objectiu d'aquest pacte fou l'erradicació del terrorisme. -
El estado de las cosas-KORTATU
-
Atemptat contra la DG de la Guardia Civil a Madrid.
En aquesta acció, on va explotar una bomba de 100 kg de amonal i bombones de gas, va morir un total de dues persones i 87 en van sortir ferides. -
Vaga general
-
Assasinat de José Martínez Moreno.
El membre més sanguinari d'ETA, Henri Parot i el seu company Jacques Esnal van tirotejar al tinent coronel Martínez i al acompanyant del seu vehicle, Alfonso de los Reyes, membre de l'exèrcit de l'aire. El primer va morir i el segon va resultar ferit.