-
Descobriment de l'electró
L'electró és una partículat subatòmica de càrrega negativa. Va ser descobert gràcies els experiments de Joseph John Tomson i els seus companys -
Descobriment de l'electró
L'electró és una partícula subatòmica de càrrega negativa. Va ser descoberta pel físic Joseph John Thomson i el seu equip després d'haver experimentat amb tubs de raigs catòdics -
Model Atòmic de Thomson
Aquesta teoria, proposada per Joseph J. Thomson, té com a idea de que els àtoms són esferes de material amb càrrega positiva on en el seu interior hi conté partícules amb càrrega negativa -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat son dos teories publicades per Albert Einstein, un al 1905 i l'altre al 1916. Aquestes teories descriuen la física del movimient en el marc de un espai-temps pla. També afirmen que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors, d'entre altres coses. -
Model Atòmic de Ruthenford
Aquest model fou idealtzat pel físic Ernest Ruthenford. Ell, després de fer una experiment (el de la làmina d'or), va veure que els resultats d'aquell experiment no concordaven amb la teoria de Thomson, per això en va idealitzar una de nova. En ella s'explica que l'àtom està format per un nucli, on hi ha la major part de la massa, i per electrons que circulen pel voltant. -
Model Atòmic de Bohr
Aquest model va ser proposat per Niels Bohr, alumne de Ruthenford, que va decidir ampliar la teoria del seu mestre. La seva teoria és semblant a l'anterior, tot i que especifica les òrbites que seguix l'electró. Sabent així, que segons quin element és, hi més òrbites, menys, els seu desplçament, quantitat... -
Descobriment del protó
El protó és una partícula subatòmica de càrrega positiva. Ernest Rutherford va ser el que el va descobrir, juntament quan va idealitzar la seva teoria de que l'àtom té nucli -
Descobriment del protó
El protó és un element subatòmic de càrrega positiva. Es es diu que va ser descobert per Ernest Ruthernford, quan també va averiguar que l'àtom tenia nucli. Però la confirmació no va venir fins 8 anys més tard per Henry Moseley -
Descobriment del positró
El positró és una partícula elemental. També se l'anomena antielectró, ja que unes propietats molt semblant a un electró, però amb la deferència de que el positró té càrrega positiva. Va ser teoritzat per Paul Dirac i un anys després es va demostrar la seva existència gràcies als experiments de Carl David Anderson -
Descobriment del neutró
El neutró és un partícula subatòmica que, juntament amb el protó, forma part del nucli del àtom, però no té càrrega. Aquesta, va ser descoberta per James Chadwick després d'un experiment que confirmava les hipòtesis d'altres científics -
Descobriment del neutró
El neutró és una partícula subatòmica que, juntament amb el protó, forma part del nucli de l'àtom, però sense càrrega. Aquesta, va ser descoberta per James Chadwick, després d'uns experiments que van demostrar la hipòtesis de molts altres científics -
Formació del CERN
El CERN (Organització Europea per la Investigació Nuclear) és una organització d'investigació internacional. Va ser fundada per 12 paísos, però actualment conta amb 21. La seva seu està situada a Ginebre, en un laboratoria també anoment CERN. Aquest laboratori és consedierat el més gran del món en quan a investigació de partícules i compte amb el seu propi accelerador de partícules -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega ni color. Ja des del 1930 es teoritzava d'aquesta partícula, però no va ser fins al 1956 que Clyde Cowman i Federick Reines que van poder demostrar experimentalmentla seva existència -
Descobriment dels quarks
Els quarks són per ara les partícules més elementals que existeixen. La combinació d'aquests, pot formar protons, neutrons... La teròria de l'existència dels quarks va ser proposada per Murray Gell-Mann i George Zweig -
Posada en funcionament de l’LHC
L'LHC (Gran Col·lisionador d'Hadrons) és el nom que se li dona a l'accelerador de partícules situat al CERN. Està format per un túnel de 27 Km i 150 m de profunditat al voltant del laboratori. Gràcies a aquesta monstrositat, es poden accelerar partícules a grans velocitats i fer-les col·lisionar entre elles, per així poder reproduir situacions semblants a les que hi havia en el Big Bang
