-
PRIMER ORDINADOR ELECTRÒNIC I PROGRAMABLE
Konrad Ruze va ser el creador de el primer ordinador electrònic i programable, i el va anomenar Z1. -
CALCULADOR AUTOMÀTIC DE SEQÜÈNCIA CONTROLADA
Entre el 1939-1944 va ser creat el primer calculador automàtic de seqüència controlada per Howard Aiken de la universitat d'Harvad. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia 700.000 elements mòbils i d'alguns centenars de kilòmetres de cables. Podia realitzar les quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de taules. -
PRIMERA COMPUTADORA DE PROPÒSIT GENERAL I TOTALMENT DIGITAL
El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balísitica de l'Armada dels Estats Units. -
Primer ordinador digital totalment electrònic
El van crear un grupo de científics i matemàtics durant la II Guerra Mundial i el van anomenar COLOSSUS. -
PRIMER TRANSISTOR
William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor. -
EDVAC
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un pe -
PRIMERA GENERACIÓ D'ORDINADORS AMB UN SISTEMA DE LÀMPADES DE BUIT
Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són la primera generació d'ordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que permetien o interrompien el pas del corrent -
PRIMER CIRCUIT INTEGRAL
Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai. -
PRIMER ORDINADOR TRANSISTORITZAT
IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790 -
PRIMER MINIORDINADOR
Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits. -
PRIMERA CALCULADORA DE BUTXACA
Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca. -
PRIMERA CALCULADORA D'ESCRIPTORI
Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB de memòria. -
PRIMER PC
Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aquí van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086. -
PROCESSADORS AMB DIVERSOS NUCLIS
Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per a PCs domèstics. -
FUTUR DELS ORDINADORS
Es parla dels ordinadors basats en ADN (on molècules d'ADN interaccionarien realitzant càlculs en paral·lel), dels ordinadors quàntics (Que no estarien basats només en el 0 o el 1, sinó també en un conjunt d'estats intermedis típics de la física quàntica).
