Les claus del procés

Timeline created by zDav1dx
  • El Tribunal Constitucional espanyol anul·la diversos articles de l'Estatut d'Autonomia català.

    El Tribunal Constitucional espanyol anul·la diversos articles de l'Estatut d'Autonomia català.
    Això va provocar una gran insatisfacció dins del poble català,que va desembocar a la primera gran manifestació de la història de Catalunya, el 10 de juliol, que va aplegar més d'un milió de persones. Aquesta manifestació va ser un clam per la independència i el dret del poble català a decidir el seu futur.
  • Primera manifestació a favor de la independència

    Primera manifestació a favor de la independència
    Es produeix la primera gran manifestació a Catalunya a favor de la independència. Més d’un milió i mig de catalans van sortir al carrer en una marxa sense precedents a Barcelona, on es va demanar per primera vegada que Catalunya pases a ser una república independent de l’Estat Espanyol. El lema de la manifestació va ser “Catalunya, nou estat d’Europa” i va marcar el punt d’inflexió dins del full de ruta de l’independentisme.
  • Via Catalana

    Via Catalana
    En aquesta Diada es produeix la Via Catalana, una cadena humana promoguda per l’ANC que uneix a més d’un milió i mig de catalans, que es distribueixen al llarg de 400 quilòmetres del territori català.A més, els manifestants reclamen la independència i exigien als polítics la convocatòria d’una consulta el 2014 i amb una pregunta clara.
  • Barcelona torna a ser el centre de la mobilització en la Diada del 2014

    Barcelona torna a ser el centre de la mobilització en la Diada del 2014
    Reuneix a més d'un milió vuit-cents mil persones ,segons la Guàrdia Urbana, formen una V enorme que significa via,voluntat,votar i victòria al llarg de l’avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Al vèrtex, a la plaça de les Glòries Catalanes, es fa un acte simbòlic, on una noia que el 9 de novembre farà 16 anys diposita una papereta en una urna,quan falta poc més d’un mes per a la consulta del 9 de Novembre.
  • Consulta per saber si la població catalana es troba a favor o no de l'independencia

    Consulta per saber si la població catalana es troba a favor o no de l'independencia
    Es produeix la consulta on ,segons el Govern, voten més de dos milions de persones de les quals un 81% recolza la independència de Catalunya en ambdues preguntes. És el primer referèndum d’autodeterminació que convoca la Generalitat i on es vota directament per conèixer sí la població catalana es troba a favor o en contra d’independitzar-se de la resta d’Espanya.
  • Eleccions autonòmiques 2015

    Eleccions autonòmiques 2015
    Les candidatures independentistes de Junts pel Sí i la CUP van sumar en les eleccions catalanes la majoria absoluta en escons, Junts pel Sí va assolir 62 escons i la CUP 10 per fer un total 72 diputats, però no van aconseguir sumar el 50% dels vots. En segon lloc es va situar Ciutadans, amb 25 augmentant 16 escons el seu anterior resultat. El PSC va perdre quatre diputats, mentre que Catalunya Sí que es Pot es va situar com a quarta força política seguit del PP, amb els mateixos dipùtats
  • Carles Puigdemont és investit com a president

    Carles Puigdemont és investit com a president
    El president català en funcions, Artur Mas, anuncia públicament la seva renúncia a optar a la reelecció proposant l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, al qui cedeix el testimoni de la investidura després de la pressió de la CUP.
  • El parlament aprova la llei de referèndum

    El parlament aprova la llei de referèndum
    El Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. A més, Puigdemont i els seus consellers signen el decret de convocatòria del referèndum per l’1 d’octubre
  • Multitudinària manifestació per part de l’ANC i Òmnium

    Multitudinària manifestació per part de l’ANC i Òmnium
    Es produeix una operació policial contra el referèndum a la Conselleria d’Economia. Alhora es produeix una multitudinària manifestació per part de l’ANC i Òmnium. Es va viure certs moments de tensió que van anant augmentant a mesura que passava la nit. Els manifestants van destruir diversos cotxes policials, el que va provocar que el Jordi Cuixart juntament amb el Jordi Sànchez, desconvoquessin la concentració sobre un cotxe de la Guàrdia Civil. Aquest fet va tenir greus conseqûències pels dos.
  • Referèndum 1O (1)

    Referèndum 1O (1)
    Es celebra el referèndum amb càrregues policials per part de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil per impedir les votacions. Va ser un dels punt d’inflexió més importants dins del Procés, fins i tot el més important, que va marcar un abans i un després per tot els fets que es van produir tant el mateix dia com tots els fets posteriors a causa del referèndum
  • Referèndum 1O (2)

    Referèndum 1O (2)
    Uns dels motius va ser la gran repressió policial que va patir la gent que va anar a votar als col·legis electorals, arribant aproximadament a un miler de persones ferides. Per exemple, a Barcelona ​​la policia va disparar bales de goma i va utilitzar porres contra les persones que bloquejaven el seu pas als centres de votació. A més, 400 agents policials van resultar ferits. Polítics espanyols, com l’actual president del Govern espanyol en funcions Pedro Sánchez, van condemnar la violència.
  • Referèndum 1O (3)

    Referèndum 1O (3)
    A més, aquestes repressions van tenir una visualització internacional que va obrir molts telediaris d’arreu del món per la situació excepcional que s’estava vivint dins del territori català.
    També un altre motiu pel qual l’1 d’octubre marca un abans i un després dins del full de ruta de l’independentisme és pels fets que succeeixen a posteriori ,com el procés judicial als principals polítics independentistes, entre altres.
  • Valoració dels resultats de l'1O

    Valoració dels resultats de l'1O
    Carles Puigdemont fa una compareixença davant el Parlament de Catalunya per valorar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Endemés declara la independència però la suspèn per obrir diàleg i resoldre la situació.
  • Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ingressen a pressó

    Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ingressen a pressó
    Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ingressen a la presó acusats de sedició pels fets del 20 de setembre de manera preventiva. Ingresen en la presó madrilenya de Soto del Real.
  • S'aprova l'aplicació del 155

    S'aprova l'aplicació del 155
    El Consell de Ministres aprova aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Aquesta aplicació suposava el cessament de Carles Puigdemont, d’Oriol Junqueras i de tots els consellers del Govern.
  • Aplicació del 155

    Aplicació del 155
    Es posa en marxa l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Mariano Rajoy destitueix el Govern i convoca eleccions el dia 21 de desembre. Aquest fet suposava que per primera vegada en la història d’Espanya s’aplicava l'article 155 de la Constitució espanyola per suspendre una autonomia de l’Estat.
  • Els polítics entren en presó preventiva

    Els polítics entren en presó preventiva
    La juez Lamela envia a presó de manera preventiva a Oriol Junqueras i vuit consellers més per perill de fuga i reiteració delictiva. Els consellers arrestats són els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Santi Vila i Joaquim Forn. A més es dicta una ordre europea de detenció per Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.
  • Eleccions autonòmiques 2017

    Eleccions autonòmiques 2017
    Les eleccions autonòmiques deixen la victòria de Ciutadans liderats per Inés Arrimadas, amb 36 escons, però amb una majoria independentista a la cambra gràcies als suports que sumen Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP. Roger Torrent, qui pertany a ERC, és escollit com a nou president de la cambra, i proposa com a candidat a president a Carles Puigdemont.
  • El TS procesa per rebel·lió als líders independentistes

    El TS procesa per rebel·lió als líders independentistes
    El Tribunal Suprem procesa per rebel·lió a 13 dels investigats pel Procés, entre els investigats es troben Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira, qui s’exilia a Suïssa. A més, el jutge Llarena envia a presó a Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva , Dolors Bassa i Josep Rull i reactiva les euroordres pels polítics que es troben a l'estranger
  • Quim Torra és investit com a president

    Quim Torra és investit com a president
    Quim Torra es investit per majoria simple, i és el nou president de la Generalitat. Així doncs, Quim Torra serà el nou líder principal de l’independentisme i l’encarregat de continuar amb el full de ruta pautat.
  • La Fiscalia demana 177 anys de presó en total per als 9 acusats

    La Fiscalia demana 177 anys de presó en total per als 9 acusats
    La Fiscalia demana més de 177 anys de presó en total entre els 9 acusats. Concretament demana 25 anys de presó i inhabilitació per qualsevol càrrec públic per Oriol Junqueras, al qui la Fiscalia anomena com el líder de la rebel·lió, 17 anys tant pel Jordi Sànchez com pel Jordi Cuixart i la Carme Forcadell i 16 anys pels cinc exconsellers Joaquín Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Turull, perquè segons la Fiscalia, la resta dels acusats, eren comandaments subalterns.
  • Inici del judici del Procés

    Inici del judici del Procés
    Arranca el judici del Procés, on una dona i 6 homes seran els encarregats de resoldre i determinar la responsabilitat penal dels 12 polítics independentistes acusats en el cas del Procés. El tribunal està presidit per Manuel Marchena. Els primers dos dies del judici es dediquen a les qüestions prèvies. L’encarregat d’obrir el torn de les declaracions dels acusats és Oriol Junqueras.
  • Sentència del Procés judicial (1)

    Sentència del Procés judicial (1)
    El Tribunal Suprem fa públiques les històriques sentències del Procés. L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras es condemnat pels delictes de sedició en concurs medial,quan un delicte és un mitjà necessari per a la comissió d'un altre, amb malversació de cabals públics, així com a 13 anys d'inhabilitació absoluta. Per Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, la condemna és de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació, també pels mateixos delictes de sedició amb malversació.
  • Sentència del Procés judicial (2)

    Sentència del Procés judicial (2)
    La sentència xifra en pràcticament dos milions d'euros els diners públics que els condemnats per malversació van destinar al 'Procés’. Carme Forcadell és condemnada a 11 anys i sis mesos per sedició, Joaquim Forn i Josep Rull, a 10 anys i sis mesos també per sedició. Finalment pel Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el Suprem els imposa nou anys pel mateix delicte.Pel que fa a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó són absolts del delicte de malversació.
  • Sentència del Procés judicial (3)

    Sentència del Procés judicial (3)
    Els únics tres acusats que es trobaven en llibertat provisional són absolts del delicte de malversació però culpables del delicte de desobediència, el que els suposa una multa i quedar inhabilitats durant un any i vuit mesos.
    L'alt tribunal va descartar el delicte de rebel·lió, el més greu de tots els que demanava la Fiscalia.
  • Sentència del Procés judicial (4)

    Sentència del Procés judicial (4)
    L'alt tribunal va descartar el delicte de rebel·lió, el més greu de tots els que demanava la Fiscalia. El Suprem considera provat que durant la tardor de 2017 es van registrar a Catalunya indiscutibles episodis de violència però creu que aquests no són suficients per condemnar els polítics independentistes pel delicte de rebel·lió.
  • Period: to

    Es declaren 600 testimonis

    Durant el judici declaren al voltant de 600 testimonis entre els més destacables Mariano Rajoy expresident del Govern espanyol, Joan Tardà diputat per part d’ERC al Congrés de Diputats, Cristóbal Montoro exministre d’Economia entre els anys 2011 i 2018, Artur Mas expresident de la Generalitat i Soraya Sáenz de Santamaría exvicepresidenta del Govern espanyol entre els anys 2011 i 2018 i també la declaració de policies, civils, entre altres per donar les seves versions.