La fi del mon antic

  • 1 BCE

    Inici del cristianisme

    Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat
  • 1 CE

    NEIXEMENT DE JESUCRIST

    NEIXEMENT DE JESUCRIST
    Neix Jesucrist, començament de un periode
  • Period: 3 to 3

    FI DE LA PERSECUSIÓ DEL CRISTIANISME

    El creixement constant del nombre de cristians va fer que l’emperador Constantí posés fi a les
    persecucions i decretés la llibertat de culte (edicte de Milà, 313). El triomf definitiu de la religió cristiana
    es va produir l’any 380, data en què l’emperador Teodosi la va convertir en religió oficial de l’Imperi
    romà (edicte de Tessalònica). A partir d’aleshores s’inicià la prohibició dels cultes i cerimònies no
    cristians.
  • 5

    BAIX IMPERI

    Període que marca la decadència de l’Imperi romà des de la crisi del segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germànics a finals del segle V d.C
  • 303

    PERSECUCIONS DE DIOCLECIÀ

    L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.
  • 313

    EDICTE DE MILÀ

    L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l’emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.
  • 390

    EDICTE DE TESSALÒNICA

    Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi.
  • 395

    DIVISIÓ DE L'IMPERI ROMÀ

    L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori.
  • 410

    PRIMER SAQUEIG DE ROMA

    Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C
  • 415

    VISIGOTS PACTEN AMB ROMA

    Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.
  • 455

    SEGON SAQUEIG

    SEGON SAQUEIG
    VAN SER ATACATS PER ELS VANDALS DEL NORD D'AFRICA
  • 460

    CAIGUDA DE ROMA

    Durant el segle V es van generalitzar les incursions dels pobles
    germànics, que s’establiren dins del territori romà de manera
    permanent i es començaren a organitzar en regnes.
  • 476

    CAIGUDA DE ROMA D'OCCIDENT

    Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.
  • 527

    JUSTINIÀ I

    Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà
  • Period: 527 to 565

    Imperi romà d’Orient

    Més conegut com a Imperi biznatí, va continuar existint fins a l’any
    1453. Un dels seus emperadors, Justinià (527-565) va intentar refer l’Imperi romà i va conquerir diversos
    territoris occidentals: el nord d’Àfrica, la península Itàlica, les illes del Mediterrani occidental i el sud-est
    de la península Ibèrica.