-
Estil Nova Orleans
Quan finalitza la Guerra de Seccesió, es produeix l'abolició de l'esclavitud i gran part de la població negra es desplaça a altres ciutats. A Nova Orleans es van formar bandes de música per esclaus recentment alliberats, amb instruments adquirists de les bandes militars i un nombre reduït de músics. Aquests músics toquen com canten amb influència del ragtime, blues i espirituals, i amb col.lectives improvisacions i solistes. Destaquen els Buddy Bolden i la seua Orquestra, o Brown Skinned Babies. -
Dixieland
Música jazz interpretada pels blancs coneguda com Dixieland, subgènere musical del jazz tradicional del sud dels Estats Units. Barreja entre l'esti lde Nova Orleans i la música europea. Desenvolupen les improvisacions, amb tempos més ràpids, un estil menys expressiu, però mes recursos tècnics i meodies més polides i harmonies més clares. Representants: l'Original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine. -
Clausura de Storyville, Nova Orleans
El 1917, el barri de Storyville, a Nova Orleans, és clausurat definitivament per la policia, ja que amb el pas del temps s'havia convertit en un focus de conflictes constants. Aquesta situació va fer que molts músics es quedaren sense faena i que hagueren d'abandonar la ciutat a la recerca de noves oportunitats. -
L'Estil Chicago
Chicago va ser una de les principals destinacions més habitauls d'aquesta migració des de Nova Orleans, on va s'orgir l'Estil Chicago, amb una claredat més gran i major importància en el paper del solista. Destaca Joe "King" oliver, Louis Amstrong o Bix Beiderbecke. -
El Swing i les Big Band
Swing: proper a la música de ball, la comedia musical i cinema, amb el major èxit comercial.
Big Band: grans orquestres uniformades i amb faristols de xou. Interpreten melodies enganxoses que són del gust del públic. Les actuacions estan dirigides per a ballar. Bastant fidels a les partitures i deixen la improvisació als solos. Instuments de vent-metall, vent-fusta i rítmics. El piano fa paper solista, d'acompanyament i harmònic. Destaca la Big Band de Beny Goodman o de Duke Ellington. -
El Bebop
Part dels músis negres van crear un moviment crític amb la música comercial i esteriotipada anterior. Va sorgir a Harlem, Nova York i es caracteritza per els grups reduïts de músics, la gran importància de la bateria, ús de ritmes complexos, les interpretacions virtuoses, una gran tècnica instrumental i originalitat en les improvisacions, harmonies dissonants i transmitia nerviosisme. Fugia de la míusica de ball i volien que siga escoltada, sent més elitista. Charlie Parker i Dizzie Gillespine. -
El Cool Jazz
S'orgeix per reemplaçar la nerviosa intranquilitat del bebop. Transmet suavitat, intimisme, relaxació, etc., amb ritmes tranquils i contrastos tímbrics moderats. Es fa l'ús de sordines en els instruments de vent-metall. Destaca Miles Davis, Gerry Mulligan, Paul Desmond i Dave Brubeck. -
Hard-Bop
És el símbol de la reacció davant l'equilibre i el control que caracteritza el cool-jazz. Es va desenvolupar a partir del bepop. Els ritmes són estimulats i sincopats, i assoleixen d'una gran importància. Busquen la tornada a les arrels del jazz. Destaquen John Coltrane, Sonny Rollins i Cannoball Adderley. -
Free-Jazz
Durant una època marcada pels enfrontaments racials i el descontentament social, es reflecteix en un nou estil, que s'identifica amb la societat negra. Trenca amb l'anterior i plateja un retorn als anys 20, incert i emocionant. Plantegen línies melòdiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa, amb una harmonia atonal i polirítmies. Realitzen improvisacions col·lectives i fan un ús del soroll com element musical. Destaquen Ornette Coleman i John Coltrane. -
Jaz Fusió - El Jazz Llatí
La denominació del jazz llatí és àmplia i sol incloure músiques diferents. Dastaca la música que fusiona el jazz amb la música afrocubana i porto-riquenya, en la qual destaquen les melodies de jazz, amb la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinoamericana. Destaquen Egberto Gismoti o Claudio Roditi. -
Jazz Fusió - El Jazz Rok
Sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock. El baix i la guitarra elèctrica es van unir al jazz. Això va donar lloc a una revolució en el so, amb la introducció d'una instrumentació i d'uns esquemes rítmics propers al rock. Les noves bandes van reemplaçar el contrabaix pel baix i la guitarra i l'orgue es situen com instruments solistes. Destaquen Miles Davis, Al Di Meola... -
Jazz Fusió - Smooth Jazz
Es va desenvolupar partint d'una reelaboració comercial del jazz. Es caracteritza per un ritme lleuger i sense grans pretensions de compleixitat, usant les bases del funky i un so elegant amb elements del pop lleuger i del soul. Va familiaritzar al púbic amb el jazz. Es va fer popular en bars i altres locals com música ambiental, chill-out. Destaquen George Benson, Chuck Mangione, Al Jarreau i Kenny Gorelick. -
Tradició i Evolució - Neotradicionalisme
Reivindicació del músics negres de la tornada a l'origen. És un revival del jazz clàssic amb música inspirada em els principis del bop. Destaquen Scott Hamilton o Herbie Hancock. -
Tradició i Evolucio - L'Acid Jazz
En l'extrem oposat als neotredicionalistes, hi ha partidaris de l'evolució. Continua el camí de la fusió de la dècada anterior, barrejant clàssics del jazz amb bases hip-hop i elements del funk amb els ritmes de la música dance. Adreçat fonamentalment a les pistes de ball. Va començar a popularitzar-se als 90 amb grups com The Brand New Heavies, Jamiroquai i Galliano. -
El Post-Jazz - La Revolució Novaiorquinesa
En les últimes dècades, el jazz havia creat estils en els quals els músics negres no tenien una repercussió especial. Per tent, alguns músics, especialment de Nova York, van emprendre una revolució en què es feia música que recollia infuències de tot tipus, fucionant sensa limitacions conceptuals. Destaquen Eugene Chadbourne , Ned Rothemberg i Bill Frisell. -
El Post-Jazz - El Revival de les Big Bands
Reapareix l'interés per la música de les big band, que ja s'havia iniciat a la dècada anerior, tot i que el tractament instrumental, com l'harmònic i el melòdic es troben influïts per la música d'avantguarda. Destaca Butch Morris i Wayne Horvitz. -
El Jazz del Nou Mil·lenni - El Jazz Rap
Tot i que el rap ja s'havia fusionat amb el jazz en dècades anteriors, a començaments dels segle XXI ha sigut quan es produeix un major desenvolupament d'aquest estil, fonamentalment per part de grups que vénen hip-hop com Kanye West, Crown City Rockers, Nujabes, A Tribe Called Quest o Madlid, entre d'altres. -
El Jazz en el Nou Mil·lenni - El Jazz Electrònic
La música electrònica, que tant s'ha desenvolupat, també ha exercit influència sobre el jazz i, d'aquesta manera, apareix una nova generació d'improvisadors que recullen els sons de l'avantguarda i de la música electrònica. Destaquen músics com Ben Neill, Miya Masaokoa i grups com Tristok.
