-
Eleccions del 31
Malgrat la majoria de vots dels partits monarquics, a les grans ciutats triomfen els partits republicans i Alfons XIII es veu obligat a exiliar-se a França. -
Period: to
II REPÚBLICA
-
Period: to
Bienni Progressista
-
Proclamació de la República Catalana
El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Federada Catalana dins de la República Espanyola des del balcó de la Generalitat de Catalunya. -
Exili d'Alfons XIII
El govern d'Alfons XIII va convocar eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931. Quan en van conèixer els resultats d'aquestes, amb la victòria de les candidatures republicanes en les grans ciutats, es va proclamar la II República el 14 d'abril. El rei va abandonar el país el matei dia i va exiliar-se a França amb la finalitat d'evitar una guerra civil. -
Reformes i Constitució de 1931
Durant els dos primers anys del Bienni Reformista (1931-1933) hi van haver moltes reformes progressistes per donar solució a molts dels problemes que s'arroseegaven des del segle XIX.
Les reformes van ser: religiosa, educativa, territorial i agrària. -
Noves Eleccions. Bienni Conservador
L'oposició a les reformes progressistes va donar lloc a una dura repressió que va portar a una crisi del govern. Per tant, el 1933, el president del govern es va veure obligat a convocar eleccions.
Els resultats d'aquestes va ser favorable a la dreta i el centre, ja que es van presentar unides, i va comportar l'inici del Bienni Conservador. El nou govern va anul·lar i destruir totes les reformes iniciades pel govern anterior, i els d'esquerres es van tornar més radicals. -
Period: to
Bienni Conservador
Els resultats de les eleccions del 1933 van ser favorables a la dreta i el centre, i va comportar l'inici del Bienni Conservador. El nou govern va anul·lar i destruir totes les reformes iniciades pel govern anterior, i els d'esquerres es van tornar més radicals. -
Vaga General
El 5 d'octubre de 1934 hi va haver una vaga general revolucionària convocada per la UGT contra l'entrada de miniestres de la CEDA al govern de la República. -
Insurrecció obrera d'octubre de 1934
La Revolució espanyola de 1934 va ser un moviment vaguístic, revolucionari i insurreccional que es va produir entre el 5 i el 19 d’octubre de 1934. Aquest moviment va estar encoratjat per amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de forma desigual per la CNT i el PCE (Patit Comunista d’Espanya).
Els principals focus de la rebel•lió es van produir a Catalunya i, sobretot, Astúries. -
Proclamació de l'Estat Català
A Barcelona, la nit del 6 al 7 d’octubre, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola. Aquest fet va provocar la proclamació d’un estat en guerra i la intervenció de l’Exèrcit, que va dominar ràpidament la situació i va frenar a Companys. -
Govern del Front Popular
Les desavinences entre els partits i els escàndols en el govern, es convoquen eleccions al 1936.
Les forces polítiques d'esquerre es van presentar unides en l'anomenat Front Popular i van guanyar les eleccions.
L'objectiu era recuperar les reformes del Bienni Progressista. A Catalunya es va restablir la Generalitat. -
Period: to
Front Popular
-
Assassinat de José Calvo Sotelo
Durant la matinada del 12 al 13 de juliol de 1936, José Calvo Soleto va ser tret de casa seva a través d'enganys i assassinat en una camioneta de la Guardia d'Assalt.
Aquest fet va ser el detonant de la Guerra Civil Espanyola, ja que la seva mort va donar arguments a una rebel·lió militar. -
Aixecaments militars del 17, 18 i 19 de juliol de 1936
17 de juliol: aixecament militar al Protectorat Marroquí.
18 de juliol: aixecament militar a Melilla, Tetuán i Ceuta.
19 de juliol: aixecament militar a la Península Ibèrica.
Els protagonistes principals d'aquestes sublevacions van ser els generals Franco (nord d'Àfrica), Mola (Pamplona) i Goded (Barcelona). També ho anava a ser el general Sanjurjo, però va morir en un accident d'aviació quan volava de Portugal a Espanya.
La sublevació militar va fracassar a Madrid i Barcelona. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
Batalla de Madrid
Els sublevats van fracassar a la ciutat de Madrid, que va continuar sota el domini governamental de la República. Des d'aquell moment, la conquesta de la capital va ser un objectiu militar per les tropes sublevades -
Bombardeig a la ciutat de Guernika
El bombardeig de Guernika el primer atac aeri realitzat sobre la població civil espanyola amb la intenció de destruir-la. La van dur a terme els sublevats contra el govern de la República.
S'estima que van morir entre 120 i 300 persones. -
Comença la Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre va ser un intens combat entre les tropes republicanes i l'exèrcit franquista. Es va convertir en l'enfrontament definitiu de la Guerra Civil Espanyola.
L'exèrcit republicà va ser derrotat, pero no es va rendir ni fins quan era evident que la batalla estaba perduda, per això es van produir moltes baixes innecessàries. -
Abancen les tropes franquistes cap al Mediterrani
Després de la batalla de l'Ebre, les tropes franquestes, guañadores del combat, aconsegueixen arribar fins al mar Mediterràni. Catalunya cau pocs dies després. -
Retirada de les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals es van retirar durant la Batalla de l'Ebre, quan van veure que ja havien perdut i que no valia la pena seguir lluitant. Aquella va ser la seva darrera intervenció. -
Caiguda de Barcelona
Després de la derrota republicana en la Batalla de l'Ebre, la guerra es va convertit en un continu acanç dels franquistes, que van prendre Barcelona el 26 de gener de 1939, després d'un gran bombardeig contra la població civil. -
Caiguda de Madrid
Poc després de la caiguda de Barcelona, només quedava Madrid com a zona republicana, i no van poder fer res per aturar l'exèrcit franquista. El 28 de març de 1939 va caure, i dos dies més tard es va proclamar el final de la Guerra Civil i la victòria franquista. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
La guerra va acabar l'1 d'abril del 1939, amb la victòria franquista. La derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. Dels prop de cent trenta mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials, l'exèrcit republicà va perdre moltíssim en la guerra. -
Period: to
DICTADURA DE FRANCO
