-
Primera part dell moviment obrer
El moviment obrer que més important durant el regnat d’Alfons XIII serà l’Anarcosindicalisme.
A finals de segle, els anarquistes més radicals van optar per la lluita directa estratègia terrorista consistent en fer atemptats.
Es coneixia com la propaganda dels fets.
Van fer atemptats al Setembre del 1893, al 7 de Novembre del 1893 i al Juny de 1896. Tot aquest clima provocarà una gran quantitat de detencions i gairebé es desarticula el moviment anarquista
Es produeix el PROCÉS DE MONTJUÏC (1897) -
Coronació d'Alfons XII
Al maig de 1902 (quan va complir 16 anys) va pujar al tron Alfons XIII. Alfons XIII va ser un monarca molt intervencionista a nivell polític i social: Va influir en els grans terratinents per que fessin inversions modernes.
Va atreure la burgesia comercial i industrial concedint títols nobiliaris.
Va reunir al seu voltant les jerarquies eclesiàstiques i l’exèrcit. -
L'inici del regnat
Comença amb governs liberals (P.Mateo Sagasta) Morirà el 5/1/1903
Segueix P.Conservador ( Fco.Silvela i Raimundo Fdez Villaverde). Posteriorment formarà gover Antonio Maura que serà la figura clau del Partit Conservador.
Marcada per la inestabilitat governamental (del 1901 al 1916 van haver 18 governs). -
Predomini Conservador
El govern de Maura es pot dividir en dos mandats.
1r Mandat --> Intent de reforma del sistema polític
Intent de crear una nova base social “masses
neutres per desbancar els cacics i evitar revolucions
populars.
2n Mandat --> 3 objectius: 1. Revitalitzar l'economia
2. Normalitzar la vida política
3. Modernitzar l'administració -
El catalanisme
Cu-cut era un setmanari satíric d’ideologia catalanista de principis de segle.
El 25 de novembre de 1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la revista La Veu de Catalunya.
Els oficials es queixaven que els catalanistes fessin broma d’una altra derrota colonial, ara al nord d’Àfrica.
A Catalunya van haver-hi protestes radicalitzades al saber que el Capità General i el Governador Civil simpatitzaven amb els soldats. -
El catalanisme d'esquerres
Deriva de grups que es van escindir de la LLiga Regionalista, crearàn el Centre Nacionalista Republicà al 1906.
Aquest partit s’integrarà en la coalició Solidaritat Catalana. D’aquest partit sortirà el sindicat CADCI.
Tras la crisi de SOLIDARITAT CATALANA les forces republicanes d’esquerres funden el 1910 la Unió Federal Nacionalista Republicana.
L’èxit electoral els va fer pensar en desbancar als catalanistes conservadors i així van pactar amb els republicans de Lerroux, Pacte de Sant Gervasi -
Segona part del moviment obrer
El procés de Montjuïc va estar plens d’irregularitats.
La conseqüència serà que a l’agost de 1897 serà assassinat Canòvas del Castillo per l’anarquista italià M.Angiolillo.
A Catalunya, l’any 1907 alguns nuclis obrers fundaran Solidaritat Obrera. Aquests faran l’any 1910 un Congrés obrer, com a conseqüència es crearà la CNT.
Aquests volien la independència del proletariat de la burgesia i de l'Estat, apoliticsme del moviment obrer, necessitat d'unitat sindicat, enderrocar el capitalisme -
L’exèrcit es va aliar amb el govern
A partir del 1902 el republicanisme es va convertir en la principal força a l’Ajuntament de Barcelona.
El seu discurs: -Radicalisme verbal
-Anticlericalisme
-Anticatalanista
Al 1908 Alejandro Lerroux crearà un nou partit ->Partit Republicà Radical. El lerrouxisme tindrà un paper protagonista durant els fets de la Setmana Tràgica.
Al País Valencià hi haurà un moviment similar al lerrouxisme liderat per Vicente Blasco Ibáñez.
Dominarà la política valenciana durant els anys inicials del segle -
La setmana tràgica
Revolta protagonitzada per les classes populars el juliol de 1909 a Barcelona principalment i com a conseqüència del reclutament de tropes per lluitar al nord d’Àfrica.
L’any 1909 al Barranco del Lobo l’exèrcit espanyol va patir una derrrota important, pel que el govern va decidir augmentar el nombre de soldats a la zona.
La mobilització contra la guerra i el sistema de quintes es va iniciar a Barcelona el 18/7/1909 davant l’embarcament de tropes al port de Barcelona cap al Marroc. -
Conseqüències de la setmana tràgica
1.- Onada de protestes contra la repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (a Espanya i a tota Europa). S’inicia la campanya MAURA NO! que provocà la caiguda dels govern conservador.
2.- Davallada electoral i de recolzament de la Lliga Regionalista ja que el seu líder Prat de La Riba va donar suport al govern de Maura i a la repressió.
3.- Desengany de la classe obrera respecte a la política, fet que va afavorir l’arrelament del sindicalisme apolític (anarquisme) -
Principi del predomini liberal
Primer va formar govern Segismundo Moret que dimitirà el febrer de 1910. Li succeirà José Canalejas que es convertirà en l’autèntic líder liberal. Serà una tendència més reformista i demòcrata dintre del partit. Proper al republicanisme.
Programa de reformes molt agosarat: Nou impost sobre les rendes urbanes. Llei de reclutament militar (Llei de lleves) obligatori (no pagament per no anar).Aprovació de la Llei de Mancomunitats.Aprovació de la llei del Candado (1910). -
Mort de José Canalejas
Canalejas va reprimir amb molta duresa el moviment vaguístic ja que considerava la vaga una coacció intolerable contra l’Estat i la societat.
El 12 de novembre de 1912 va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista, Manuel Pardiñas.
La mort de Canalejas va fer entrar en crisi el govern i el partit.
Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba. -
La crisi de la Restauració
Tras la mort de José Canalejas li segueix el Comte de Romanones
(fins a octubre de 1913). Posteriorment Alfons XIII encarregarà govern al conservador Eduardo Dato.
Tres elements marquen el govern de Dato:
a.- Política de reformes socials -> Llei d’Accidents de Treball
b.- Decret sobre Mancomunitats -> Decret que desenvolupa la Llei de Mancomunitats de José Canalejas.
c.- Esclat de la 1ª Guerra Mundial ->El govern d’Eduardo Dato es va declarar neutral (no li quedava més remei) -
Factorns interns de la crisi
1.- Sistema polític que no assumia una nova realitat social (deixava de banda els grups obreristes i catalanistes) deguda al creixement urbà i augment del proletariat.
2.- Manca d’estabilitat política en la direcció dels partits liberal i conservador.
3.- Tensió en l’exèrcit, degut a la disminució de la capacitat adquisitiva i per problemes en el sistema d’ascens. -
Factorns externs de la crisi
1.- L’impacte de la 1ª Guerra Mundial.
En un principi va ser positiu:
-Va afavorir l’activitat econòmica ja que es desenvolupen les exportacions de productes necessaris pels contendents.
- Es reduiria el deute extern.
- L’acumulació de capitals desenvoluparà el sector bancari.
Però posteriorment tindrà efectes negatius:
- Els beneficis no s’invertiran en la modernització de les indústries.
- Els assalariats no es van beneficiar de la millora econòmica
- Escassetat en el mercat interior -
Elements que incideixen en la crisi del 1917
a.- Les Juntes Militars
A l'exèrcit espanyol hi havien 3 blocs diferenciats:
- El sector més privilegiat.
- L’exèrcit colonial o africanista.
- L’exèrcit de guarnició.
Es percebia:
-Malestar entre els oficials d’infanteria i cavalleria
- Els militars perceben com a discriminatoris els ràpids ascensos per mèrits dels militars destinats a Àfrica.
- Disminució de la capacitat adquisitiva per l’augment dels preus per la 1ª G.M.
- Descontentament per la situació política i l’agitació social. -
L'Assemblea de Parlamentaris
Animats per la protesta dels militars alguns polítics van llançar la idea de la necessitat de modernitzar la política espanyola (les Corts estaven tancades)
Francesc Cambó va liderar una reunió a Barcelona el 5/7/1917 de diputats i senadors catalans.
Demanaven:
-Reforma política que tingui en compte una certa autonomia per a Catalunya.
- L’obertura de les Corts.
El govern declara il·legal la convocatòria.
Van fer fins a una 3ra convocatòria, la qual va ser dissolta per la Guàrdia Civil. -
La vaga general del 1917
Les causes van ser:
-La situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients.
-El moviment sindical havia crescut molt.
L’any 1916 UGT i CNT van arribar a l’acord de fer mobilitzacions conjuntes per protestar contra l’encariment de la vida.
El context ajudava -->Juntes Militars
Assemblea de Parlamentaris
Conseqüències:- Forta repressió i declaració de l’Estat de Guerra
-L’exèrcit es va aliar amb el govern -
Radicalització i enfrontament social
Van provocar un procés de descomposició del sistema que es va plasmar en tres elements:
1 - Inestabilitat política (fins a Primo de Rivera)
2.- Creixent activitat sindical.
3.- Desastre bèl·lic al nord del Marroc (Annual).
Inestabilitat política --> Va ser el primer element de la descomposició del sistema, van haver 13 canvis totals de govern i 30 de parcials. Finalment, i com a conseqüència de l’agitació social i la forta crisi
econòmica tras la 1ª G.M., el rei nomenarà a Antonio Maura. -
Creixent activitat sindical
En acabar la 1ª G.M. s'origina a Europa una forta crisi, va disminuir la producció i el comerç mundial
El conflicte social va adquirir una envergadura considerable a:
- Andalusia
- Extremadura
- Catalunya
A Andalusia i Extremadura va tenir lloc una àmplia mobilització de jornalers, anomenat Trienni Bolxevic (1918-1920)
A Catalunya i sobretot Barcelona va ser l’altre focus de la revolta social
La forma de reivindicació van ser les vagues i destaca la vaga de
la Canadenca, durà unes 5 setmanes -
Desastre bèl·lic al nord del Marroc
Encara que molts grups eren contraris a la intervenció al nord d’Àfrica cost per a la hisenda, perill de noves desfetes.
Alfons XIII i la majoria dels militars estaven a favor i pensaven en la conquesta i en la política de gran potència.
Es farà una marxa per Alhucemas. Aquest territori estava sota control de les cabiles al comandament d’Abd el-Krim.
Les tropes espanyoles van ser massacrades a Annual (juliol de 1921). Mort de 10.000 soldats i reducció del terreny controlat a 5000 km2.
