-
Descobriment de l’electró
El descobriment de l’electró va començar amb el físic alemany Johann Wilhelm Hittorf que es va posar a estudiar la conductivitat elèctrica, a aquest estudi es van anar sumant William Crookes, tot seguit Arthur Schuster. Però va ser Joseph John Thomson l’any 1897 juntament amb uns seus amic, John Sealy Townsend i Harold Albert Wilson, qui va descobrir que els raigs catòdics eren realment partícules úniques, el qual George FitzGerald li va denominar el nom d’electró -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson va ser el primer de tots, per poder descriure l’estructura dels àtoms. Consistia en una esfera de material amb càrrega positiva que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa (electrons) disposades aleatòriament. -
Model atòmic de Rutherford
Rutherford, va desautoritzar el model de Thomson per un experiment amb una làmina d’or, on va descobrir el nucli dels àtoms. A partir d’això, va formar el seu model atòmic. El model atòmic de Rutherford (1911) ens mostra que hi ha càrrega positiva en el nucli i electrons de càrrega negativa orbitant al voltant. -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr (1913) ens mostra una composició semblant a la de Rutherford, però més evolucionada. On ens diu que els electrons giren al voltant del nucli en unes òrbites concretes que corresponen a un determinat nivell d’energia. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat, es refereix a les teories que va publicar Albert Einstein entre el 1905 i 1916, on hi havia la teoria de la relativitat especial i general. Aquestes dues tenen en comú el principi de la relativitat, que ens diu que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Aquestes teories les va formular per resoldre la incompatibilitat entre la mecànica newtoniana i l’electromagnetisme. -
Descobriment del protó
La història del descobriment del protó es remunta a l’any 1886 quan Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva. Goldstein observava que aquestes partícules tenien valors diferents de relació entre càrrega i massa. Ernest Rutherford l’any 1911 va descobrir el nucli atòmic i sis anys després va demostrar que el nucli d'hidrogen era present en altres nuclis, això va ser el descobriment del protó . -
Descobriment del neutró
El 1932 James Chadwick va realitzar uns experiments que van demostrar que la hipótesi de raigs gamma era insostenible, ell defensava que la nova radiació eren partícules sense càrrega, de massa semblant a la del protó, lo cual va realitzar uns experiments que van verificar la seva teoria. Aquestes partícules les va anomenar neutrons -
Descobriment del positró
El científic Stjepan Mohorovičić va preveure l'existència del positroni el 1934 en un article de la revista Astronomische Nachrichten, en el qual anomenava el positroni "electrum". Altres afirmen que el seu predictor va ser Carl Anderson el 1932. Experimentalment, va ser descobert per Martin Deutsch al MIT el 1951, i és quan va començar a ser nomenat positroni. -
Formació del CERN
El CERN (Consell Europeu per la Investigació Nuclear) es va fundar el 1954 per 12 països europeus. És un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d’investigació més importants del mon. El primer gran èxit científic del CERN es va fer el 1984 pel descobriment dels bosons. -
Descobriment del neutrí
Des dels primers experiments dels neutrins, s'ha evidenciat que els fluxos de neutrins observats eren menors que els predits teòricament. Durant anys, tots els experiments duts a terme han confirmat aquest dèficit. Però Clyde Cowan, Frederick Reines l’any 1956 van resoldre els problemes van descobrir que els neutrins oscil·len i que això és provocat pel fet que els neutrins tenen massa -
Descobriments dels quarks
Un quark és una partícula elemental fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics. A causa d'un fenomen conegut com a confinament de color, els quarks no es poden observar directament ni es troben en solitari. Es poden trobar només a dins d'hadrons. Tot això va ser descobert per SLAC National Accelerator Laboratory el 1968 -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider) és un accelerador de partícules construït pel CERN que fa col·lidir feixos d’hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. Està situat a les fronteres de França i Suïssa. Dins el túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes de la llum. I permet reproduir condicions de densitat d’energia molt grans.
