-
DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ
Un electró és una partícula elemental (no té components o una subestrucutra coneguts) estable carregada negativament. Juntament amb els neutrons i protons és una de les tres partícules que componen un àtom.
L'electró va ser indentificat com a pertícula l'any 1897 per el físic anglès Joseph John Thomson. El va descobrir a través d'una sèrie d'experiments que estava realitzant amb tubs de raig catòdics. -
MODEL ATÒMIC DE THOMSON
Thomson va estudiar les propietats i efectes dels raigs catòdics i va arribar a la conclusió que estaven constituïts per per partícules amb càrrega elèctrica negativa dotades de gran velocitat.
Arrel d'això, al 1904, el físic J.J Thomson, va proposar un model d'àtom format per unes partícules amb càrrega negativa, els electrons, immerses en una massa esfèrica de càrrega electrica positiva que donava com a resultat un àtom electricament neutre. -
TEORIA DE LA RELATIVITAT
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat
El terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
*He posat la primera data (1905) perquè no em deixa posar les dues. -
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
El 1911, Ernest Rutherford va bomberdejar una fina làmina d'or amb partícules alfa (postitives). L'experiment va permetre observar que la major part de les partícules van travessar la làmina sense canviar de direcció, algunes es van desviar i les altres van rebotar. I va veure que l'àtom no podia ser massís.
Descripció de l'àtom:
En el nucli es troba quaisi tota la massa atòmica i la càrrega positiva (protons) i al voltant d'aquest nucli, giren els electrons en l'escorça descrivint òrbites. -
MODEL ATÒMIC DE BHOR
Bohr, al 1913, proposa un model que explica les contradiccions entre el model de Rutherford i els experiments:
Els electrons giren al voltant del nucli en òrbites circulars, sense emetre ni absorbir energia. Les òrbites circulars tenen radis definits, no totes les òrbites són possibles. Cadescuna d'elles correspon a un nivell d'energia. Quan un electró guanya energia, salta de nivell a un amb més energia i quan l'electró torni al nivell inicial alliberarà l'energia sobrant en forma de llum. -
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
Un protó és una partícula composta (format per tres partícules unides) amb càrrega elèctrica positiva. Acompanyat amb els neutrons, els protons formen part del nucli atòmic, mentre que els electrons es mouen al seu voltant. El nombre atòmic (Z) ve donat per la quantitat de protons que hi ha al nucli. El protó és estable per si mateix.
El 1919, Ernest Rutherford va demostrar que el nucli d'hidrogen era present en altres nuclis, el resultat que es anomenat com el descobriment del protó. -
DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ
El positró és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada. És anomenada antipertícula de l'electró. Això vol dir que si un positró i un electró es troben, les dues partícules desapareixen i les seves masses es transformen en energia que es manifesten com l'emissió de noves partícules i/o radiació.
El positró va ser descoberta en l'any 1932 pel físic nord-americà Carl David Anderson al 'fotografiar els rajos còsmics en una càmera de boira. -
DESCOBRIMENT DELS NEUTRONS
Un neutró és una partícula que forma part de l'àtom juntament amb el protó i l'electró. Els neutrons i els protons formen el nucli atòmic. El neutró no existeix fora del nucli atòmic, a fora duren 885 segons. Els neutrons no tenen càrrega elèctrica, com per exemple el protó que té càrrega elèctrica positiva.
El 1932, James Chadwick (descobridor) va realitzar una sèrie d'experiments a la Universitat de Cambridge, per verificar la seva proposta i va anomenar aquestes partícules neutrons. -
FORMACIÓ DEL CERN
El CERN o Invesigació Europea per la Investigació Nuclear va ser fundat al 1954 i és una organització de recerca europea que opera el laboratori de física de partícules més gran de món. Avui dia és un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants en el món. L'èxit de CERN no és només la seva capacitat per produir resultats científics de gran interès, sinó també el desenvolupament de noves tecnologies tant informàtiques com industrials. -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
El neutrí és una partícula amb espín 1/2 (un espín és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques), sense càrrega elèctrica i sense color. Tenen massa, però molt
petita i molt difícil de mesurar (aproximadament una milionèsima part de la massa d’una molècula d’hidrogen).
El 1956 Clyde Cowan i Frederick Reines van demostrar la seva existència mitjançant un experiment al qual van anomenar l’experiment del neutrí. El van realitzar a prop de Carolina del Sud. -
DESCOBRIMENT DELS QUARKS
El quark és una partícula i un component fonamental de la matèria. Els quarks són les partícules més petites que s’han pogut observar fins ara i només es poden trobar a dins d'hadrons. Els hadrons són les partícules compostes que formen els quarks.
Murray Gell-Mann i Kazuhiko Nishijima van fer la primera proposta per classificar els hadrons en quarks el 1964, però el descobriment dels quarks de forma experimental, va ser al 1968 per l'SLAC (Stanford Linear Accelerator Centre). -
POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) és el major accelerador de partícules del món. En aquest experiment, els físics del CERN fan xocar entre si partícules (protons) en punts seleccionats on s'ubiquen grans detectors (ATLAS,CMS,LHCb i ALICE). Aquests anoten les partícules de les col·lisions per estudiar els elements que componen la matèria de la qual està feta l'Univers.
Al 2009 va començar el seu funcionament i els científics esperen obtenir dades per aprofundir en la formació de l'Univers.
