-
DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ
El 30 d'abril de 1897, Joseph John Thomson (1856-1940) va anunciar el descobriment d'l'electró (encara que ell no ho va dir així, el va anomenar corpuscle) en una conferència impartida a la Royal Institution a Londres. Thomson va rebre el Premi Nobel de Física el 1906 pel descobriment de l'electró. Thomson va provar que l'electró era una partícula més lleugera que qualsevol element conegut i constituent de tots els àtoms; el que demostrava que aquests no eren indivisibles. -
MODEL ÀTOMIC DE THOMSON
El model atòmic de Thomson és una teoria sobre l'estructura atòmica, proposada al 1904 per Thomson, qui va descobrir l'electró al 1897, pocs anys abans de la descoberta del protó i del neutró. L'àtom es considerava com una esfera amb càrrega positiva amb electrons repartits com petits grànuls. Aquest model atòmic no va poder explicar com es manté la càrrega en els electrons dins de l'àtom. Tampoc va poder explicar l'estabilitat d'un àtom. La teoria no va esmentar res sobre el nucli de l'àtom. -
MODEL ÀTOMIC DE RUTHERFORD
El model atòmic de Rutherford és una teoria sobre l'estructura interna de l'àtom proposat pel químic i físic Ernest Rutherford al 1911, per explicar els resultats del seu «experiment de la làmina d'or». Per en Rutherford, l'àtom era un sistema planetari d'electrons girant al voltant d'un nucli atòmic pesat i amb càrrega elèctrica positiva. Va proposar que les càrregues positives dels àtoms estaven concentrades en un dens conglomerat central dins de l'àtom, que va anomenar nucli. -
MODEL ATÒMIC DE BOHR
Va ser proposat en 1913 pel físic danès Niels Bohr, per explicar com els electrons poden tenir òrbites estables al voltant del nucli i per què els àtoms presentaven espectres d'emissió característics (dos problemes que no s'explicava en el model de Rutherford). Bohr va realitzar una sèrie d'estudis on va deduir que els electrons de l'escorça giren al voltant del nucli descrivint només determinades òrbites circulars. La distribució dels electrons en les capes es diu configuració electrònica. -
PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
La teoria de la relativitat especial, també anomenada teoria de la relativitat restringida, va ser publicada per Albert Einstein el 1916 i descriu la física de el moviment en el marc d'un espai-temps pla. Aquesta teoria descriu correctament el moviment dels cossos fins i tot a grans velocitats i les seves interaccions electromagnètiques, s'usa bàsicament per estudiar sistemes de referència inercials (no és aplicable per problemes astrofísics on el camp gravitatori exerceix un paper important. -
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
L'any 1918 Rutherford va trobar que quan es disparen partícules alfa contra un gas de nitrogen, els seus detectors mostren els signes de nuclis d'hidrogen. Rutherford va determinar que l'únic lloc de el qual podien provenir aquests nuclis era de el nitrogen i que per tant el nitrogen havia de contenir nuclis d'hidrogen. Per aquestes raons Rutherford va suggerir que el Nucli d'hidrogen, que en l'època se sabia que el seu nombre atòmic era 1, havia de ser una partícula fonamental. -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ
El físic James Chadwick (1891-1974). El 1932, va realitzar un descobriment fonamental en el camp de la ciència nuclear: el neutró, la partícula en el nucli de l'àtom sense càrrega elèctrica. Aquest descobriment va conduir directament a la fissió nuclear i la creació de la bomba atòmica. Ho va descobrir en bombardejar una làmina de beril·li amb partícules alfa, va observar l'emissió per part de l'metall d'una radiació de molt alta energia, similar als raigs gamma. -
DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ
Carl David Anderson va ser un físic nord-americà. Reconegut pel seu descobriment el positró en 1932 i del muon a 1936. Un positró és una partícula de tipus elemental la qual la seva càrrega elèctrica resulta igual a la que posseeix l'electró, tot i que positiva. Per aquesta característica, es diu que el positró és l'antipartícula d'aquesta partícula subatòmica. -
FORMACIÓ DEL CERN
Creat el 1954 a Ginebra i actualment amb 22 estats membres, el CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals) és en l'actualitat el laboratori d'investigació bàsica més important de l'món, amb laboratoris i altres instal·lacions que ocupen una superfície d'aproximadament 600 hectàrees a la regió fronterera franco-suïssa propera a Ginebra. El CERN consisteix principalment en un conjunt interconnectat d'acceleradors de partícules. -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
El 1956 Clyde Cowan i Frederick Reines van demostrar la seva existència experimentalment. Ho van fer bombardejant aigua pura amb un feix de 1018 neutrons per segon. Van observar l'emissió subsegüent fotons, quedant així determinada la seva existència. A aquest assaig, se li denomina experiment del neutrí. -
DESCOBRIMENT DELS QUARKS
Simultàniament, van ser proposats en 1964 per Murray Gell-Mann i George Zweig, encara que de manera totalment independent. Aquests científics van observar la necessitat que els quarks existissin per la naturalesa de la interacció forta entre partícules de el nucli atòmic. Moltes de les seves propietats eren inexplicables llevat que hi hagués estructures internes dins de protons i neutrons. Així, es va proposar l'existència de tres partícules més petites, anomenades quarks. -
POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
El 10 de setembre es posa en marxa el Gran Col·lisionador d'Hadrons de Ginebra, el més gran i més potent accelerador de partícules del món. L'LHC està format per imants superconductors alineats un darrere l'altre fins a cobrir els 27 quilòmetres, que funcionen a una temperatura ultrabaja, una part essencial de la seva posada en marxa és anar refredant tot el conjunt, sector per sector abans de començar a injectar els feixos.
